Ramon Barlam és avui professor de l'aula d'acollida de l'IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada, però en el món de l'educació és una de les veus més reconegudes en l'ús de les noves tecnologies a l'ensenyament. Actualment, és consultor de practicum de psicopedagogia de la UOC i codirigeix el projecte Espurna, una proposta per compartir coneixements entre totes les escoles i instituts de Catalunya. A més, està preparant dues publicacions sobre l'ensenyament i l'us de les noves tecnologies.

El plantejament d'un alumne amb un ordinador és un problema o una solució?

No hauria de ser un problema, però tal com s'ha fet, de manera precipitada, sí que ho és. Es vincula l'ús dels ordinadors només amb la utilització del llibre digital, i els llibres de text, siguin en paper o digitals, són incompatibles amb la societat del coneixement. El coneixement s'ha de compartir, s'ha de generar i sobretot ha de ser obert i lliure. Estic a favor dels llibres a les aules, però compartint protagonisme amb altres eines. Crec que el que s'ha fet amb aquest pla dels ordinadors és vendre una imatge que l'ordinador substituirà els llibres. Aquesta iniciativa d'un ordinador per a cada nen és un pla per a l'enriquiment i la satisfacció de les editorials i les empreses del sector, ja que és el mateix enllaunar un contingut en un llibre de text com es feia abans, en un CD com es feia fa 15 anys o en un llibre digital com es farà ara. D'altra banda, els centres no estan preparats per satisfer la demanda de tants ordinadors. A més, sis hores davant d'una pantalla, per a un nen de 12 anys, els estudis demostren que no és bo.

Es pot entendre l'ensenyament de demà sense l'ús que es farà dels ordinadors ara?

L'ordinador és una part. El que no pot ser és que interpretem l'ordinador a les aules com a innovació, perquè això, d'innovador, no té absolutament res. És a dir, un llibre de text, encara que sigui digital, no és innovador si s'utilitza com sempre. Si amb la pissarra digital fem el mateix ús que amb la pissarra verda, no innovem. Aleshores, l'ordinador haurà de ser present a les aules perquè la tecnologia està immersa cada dia més a la vida dels nostres alumnes. Però hem de tenir en compte que a l'escola seguim uns paràmetres d'aprenentatge molt tradicionals i existeix un món adolescent a fora de l'escola, que es mou per altres termes diferents com els fotologs, messengers..., però on els adolescents també aprenen. Crec que la gran errada és que estem comparant l'educació que hem rebut nosaltres fa uns 30 o 40 anys amb l'escola d'ara i no tenen res a veure, ja que el context informatiu és totalment diferent.

Els ordinadors són el futur de l'ensenyament?

Crec que hi ha mètodes educatius de l'època de la República que, encara avui dia, són innovadors, com el fet de sortir i relacionar-se amb l'entorn, que és d'un valor indiscutible i que s'hauria de continuar aplicant. El futur és revisar i planificar novament l'educació.

Els professors esteu preparats per aquest canvi educacional?

El professorat està més preparat del que la gent es pensa, però no hi ha les condicions adients per tal que es produeixin més processos d'innovació. Amb grups de 30 adolescents per classe és impossible de plantejar-se algunes activitats, per tant l'únic que funciona és el mètode tradicional amb els llibres de text, que és més còmode. S'ha inventat un nou terme per definir els mestres que intentem experimentar amb noves metodologies i eines: edupunks. Hi ha centres com el col·legi La Renaixença de Manresa, que ha fet un pla per escollir el seu propi material fent servir wikismoodles (espais on compartir informació a la xarxa). Però el canvi no es pot donar amb un pla que t'obliga a utilitzar un llibre digital per acollir-te a ell.

I els nens i els pares?

Els nens no han d'estar preparats. Els que hem d'estar preparats som nosaltres i els pares. Nosaltres hem de treballar per educar-los, no ells per ser educats, tot i que s'han d'esforçar. Pel que fa als pares, aquests sovint cometen una errada que és que no els acompanyen, no juguen a la PlayStation ni naveguen per Internet amb ells, perquè la solució no és restringir l'accés a alguns webs sinó ensenyar-los a escollir la informació.

La mesura dels portàtils implicarà millors resultats?

Depèn. Aquelles escoles que es quedin amb l'ús de llibres de text digitals no avançaran. En canvi, aquells professionals que sàpiguen donar-li la volta i utilitzar altre tipus de contingut, generat o compartit, a través de wikis per exemple, innovaran i seguiran endavant.