Queda molta feina per fer. De fet, ara per ara només són accessibles el 30% de les estances que inclourà el centre d'interpretació del carrer del Balç. Amb tot, la part visible ja mostra el potencial que tindrà un cop restaurat. La previsió és que la desena d'espais que integra estiguin restaurats el febrer per, a partir d'aquest moment, fer-hi la museïtzació, que ha de quedar enllestida la primavera vinent, va confirmar ahir el regidor de Cultura, Ignasi Perramon.

Una vegada enderrocades les finques que donaven a la plaça Major, per sobre del carrer medieval, que estaven en estat ruïnós, s'han pogut treure alguns dels apuntalaments posats a l'interior del carrer per precaució. Això ha permès accedir-hi i veure el resultat dels treballs de restauració en algunes estances; els arcs, la pedra neta... Ahir, l'Ajuntament hi va organitzar una visita a la qual van assistir el mateix Perramon; l'alcalde, Josep Camprubí; el conseller en funcions Josep Huguet; i Josep Maria Esquius, arquitecte responsable de la intervenció, a banda de professionals relacionats amb l'obra i la museïtzació, a càrrec de l'empresa Transversal Produccions Culturals, que tindrà la Manresa del segle XIV de protagonista. També hi van voler ser els regidors Alba Alsina i Adam Majó.

Esquius va remarcar que veure "les entranyes" de les obres era una manera de "mostrar la feina que hi ha perquè en un espai que estava molt tronat i degradat hi puguem fer un espai museïtzable i amb una qualitat arquitectònica suficient". El recorregut va incloure parades a la recepció, on s'obrirà una gran porta aprofitant l'arcada que ja hi ha a la paret que dóna a l'exterior. "Aquí hem estat de sort perquè hem trobat el paviment original, que mantindrem", va destacar Esquius. A la resta d'espais, exceptuant els que ja tenen un paviment de còdols que també es mantindrà, es farà "de pedra natural cremada perquè tingui un aspecte rústic".

Entre les troballes fetes fins ara, l'arquitecte va esmentar que a la sala que farà de recepció s'ha localitzat una escala fins a la planta de sota -que també formarà part del centre d'interpretació- que es conservarà, però que no s'utilitzarà. Altres curiositats de les obres han estat la descoberta de "moltes tines i forats per a corrioles".

Tant Camprubí com Perramon, que va explicar la gènesi del projecte, van celebrar que s'hagi pogut tirar endavant malgrat la crisi. Perramon en va destacar "l'atractiu turístic" que suposarà per a Manresa. Per part seva, Camprubí va agrair "el suport econòmic de la Generalitat" i, en concret, de la conselleria de Turisme quan hi havia Josep Huguet al capdavant, per poder ressuscitar el carrer.

Acabada la restauració i la museïtzació, quedaran pendents els projectes per condicionar el carrer pròpiament dit i les façanes que hi donen, ambdós sense data. Mentre no arribin, Perramon va avançar a Regió7 que la visita al centre d'interpretació inclourà poder recórrer el vial fins al començament dels Arcs de Santa Llúcia.