No és una pel·lícula d'espies sinó la política real. Cables confidencials de l'ambaixada dels EUA a Madrid revelats per Wikileaks mostren l'atent seguiment que ha fet la diplomàcia i el govern de la superpotència sobre la investigació oberta pels tribunals espanyols en relació amb l'assassinat de la manresana Flors Sirera i 8 religiosos i cooperants més a Rwanda, i sobre les ordres internacionals d'arrest emeses contra la cúpula del Front Patriòtic Rwandès.

Efectivament, la feina feta per l'entitat manresana Inshuti i el Fòrum per la Veritat i la Justícia a l'Àfrica dels Grans Llacs, que van aconseguir que l'Audiència Nacional dictés acte de processament contra la cúpula política i militar del govern rwandès, han tingut poderosos opositors. Ni més ni menys que l'aparell diplomàtic (com a mínim) dels Estats Units i el mateix govern espanyol.

Si era una evidència que l'aclariment de la mort de nou ciutadans espanyols a Rwanda no ha esdevingut precisament una prioritat per al govern de l'estat, els cables que ahir recollia el diari 20 minutos, filtrats per Wikileaks al diari noruec Aftenposten, mostren l'engranatge del poder.

La causa profunda d'aquesta situació és que, segons recull l'acte de l'Audiència Nacional, Flors Sirera hauria estat presumptament assassinada per ordre directa de la cúpula del Front Patriòtic Rwandès, comandat, llavors i ara, per Paul Kagame, aliat clau a la zona dels Estats Units i garant del subministrament de minerals com el coltan, necessaris per fer telèfons mòbils, per exemple. Una zona amb recursos naturals d'una riquesa indescriptible i un militar-president que en garanteix el subministrament. Interessos multimilionaris transnacionals i enmig de la festa una entitat com Inshuti i un advocat admirable, Jordi Palou, que aconsegueixen indicis suficients perquè un jutge de l'Audiència Nacional, Fernando Andreu, dicti ni més ni menys que un acte de processament de 182 pàgines que implica, entre altres procediments, ordres d'arrest internacional per a 40 alts responsables de l'FPR, la força que governa Rwanda. Això era el 6 de febrer del 2008, i el 22 de febrer l'ambaixada dels Estats Units a Madrid informava en un dels cables interceptats per Wikileaks que "el govern d'Espanya ha reiterat al govern de Rwanda que el procés judicial no reflectia la política exterior espanyola i que el govern espanyol ni donava suport ni havia estat consultat prèviament sobre les acusacions". La mateixa fiscalia de l'Audiència Nacional hauria assegurat que no tenia cap intenció de sol·licitar l'extradició dels acusats.

La cosa es va complicar després perquè un dels encausats, el general Kayumba Nyamwasa, el número 1 del rànquing de responsables (Kagame no pot ser jutjat per la immunitat presidencial), es distancia de Kagame, aquest té por que parli, Nyamwasa fuig i apareix a Sud-àfrica, i allà és objecte d'un atemptat i ferit de bala davant la seva família. El jutge Andreu reitera l'ordre d'extradició amb prioritat vermella per a una persona que és localitzable en un hospital, però el militar no és posat sota l'imperi de la llei. Nyamwasa és, segons l'acte judicial, qui va donar l'ordre directa per posar fi a la vida dels cooperants de Metges del Món entre els quals hi havia Flors Sirera. Aquest rocambolesc apèndix de la història va tenir lloc fa pocs mesos i seria bo no haver d'assabentar-se per futures filtracions del perquè del fracàs de l'ordre d'arrest internacional.

Tornant a les transmissions de l'ambaixada dels EUA a Madrid, comandada pel diplomàtic Williamson, "va instar el govern espanyol a adreçar-se al govern de Rwanda a nivell polític per intentar suavitzar les tensions creades per l'acusació judicial espanyola contra 40 oficials rwandesos". I seguint les recomanacions, l'ambaixador "va instar" el que era en aquell moment ministre d'Afers Estrangers espanyol, Moratinos, a trucar al seu homòleg rwandès, Museminali, "per explicar-li que la posició del govern espanyol és diferent de la del sistema judicial". Wikileaks no aclareix si el mateix ambaixador va marcar el número de telèfon i li va passar l'auricular, però sembla força clar que les dues cúpules de poder no es morien de ganes que el processament tirés endavant. De moment, el que hi ha és que les comunicacions de l'ambaixada americana qualifiquen d'"engrescadora" la notícia que "les acusacions poden acabar en res". Així s'explica en un cable que explicita que la informació va sorgir en una reunió informal "llargament buscada" entre un assessor legal del consolat i una fiscal de l'Audiència Nacional.

Es tracta d'un processament del qual, si són innocents, no haurien de tenir por tots plegats, però que amb aquesta animositat cablegràfica sembla alinear els governs d'Espanya, Rwanda i Estats Units a l'altra banda de la ratlla que separa els que volen que s'aclareixi l'assassinat de religiosos i cooperants dels que no.