Després d´un temps d´esplendor i expansió, cap a la segona meitat del segle XIV va esclatar una crisi econòmica considerable, que es va estendre al llarg del segle següent. A més a més de crisis econòmiques hi va haver fortes crisis polítiques que van provocar guerres civils que, a part de repercutir en el retrocés demogràfic, van frenar les activitats artesanals i agrícoles pel fet que la situació bèl·lica sovint impedia que els pagesos i els artesans poguessin traslladar-se a altres ciutats per vendre-hi els seus productes.

Així les coses, va haver-hi un moment especialment crític per a la vida manresana quan la ciutat va ser assetjada i saquejada per les tropes del rei Joan II. Però, així com diuen que després d´un temps un altre en ve, amb l´arribada del segle XVI la situació va començar a millorar i, a part d´augmentar la població per l´arribada d´immigrants occitans, les activitats artesanals lligades al camp, el treball del cuir i de la llana van créixer.

Un dels fets excepcionals de la història de Manresa té lloc, justament, en aquests anys. El 25 de març del 1522 va arribar a Manresa un cavaller basc, anomenat Íñigo López de Recalde, que, ferit de guerra, va decidir abandonar les armes i canviar de vida. Nascut a Loiola, al País Basc, es va proposar pelegrinar fins a Jerusalem. De camí cap a la ciutat santa, va passar per Montserrat i s´aturà, de forma casual, uns mesos a Manresa. Acollit a l´antic hospital de Santa Llúcia, situat on actualment es troba la plaça de Sant Ignasi, feia llargues estades a l´entorn de les Escodines, arrecerat sota una balma. Era l´indret on, anys a venir, els jesuïtes van construir-hi la coveta, el santuari i el Centre Internacional d´Espiritualitat Ignasiana, abans Casa d´Exercicis.

Ignasi, durant la seva estada a Manresa, era conegut com a l´home sant i va freqüentar diversos llocs, recordats avui per mitjà de plaques col·locades en diferents indrets de la ciutat. Durant la seva estada a l´Hospital de Santa Llúcia va tenir un esvaniment que es va perllongar durant vuit dies, durant els quals va restar com mort. L´actual església del Rapte commemora aquesta vivència, en què alguns historiadors han vist la inspiració de la fundació de la Companyia de Jesús. Ignasi també va viure un temps al convent de Sant Domènec, on va tenir moltes temptacions i va trobar el suport espiritual d´un dominic que li feia de confessor. També acostumava assistir a missa, resar i confessar a la Seu.

A Manresa, Ignasi de Loiola va estar malalt dues vegades i va ser acollit en un hospitalet que tenia la família noble Amigant a la baixada del Carme i que, anys després, es va convertir en la capella de Sant Ignasi Malalt.

El carrer Sobrerroca també és ple de referents ignasians. Hi ha el pou de la gallina, on segons la tradició va obrar el miracle de fer ressuscitar una gallina ofegada, i la casa número 30 en els baixos de la qual havia fet nit algunes vegades.

En direcció a la Culla, la Creu del Tort, lloc on Ignasi feia un mos, acollit per la família Tort, que fins fa poc conservava l´escudella de fusta d´olivera del sant. A la vall del Paradís, que és tota la zona de sota les Escondines i Santa Clara, va tenir l´Exímia Il·lustració (no sabem exactament on). A més a més, anava a resar a la Creu del Tort i a l´ermita de la Salut de Viladordis.

Altres llocs ignasians són: el Pont Vell, l´ermita de Sant Pau, on va mantenir llargues converses espirituals amb el prior d´aquesta capella; l´església i el monestir de Santa Clara, el mas de les Marcetes, on guardaven un reliquiari amb el cinyell d´Ignasi, i l´ermita de la Guia, que va ser el primer que va veure quan va arribar a Manresa venint de Montserrat.

Durant els onze mesos que va estar-se a la ciutat, el futur sant Ignasi de Loiola va ensenyar catecisme i va menar una vida contemplativa d´oració, meditació i penitència. Com a resultat d´aquestes vivències, va començar a redactar els Exercicis Espirituals, síntesi de les seves experiències i dels corrents espirituals dels ambients en què havia estat.

El febrer de l´any 1523, es va traslladar a Barcelona i va embarcar cap a Terra Santa. De tornada, va venir de nou a Manresa però no s´hi va quedar perquè el prior de Sant Pau havia mort.

Manresa, un nom present arreu

Anys més tard de la seva estada a la nostra ciutat, concretament el 1540, el papa Pau III va aprovar la creació de l´orde religiós dels jesuïtes o la Companyia de Jesús, fundada per sant Ignasi, que s´estengué arreu del món. El 1622, al cap de cent anys de viure a la nostra ciutat, va ser canonitzat.

El proper 2022 se celebraran els cinc-cents anys de la seva estada a Manresa i els quatre-cents de la seva santificació. La ciutat prepara diferents actes commemoratius a la vegada que, des de fa un temps, potencia el camí ignasià des de la ciutat de Loiola fins a Manresa.

És una bona ocasió per donar a conèixer la nostra ciutat mundialment. De fet, des de fa molts anys podem trobar el nom de la nostra ciutat a molts punts de tots els continents, relacionats generalment amb els jesuïtes, doncs per a ells Manresa és un lloc fundacional.

Actualment s´han reconegut 57 punts del món que porten el nom de Manresa a causa de la relació de la ciutat amb Sant Ignasi de Loiola. Destaca Europa, amb setze indrets dedicats a Manresa. A més d´Espanya trobem el nom a onze països, com França, Regne Unit, Holanda, Polònia, Hongria i Romania, entre altres. Segueixen Amèrica del Nord i del Sud, amb quinze i deu noms, respectivament. L´abundància de noms es deu al fet que el continent americà ha estat un dels indrets on la Companyia de Jesús ha exercit al llarg dels anys un important apostolat.

Destaca per sobre de tot Estats Units, amb deu indrets amb el nom de Manresa, seguit del Canadà, amb tres, i Colòmbia i la República Dominicana, amb dos. Àsia, un altre continent important en l´acció dels jesuïtes, té vuit noms dedicats a Manresa, la majoria dels quals concentrats a Filipines i l´Índia, amb tres i dos noms, respectivament. I tanquen Oceania, amb set (tots a Austràlia) i Àfrica, amb un nom.

La majoria dels indrets del món que porten el nom de Manresa són cases i residències de jesuïtes, més del trenta-cinc per cent del total i cases d´exercicis espirituals, prop del vint per cent. Segueixen revistes i publicacions i, en un nombre més baix, escoles, centres assistencials i auditoris, entre d´altres. El nom de Manresa també apareix en altres ciutats del món mitjançant carrers, platges, restaurants, hotels, barris, etc., però el seu nom no està relacionat amb Sant Ignasi.