L'Ajuntament proposarà que tots els municipis dediquin un carrer a les Bases de Manresa

A Manresa hi ha una avinguda de les Bases de Manresa que recorda un capítol històric per a la ciutat i el país, i per al catalanisme, del qual ha esdevingut un referent. Llevat de la capital del Bages, cap altre municipi de Catalunya, com a mínim, cap de certa importància, té un vial amb aquest nom. Dins dels actes per commemorar els 125 anys de l´aprovació de les Bases per a la Constitució Regional Catalana, una de les propostes dels comissiaris de la celebració és que l´Ajuntament impulsi que tants municipis catalans com sigui possible bategin un carrer amb aquest nom.

Aquest divendres, a les 7 de la tarda, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont; la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, seuran a la taula presidencial del Saló de Sessions de la casa consistorial en el primer d´un seguit d´actes que s´allargaran fins al 25 de març del 2018 per commemorar els 125 anys de les Bases de Manresa. Serà un dia abans de la data exacta de l´efemèride, però en el mateix indret, a l´aleshores anomenat saló capitular.

A banda dels parlaments de les autoritats, l´acte, al qual s´espera l´assistència de diversos consellers, inclourà la lectura de fragments de quatre dels discursos que es van fer aquell 25, 26 i 27 de març del 1891. Els fragments triats seran de Lluís Domènech i Montaner, president de l´assemblea; Àngel Guimerà, Josep Torras i Sampol i Lluís Espinalt, manresà i secretari de l´organització local.

La transcendència del moment

Aquest dilluns, l´alcalde Valentí Junyent; la primera tinent d´alcalde, Mireia Estefanell, i els comissaris de la commemoració, Francesc Comas i Jordi Rodó, que treballen amb la col·laboració d´una nombrosa comissió cívica, van presentar alguns dels actes, alhora que van recordar el perquè de la importància de l´efemèride. Rodó va esmentar la seva coincidència amb «un moment d´una gran transcendència històrica per al país» i amb el fet que l´Ajuntament hagi estat declarat fa poc Bé Cultural d´Interès Nacional. Junyent, que també es va aturar en aquest fet, va remarcar que «la voluntat de la celebració és que tingui abast local i nacional». En concret, «que els manresans i les manresanes coneguin que la seva ciutat va acollir fa 125 anys un fet cabdal per a la història de Catalunya i del catalanisme». Va apuntar que «estem vivint un moment transcendental en la història de Catalunya» i que, «defugint comparacions, perquè el context és enormement diferent, aquí es va celebrar la primera manifestació política del catalanisme. És així, i moltes ciutats ho voldrien tenir en el seu actiu, però ho té Manresa; per tant, ho hem de saber aprofitar». Va felicitar els dos comissaris de la celebració i la implicació de les entitats locals.

Contra el desconeixement

Va ser repassant les propostes que tenen damunt la taula, que l´historiador Francesc Comas, col·laborador d´aquest diari, va parlar de la idea que, amb la necessària implicació de l´Ajuntament, que l´ha entomat, malgrat que encara ha de decidir com l´articularà, «el màxim de municipis de Catalunya tinguin un carrer de les Bases de Manresa. Pensem que el motiu bé que s´ho mereix, i encara més -hi va fer broma Comas- si tenim en compte que fins i tot hi havia un grup de rock de Barcelona que va escriure una cançó sobre les Bases». A més a més, com que molts ciutadans ignoren l´origen i la importància del nom, va explicar que s´incidirà a explicar-los-ho amb bustiades pels vials que tinguin noms relacionats amb aquest fet històric (Bases de Manresa, Torras i Bages, Valentí Almirall, Àngel Guimerà, Puig i Cadafalch, Prat de la Riba).

El programa d´actes inclourà quatre àmbits: institucional, que constarà d´activitats com la de divendres i la cloenda de l´any vinent; acadèmic, divulgatiu i ciutadà (vegeu el programa a sota).

Què són les Bases?

Les Bases de Manresa són fruit de l´assemblea general que va decidir organitzar l´any 1891 la Unió Catalanista, que era una federació d´altres entitats catalanistes del país. L´objectiu era discutir i aprovar un document en el qual es concretava com s´havia d´autogovernar Catalunya mitjançant un govern regional autònom.