«Allò que mata la llengua de veritat no és l'article 155, és la vergonya dels seus parlants. I el català està present avui en dia perquè s'utilitza en molts camps, com el de la ciència». Aquesta va ser una de les frases que va dir Vicenç Villatoro, escriptor i director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona en la ponència que va fer al teatre Kursaal sobre la llengua i la ciència en la 20a edició del Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana que es va celebrar a Manresa divendres i dissabte. Un esdeveniment organitzat per la Fundació Alsina Bofill de l'Institut d'Estudis Catalans i la Fundació Althaia.
Més de 400 persones, entre científics, metges, acadèmics i professionals de l'àmbit de la sanitat i la vida, van desembarcar a Manresa per poder assistir a un congrés que va servir per reivindicar i promoure l'ús de la llengua catalana. Entre els ponents hi va haver una alta participació de manresans i bagencs, com Pere Joan Cardona, Toni Dedeu, Alba Oms, Josep Gasol, Pilar Duocastella, i Josep Cuello, entre d'altres.
«Si no requereix una alta sofisticació terapèutica que s'hagi de fer en un hospital de nivell 3, tota la resta es pot fer a Manresa i a la Catalunya Central en la mateixa qualitat que a Barcelona, París o qualsevol altre lloc. I el que volem és fer una millor medicina utilitzant el català, una llengua propera, la nostra llengua», va destacar el copresident del congrés, el doctor Lluís Guerrero.
L'exalcalde de Manresa Joan Cornet, que va fer una ponència sobre les TIC biosanitàries en català, va recalcar la importància d'utilitzar aquesta llengua. «Poder compartir en català les experiències, els reptes i les capacitats de molts professionals del país és molt positiu. És una forma de demostrar que, com volien en les primeres edicions del congrés, la ciència pot ser en català. S'ha de mantenir una llengua que no és només per fer literatura i poesia, sinó que també té ciència».
El congrés també va servir com a punt d'intercanvi de coneixements i per reflexionar sobre els reptes de la sanitat en els territoris de parla catalana. «És de gran importància pública i d'interès social poder parlar àmpliament sobre models sanitaris i veure què es pot millorar i analitzar el que no funciona tan correctament». A tall d'exemple, va afegir que el congrés ha servit per plantejar el futur de l'atenció primària. «Quan a algú li passa alguna cosa, sempre va directament a urgències a l'hospital, i és absurd. Perquè la primària és resolutiva i de proximitat, i crec que aquest aspecte es pot millorar moltíssim, però cal posar-ho a debat i escoltar els diferents punts de vista».
Per a Guerrero, la globalització, les noves tecnologies, la mobilitat i la immigració són els principals factors del poc ús del català en l'àmbit sanitari. «La globalització ha avançat. Cada cop els països tenen més barreja de cultures, ètnies, i afecta molts altres àmbits. Fins i tot repercuteix en com s'afronten els problemes de salut».
Un congrés històric
El congrés s'havia fet en grans ciutats d'arreu dels Països Catalans, com Barcelona, Lleida, Girona, Tarragona, València, Mallorca i Perpinyà. Però per primera vegada des de la seva fundació, l'any 1913, la fita se celebra en una ciutat de l'interior de Catalunya. «Manresa ha demostrat que pot fer qualsevol esdeveniment a l'abast de Catalunya, el País Valencià i les illes Balears. Hem aconseguit ser una ciutat amb un prestigi sanitari, sobretot per Althaia. El congrés ha estat un reconeixement de la feina que s'ha fet», va assenyalar Cornet.
