Un mesura les distàncies en l'àmbit nanomètric. Un nanòmetre medeix mil milions de vegades menys que un metre. L'altre calcula distàncies en anys llum. Un any llum equival a gairebé 10 bilions de quilòmetres. Tots dos són a l'elit de la investigació i la ciència a escala mundial. Es tracta dels científics manresans Xavier Obradors i Ignasi Ribas. El primer s'ocupa de les coses molt, molt, molt petites. El segon, de les molt, molt, molt grans com l'univers, van dir. Però s'avenen. Tots dos van protagonitzar un diàleg que va tenir com a protagonista la ciència, amb el títol «Diàleg entre dos físics: de la nanotecnologia a l'espai», amb motiu de la celebració dels 90 anys del Lluís de Peguera. Tots dos en són exalumnes.

Van participar en la inauguració oficial del curs 2017-2018 en una sala d'actes plena on van voler transmetre passió per la ciència, segons van dir. Aparentment ho van aconseguir. «Per a mi la ciència és una forma d'entendre'ns», va assegurar d'entrada Ribas. «És un llenguatge universal, i el progrés científic genera progrés tecnològic i social», va remarcar. Per a Obradors, la ciència «ens dóna una visió del món» i és un «motor de transformació». Segons van dir, el principal secret de la ciència és, d'entrada, fer-se preguntes.

Ribas va continuar dient que el coneixement té un gran valor. «El saber per saber també és important. Els humans som curiosos, forma part de la nostra naturalesa. Som així. Explorem i volem saber». Per això va aconsellar a tots els presents que es deixin fascinar pel cel.

Les investigacions de cadascú

A continuació, tots dos es van interrogar sobre els camps que investiguen cadascun d'ells. Obradors, en el de la nanotecnologia i la superconductivitat, per fer front a reptes com el canvi climàtic per generar nous models energètics renovables «com més aviat millor». Han de ser realitat en 20 anys, va dir. També per continuar evolucionant en les tecnologies de la informació. «Un 1-O no hauria estat possible sense mòbils», va recordar. I en el camp de la qualitat de vida com la sanitat, on ja hi ha exemples de nanotecnologia en les anomenades medicines diana per combatre malalties com el càncer sense danyar cèl·lules sanes. «No és ciència-ficció», va comentar. Segons el seu punt de vista, els avenços en aquest camp generaran una quarta revolució industrial.

Les investigacions d'Obradors es basen en l'anomenada física quàntica. No s'avé gaire amb la física tradicional, va recordar-li Ribas rient. No s'entenen. A l'escenari, però, sí que ho van fer.

Ribas va explicar que una de les seves principals missions és trobar planetes fora del sistema solar que puguin ser habitables. «Hi ha altres planetes com el nostre, i això és al que em dedico. Actualment se'n coneixen 13, però «trobarem molts planetes habitables i potser habitats. Serà una gran revolució que ens donarà una consciència de la humanitat que ara no tenim», va afirmar.

No van faltar picades d'ullet a l'actualitat. «Quan un ministre espanyol va dir que si Catalunya fos independent vagaria per l'espai, què penseu que us trobareu? Pinten bastos perquè és molt buit. Però també té la seva part bona. Ningú no ens en farà fora».