Quan es va posar en marxa el Camí Ignasià, els seus responsables, la Companyia de Jesús, van parlar d'aconseguir 100.000 pelegrins de cara al 2022, quan farà 500 anys de l'arribada de sant Ignasi a Manresa. Ara, han rebaixat expectatives i, basant-se en l'evolució que va fer el Camí de Sant Jaume, parlen de 2.000.
Per al 2022, però, encara falten uns quants anys. Mentrestant, el camí que ressegueix el recorregut fet per sant Ignasi de Loiola per arribar de la seva terra natal (Azpeitia, al País Basc) fins a Manresa, ha viscut el 2017 una remuntada. Mentre que dels 443 pelegrins del 2015, any jubilar, el 2016 van baixar a 280, enguany, a manca de tancar el desembre, arriben bones notícies. Amb informació de l'Oficina del Pelegrí del Camí Ignasià, 376 persones han fet el recorregut; gairebé 100 més.
El director de l'oficina, el jesuïta Josep Lluís Iriberri, remarca que la xifra no és exacta perquè hi ha pelegrins que no acaben fent el registre (al Museu Comarcal), «perquè marxen ràpid, perquè no ho saben, perquè arriben i està tancat i no s'esperen, perquè no tenen interès en certificats...». Afirma que, basant-se en això, «caldria afegir prop d'una trentena de pelegrins a la llista, però no ho fem per respectar la base de dades real que tenim». També que, «segons un registre informal que fan a Loiola, «diuen que més de 540 pelegrins van sortir d'allà aquest 2017. Atesa la llargada del camí, probablement hi ha força pelegrins que comencen i no acaben».
Iriberri valora l'evolució dels pelegrins. «En aquests sis anys n'han passat per Manresa més de 1.500, però encara són massa pocs per fer el salt cap als 100.000 en un any», que és la molt optimista xifra que es va fixar al principi de tot de cara al 2022. Sobre això, admet, «potser estem més a la vora d'assolir els 2.000 que van arribar a Compostel·la [pel Camí de Sant Jaume] el 1982», any jubilar. I és que, si es fa la progressió any per any i en paral·lel del Camí de Sant Jaume amb el Camí Ignasià, el 1982 pràcticament correspondria al 2022. Tots dos són anys jubilars, que és una celebració concedida pel Sant Pare que fa incrementar molt el nombre de pelegrins (només com a exemple, els 443 del Camí Ignasià del 2015 després d'un 2014 amb 221).
Al Camí de Sant Jaume, aquell 1982 van arribar als 1.868 pelegrins, després de tretze anys en els quals no van superar els 451 del segon any, el 1971, any jubilar (vegeu el gràfic adjunt).
Millores en la senyalització
Una de les queixes reiteratives que fan alguns pelegrins és en el tema de la senyalització, en el sentit que hi ha trams dels 670 quilòmetres que inclou que no estan prou ben senyalitzats. Iriberri explica que «la Diputació d'Àlaba ha senyalitzat el camí amb nous pals indicadors i ha situat bonics panells informatius al pas pels pobles de muntanya». Quant a la senyalització més bàsica mitjançant fletxes de color taronja, «s'ha renovat amb l'ajuda de voluntaris amics del Camí Ignasià».
Iriberri matisa que «els pelegrins no tenen queixes de la se-nyalització, sempre que no surtin dels camins». En canvi, reconeix que «un tema pendent de solucionar és la senyalització dins les poblacions: [la rajola] els sols ignasians no han arribat a tot arreu. Gairebé tot Catalunya la té, però, fora d'aquí, és inexistent o molt variada», fa notar.
Un grup de 35 francesos
Quant a la procedència dels pelegrins, remarca que «hi ha poquets europeus i espanyols, fins ara, però confiem que aquest 2018 canviï la dinàmica. Per primera vegada hi ha un grup d'uns 35 francesos que vindran el juny». També esmenta que «l'abril desembarcarà un grup de 25 mexicans procedents de San Antonio, Texas», que fan el pelegrinatge des del punt de vista espiritual. «Per això és molt important l'acollida religiosa». Destaca la importància de tenir ben cuidats llocs com el Pou de Llum i la Creu del Tort.
