El coordinador de la Llar Sant Joan de Déu a Manresa, Ignasi Amat, explica que el temor que expressen els refugiats és inherent a la seva situació. «Quin temor tindríem tots plegats si véns d'una zona de conflicte, has estat un temps en un camp de refugiats, vas a parar a un món i a una realitat que desconeixes i a més a més tens fills al teu càrrec? És un temor que tindria qualsevol de nosaltres».

Els processos d'acollida com al del Centre de Protecció Internacional de Manresa són de 3 períodes de 6 mesos cadascun: acollida, integració i autonomia. El primer mig any, que pot arribar als 8 mesos en funció del perfil de vulnerabilitat, s'estan a la llar. Posteriorment passen a viure en un habitatge, i finalment al cap de l'any i mig es desvinculen de tots els serveis del programa.

La Fundació Germà Tomàs Canet ha rehabilitat pràcticament tots els espais de l'antiga residència de les germanetes dels pobres, ara Llar Sant Joan de Déu. S'han fet obres a la planta baixa, on hi ha els serveis comuns com per exemple la cuina i el menjador i despatxos dels professionals que treballen a l'equipament; al primer pis, on hi ha habitacions, aules i més espais comuns; i al segon, on només hi ha habitacions.

Totes donen a l'exterior i mai hi ha persones de diferents famílies a la mateixa habitació. També s'han fet treballs per adaptar tot l'edifici a la normativa. Ho ha fet l'Orde de Sant Joan de Déu a través de la Fundació Germà Tomàs Canet «perquè ha fet una aposta clara per aquest col·lectiu», explica Amat.

A la mateixa Llar Sant Joan de Déu es presten serveis de dutxa per a persones que no tenen aigua corrent a casa o pateixen pobresa energètica. En aquest cas els accessos són diferents.