La Mar és una nena de té tres anys que va néixer amb sordesa profunda. Durant els primers mesos de vida no era conscient que ella ni els familiars que tan la mimaven podien parlar. El so no formava part del seu univers. En ocasions la seva tieta, Cristina Garcia, l'acompanyava al logopeda per evitar que la nena, en no tenir desenvolupat el sentit de l'oïda, deixés d'emetre sons. A la tieta se li va encendre la bombeta. Va pensar que si hi hagués un nino amb la capacitat d'emetre llums quan ella parlés, la nena entendria què és la parla. I entren a escena el manresà Marc Sanclimens i el calafí Albert Comaposada que, amb anys d'experiència creant invents per facilitar la vida a persones amb discapacitats, van rebre l'encàrrec de jugar amb la tecnologia perquè nens amb problemes auditius greus s'adonin de la existència del so, tot i no percebre'l.

Garcia coneixia el manresà i el calafí perquè treballen amb ella com a tècnics al canal televisiu de notícies 3/24, i des de llavors s'ha implicat en els projectes que han emprès per ajudar a persones amb discapacitats. Tenen clar que el poder de la tecnologia ha d'estar al servei dels qui més ho necessiten. «És un hobby, i aquest és un dels secrets, que ho fem de forma altruista», explica Sanclimens. El nino escollit va ser un Mic, que fa les delícies de molts nadons, i li van col·locar uns leds i un micròfon per dissenyar una joguina que en realitat és una eina eficaç per als logopedes. La petita Mar ha fet tres anys i ara té uns implants, col·locats a través d'una intervenció quirúrgica, i ja pot sentir els sons i parlar com els nens de la seva edat. El món auditiu ja no és desconegut per a ella.

El darrer any i mig han disse-nyat 12 prototips del nino com a encàrrec de logopedes, escoles i un centre amb nens autistes. Fins i tot n'han creat per a infants cecs que reaccionen amb un vibrador. «És una eina important perquè en el primer any de vida és fonamental per al desenvolupament cognitiu i les connexions neuronals dels infants», explica Garcia.

El projecte ha estat guardonat en certàmens que premien l'esforç i la feina de construir ginys de baix cost que faciliten la vida a nens i a adults amb discapacitats. Però els tres amics no només han aconseguit el reconeixement per haver dissenyat el nino per a infants sords, sinó que també han rebut premis per altres invents. «No ho fem per guanyar absolutament res, sinó per ajudar. I és que, a vegades, són ginys que la gent pot fer a casa seva. En el cas del nino, els organitzadors del certamen de la Fundació Nexe, van penjar a Internet els passos perquè els usuaris el puguin construir» explica el calafí Albert Comaposada. També han col·laborat amb l'hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, centre sanitari especialitzat en pediatria, ginecologia i obstetrícia.

Tenen un llista d'invents que han ajudat que persones amb discapacitat tinguin més autonomia o que revisquin moments que semblaven estar tancats amb candau en el passat, com quan un veí de Castellbell i el Vilar que està en cadira de rodes des que el va atropellar un camió va tornar a experimentar les sensacions de pujar en bicicleta, encara que de forma virtual, a Montserrat. «Hi anava cada dia, i nosaltres vam instal·lar en una pantalla, amb un vídeo de l'ascens a la muntanya, connectada a una bicicleta sense resistència als pedals. El seu rostre de sorpresa i satisfacció no té preu per a nosaltres», explica el manresà.

Abaratir tecnologia massa cara

Sanclimens s'encarrega del maquinari i Comaposada és el programador dels ginys. «La meva dona és fisioterapeuta i treballa amb pacients amb discapacitats, i la veritat és que al mercat no hi ha massa tecnologia per a aquestes persones a un preu assequible», afegeix Sanclimens. Assegura que, com que no hi ha un mercat ampli, les empreses tecnològiques difícilment desenvolupen aparells que facilitin la vida dels discapacitats, i els que hi ha són molt específics i massa cars. Ells desenvolupen aquests ginys a través de programari lliure per abaratir els costos.

«Hi ha màquines que costen una barbaritat, quan en realitat els costos d'el·laboració són baixos. Pot ser que la fabricació pugui costar menys de 100 euros, però que al mercat ho trobis per milers d'euros. No és just, i aquesta realitat ens va motivar a reaccionar», afirma, i assegura que si muntessin una empresa tindrien en compte que la tecnologia ha de ser a l'abast de tothom.

Els seus invents han servit, per exemple, perquè un noi tetraplègic de Manresa pugui donar ordres a un giny que s'activa amb la veu i pugui engegar la televisió o apujar una persiana. O el darrer aparell, que fa comprensibles els comentaris d'un pacient connectat a un respirador.