Unes 200 persones, moltes de les quals són menors, viuen en els edificis ocupats per la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca i el Capitalisme a Manresa. Fa sis anys que la PAHC lluita per evitar desnonaments i oferir alternatives. El gener d'aquest any la plataforma va ocupar el bloc número 7. En els últims mesos han arribat ordres de desnonament als blocs 3 (carrer Amadeu Vives), 4 (carrer Sobrerroca) i 6 (carrer Gaudí), i un centenar de persones corren el risc de quedar-se una altra vegada sense casa. Molts dels afectats ja han estat desnonats anteriorment i a l'interior dels blocs es respira una barreja de neguit i angoixa.

Najia Dalili i el seu marit van haver de marxar de casa seva. Amparo Ortega i la seva família van haver de deixar la casa que havien ocupat després que els tallessin la llum i l'aigua. El marit de Hanane Salah està malalt i ella no té el permís de treball. Darrere de cada persona que ha ocupat un pis hi ha una història diferent, però en molts casos un desig compartit: poder aconseguir un lloguer social. Aquest era el sentiment unànime de les cinc persones entrevistades per Regió7 que viuen en blocs ocupats per la PAHC a Manresa en risc de desnonament.

Les ordres de desnonament, però, no arriben per blocs, sinó per a cada pis individualment. Per tant, en cada edifici, cada família té una situació diferent. Tot i que la plataforma ha decidit apostar per la col·lectivitat: «o tots o ningú», destacava Berni Sorinas, activista de la PAHC. D'aquesta manera, tots els integrants lluiten junts per una causa conjunta i es donen suport entre ells.

Els blocs 3 i 4 són propietat de la SAREB, l'anomenat banc dolent. I el bloc 6 és propietat del BBVA. De moment, en la majoria dels habitatges, molts dels ocupants ja han anat a declarar i s'espera la sentència. És el cas del bloc 6, on gairebé tots els veïns ja han tingut el judici i ha quedat vist per a sentència. Miguel Fernández, un dels ocupants d'aquest habitatge, explicava que estan parlant amb un interlocutor de l'entitat bancària que «va ajornant els desnonaments». Encara hi ha dos veïns del bloc que no han declarat. «Aquesta és la por», destacava Fernández, «pot ser que ens ho vagin allargant fins que un dia arribi la sentència i ens desallotgin a tots», afirmava, preocupat.

Al bloc 3 viuen una situació semblant. «El mediador de la SAREB s'ha posat en contacte amb nosaltres», afirmava una de les ocupants, «els hem enviat tota la documentació que ens han demanat per negociar lloguers socials fins a tres vegades, però res de res», especificava. «Les denúncies és l'únic que va arribant», recalcava la veïna.