Als usuaris de la línia de Renfe de Manresa a Terrassa els plou sobre mullat. Confusió i, més que no pas malestar, resignació és el que predominava entre els usuaris en una jornada, la d'ahir amb la vaga, que va acabar d'afegir obstacles a un trajecte que ara mateix és un pedaç.

Belinda Arias, una de les usuàries que volien agafar el servei, manifestava que «no queda cap més remei que agafar-nos-ho amb filosofia. Ja hi estem acostumats, per desgràcia». Reconeixia que «jo ni tan sols no sabia que avui hi havia una vaga i serveis mínims, però és que arriba un noment que ja gairebé ens és igual, perquè entre els uns i els altres ens tenen ben marejats».

I és que amb la vaga convocada ahir, a aquesta línia R4 se li va afegir complicació sobre complicació. A un tram que ja funciona immers en la provisionlitat -des del 8 de febrer passat, quan es va produir l'accident mortal a Castellgalí, es cobreix amb busos el tram entre la capital del Bages i Sant Vicenç-, i que dimecres passat va modificar horaris (la companyia els va avançar 15 minuts), aquest dijous s'hi afegien uns serveis mínims (del 33%) motivats per la vaga i que, a més, en alguns moments ni tan sols no es van poder complir. En aquest cas, per un element extern, com a conseqüència dels talls de carretera que els CDR van anar portant a terme al llarg del matí en diferents moments a l'accés a Sant Vicenç, la qual cosa va provocar franges de retencions i cues en aquest tram sud.

A quarts de 9 del matí, per exemple, el xofer d'un dels autocars habilitats per Renfe des de fa 15 dies comentava i consultava amb els informadors de la companyia que hi havia a l'estació de Manresa si feia o no pujar els viatgers al vehicle, ja que en aquell moment no podia iniciar el seu trajecte perquè a través del mòbil veia la cua que s'havia format a la C-55 en sentit sud, entre Castell-galí i Sant Vicenç, atès que en aquell moment s'hi estava realitzant un dels talls de protesta.

José Ignacio Cosido, que feia explícit a aquest diari que ell no secundava la vaga, lamentava que els talls de carretera que s'estaven fent des de primera hora del matí acabessin d'afegir «obstacles a un servei que fins ara ja era una desgràcia, i que ara és una doble desgràcia. Ja no sé què hem de fer la gent humil per moure'ns i fer el nostre dia a dia».

De la situació paradoxal que viu aquest servei, i que ahir es veia subratllada, n'era un exemple prou visual el fet que a les portes de la caseta provisional que actualment funciona com a espai per a la compra de bitllets a l'estació manresana (l'edifici està en obres) s'hi acumulaven i solapaven els papers informatius.

Hi havia el dels horaris fixats per a un dia normal; el que notificava que el servei es cobreix temporalment amb autobusos en el tram fins a Sant Vicenç; el que informava que des del dia 20 de febrer les sortides de l'horari establert s'han avançat ara un quart d'hora, i encara ahir s'hi afegia el dels horaris amb serveis mínims per la jornada de vaga.

Tot s'ha de dir, cinc informadors de la companyia i també els vigilants de seguretat intentaven orientar i ajudar tant com podien els viatgers.

Abdel Hadi, que explicava que diàriament va fins a Terrassa, deia que «al final ja no ens mirem ni els horaris, venim aquí i esperem a veure quan surt un autobús i l'agafem. Perquè ja no ens podem refiar absolutament de res. I ara que n'havia de sortir un [eren quarts de 9 del matí] ens diuen que val més no começar encara el trajecte perquè la carretera està tallada. Fa poc n'ha sortit un i es veu que està parat a la carretera perquè hi ha cues. Em sembla que me'n vaig a casa», afegia amb resignació.

Menys usuaris

Carme Garcia, usuària també habitual, deia que el moviment que hi havia ahir a l'estació de Manresa era força inferior a l'habitual «suposo que, sobretot, per la vaga, ja que molts són estudiants i crec que les universitats avui no funcionaran amb normalitat», però alhora també afirmava que tenia la impressió que «des de l'accident, el nombre de persones que agafen el tren aquí a Manresa també ha baixat». En aquest sentit, Lídia Arcas, veïna de Sant Joan, apuntava que «sé de gent que ja opta per anar directament amb cotxe fins a Sant Vicenç per agafar allà al tren, perquè igualment has de fer transbordament i tot plegat és una pèrdua de temps. Però no tothom tenim cotxe i hem de refiar-nos del que hi ha. I avui ja només ens ha faltat la vaga. Ara havia de sortir un dels autocars però es veu que tenen la carretera tallada. He de ser a les 11 a Sabadell, però ja no sé què he de fer per poder anar-hi, ni si cal que em mogui, perquè no sé si hi arribaré a temps».

Tall a Barcelona durant unes hores

A més a més, a primera hora de la tarda aquesta línia R4 també es va veure afectada en el pas per Barcelona durant unes hores, com a conseqüència del tall de circulació que manifestants van realitzar a l'estació de plaça Catalunya. Es va desviar la circulació i va quedar interrompuda la línia a les estacions de Torre Baró, Sant Andreu Arenal i Arc de Triomf.