La consciència antiplàstic creix a Manresa a les botigues i amb el 35% més de reciclatge

Si el 2016 es van reciclar, segons dades de l'Agència de Residus de Catalunya, 1.013 tones d'envasos lleugers, com les ampolles de plàstic, les llaunes, els aerosols i els brics, entre d'altres, les últimes dades del 2019 certifiquen que, en 3 anys, es va reciclar prop del 35% més. És a dir, que el 2019 es van reciclar 1.366 tones d'aquests envasos. Això significa un augment de 353 tones més d'envasos lleugers reciclats.

Diversos botiguers manresans han detectat, també, que en els últims anys els clients s'interessen cada cop més per les bosses i embolcalls que estiguin fets d'altres materials com el paper, el vidre o el cartró. Anna Casasampera és la propietària de la botiga manresana Tarannà, on ven productes orgànics i evita, en la mesura del possible, el plàstic. L'accés a tanta informació sobre els efectes del plàstic en el medi ambient ha estat un element clau per a Casasampera, perquè «ha fet que moltes persones reflexionessin i escollissin adoptar un estil de vida molt més sostenible». Casasampera creu que aquests productes que rebutgen completament el plàstic (com els raspalls de dents de bambú o les compreses de tela) atrauen un nínxol molt concret de la població i que, per tant, cal molta més informació perquè fins i tot la gent gran «no se senti com que estem involucionant en el temps».

Per altra banda, la propietària de la drogueria Biopompas de Manresa, Esperança Torres, ha detectat un augment de l'interès per la reutilització del plàstic arran del confinament per l'emergència sanitària del coronavirus: «Com que la gent es va quedar a casa, va prendre més consciència de la quantitat de plàstic que una sola persona pot arribar a consumir setmana rere setmana. Ara m'arriben més a la botiga, que és lliure de plàstics i basada en la reutilització, perquè s'han conscienciat en veure aquesta situació a les seves pròpies cases».

Del plàstic al material compostable

En un supermercat, es miri on es miri, els embolcalls i envasos de plàstic són els protagonistes dels passadissos. Segons dades de Greenpeace, la producció de plàstic a Europa va arribar als 60 milions de tones el 2016. A més, Espanya és el quart país de la Unió Europea amb més demanda de plàstics, on el 50 % dels quals sol acabar en abocadors. Pel que fa a Catalunya, un estudi sobre les bosses de plàstic de la Generalitat afirma que, l'any 2018, cada persona va utilitzar una mitjana de 158 bosses d'un sol ús per any.

Ara, i des del 2017, les bosses de plàstic s'han de pagar i, de fet, de cara al 2021 passaran a estar prohibides a tot Espanya, de manera que només s'admetran les que siguin de materials compostables.

És a partir d'aquestes iniciatives que moltes botigues ja opten per oferir només bosses de paper i, en alguns casos, caixes de cartró. L'ideal, per a molts, seria que algun dia no calguessin bosses per a la compra. A més, la venda de bosses de roba per pesar la fruita i la verdura ja sovinteja en molts establiments d'alimentació.

Francesc Ribalta, de la carnisseria manresana Teresa Ribalta, creu que «el més sostenible seria que tothom anés a comprar amb el seu carret o cistella i que, a més, portessin de casa carmanyoles o envasos reutilitzats posar-hi el menjar». És una opció que, segons el carnisser, cada vegada és més freqüent i «veure això m'encoratja molt, perquè de plàstic n'hi seguirà havent, però n'hem de fer un ús racional». És el que els germans Ribalta denominen com a «la sinergia entre el plàstic i les seves alternatives més sostenibles».

No tot són inconvenients

El gran problema es troba, sobretot, en els plàstics d'un sol ús, com per exemple els coberts, gots i plats o bé els bastonets de les orelles, entre d'altres. Aquests, a partir del juliol de l'any vinent estaran prohibits. Els botiguers consultats, però, coincideixen en una cosa: el plàstic, si és durador, no és tan dolent. Encara més, a vegades és necessari. Es tracta d'un material que conserva molt bé allò que embolcalla, sobretot els aliments porosos, que deixen anar suc. Montse Ribalta, també responsable de la carnisseria, creu que «el plàstic té alguns usos insubstituïbles. Per envasar al buit i per conservar més temps la carn, de moment no hi ha res com el plàstic».

Cati Sáez, encarregada de l'Ametller Origen de la plaça Bages de Manresa, coincideix amb Ribalta: «Quan la fruita ve tallada, encara la posem en envasos de plàstic perquè no xucla l'aigua que pot desprendre, cosa que altres materials compostables o biodegradables sí que fan».

El plàstic dur no deixa que entri aire dins del producte que estigui embolcallant, i això va bé perquè alguns productes alimentaris i també de cosmètica no es facin malbé.

Però no només han hagut de prendre consciència els supermercats o botigues d'alimentació. Els establiments de menjar preparat també acostumen a envasar amb molt plàstic. Al Bona Teca també van veure com la quantitat de plàstic utilitzada era excessiva. Ramon Espuga, propietari del negoci, creu que «cal reduir-lo encara més, però també val a dir que aquí fem servir molts envasos i els compostables són molt més cars».

L'empenta dels més joves

Diversos dels venedors consultats han coincidit en el fet que cada vegada més joves estan conscienciats de la filosofia antiplàstic i que, per tant, van a les botigues buscant alternatives biodegradables i compostables.

Anna Casasampera ha detectat com «els joves s'informen, actuen i empenyen les seves famílies a adoptar les mateixes mesures». A més, la botiguera manresana també veu com infants petits entren a la seva botiga i demanen als seus pares que «em comprin això o allò perquè a l'escola ens ho han explicat o perquè un company de classe també ho té». Un fet que apuntaria que la lluita pel medi ambient també és possible des de les escoles.