Manresa és, després de Barcelona, la ciutat catalana amb més places de residència i pisos destinats als refugiats que entren en el programa d'acollida. La capital del Bages, que davant la crisi del refugiats del 2015 -provocada sobretot per la guerra de Síria- es va reivindicar com a ciutat d'acollida, té actualment 275 places per a les persones que entren al programa d'atenció, coordinat a darrera instància pel ministeri de Treball i Seguretat Social del Govern espanyol. Els refugiats a Manresa estan distribuïts entre la residència de La Llar de Sant Joan de Déu i pisos compartits.
Ajuntaments, particulars i entitats socials cedeixen residències, albergs i habitatges a les organitzacions que a escala municipal s'encarreguen del programa d'acollida. A Catalunya hi ha un total de 129 municipis que tenen equipaments o pisos per donar aixopluc a persones que han fugit de països en conflicte, o on hi ha persecució i repressió greus, i estan a l'espera de rebre l'asil polític. Segons dades del darrer informe de la secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania sobre la situació dels refugiats a Catalunya, pràcticament tots els recursos disponibles estan en ús. De les 275 places disponibles a Manresa, n'hi ha 274 ocupades, 80 de les quals són de la Llar Sant Joan de Déu, que va començar a rebre refugiats el 2016, mesos després de l'arribada massiva de persones que fugien de la guerra de Síria i altres conflictes de l'Orient Mitjà.
L'alta ocupació de les places destinades al servei d'acollida és una situació que es repeteix a tots els municipis que més residències i pisos han posat a disposició de les persones refugiades, que són bàsicament ciutats grans i mitjanes de Catalunya. Tot i això, en el conjunt de Catalunya encara hi ha 624 places lliures, de les 3.725 que hi ha a tot el territori, per atendre refugiats i, per tant, encara hi ha pisos i espai a residències per si creix el flux de persones que sol·liciten regular la seva situació.
402 places a la regió central
La capital del Bages aglutina el 89% de les places disponibles de la comarca. En el conjunt de la Catalunya Central n'hi ha 402, segons la Generalitat, tot i que no ha facilitat dades sobre quantes estan ocupades. El Berguedà té 80 places, 50 de les quals a l'Alberg de Berga. A l'Anoia i al Moianès han posat alguns pisos a disposició del programa d'acollida i per aquest motiu hi ha poques places en comparació amb el Bages i el Berguedà.
La resta de comarques de l'àmbit de Regió7 no té cap habitatge ni residència per atendre persones que sol·liciten la protecció internacional.
Val a dir que els refugiats no estan permanentment en els habitatges i les residències, i hi ha una rotació constant de persones ateses en aquests projectes, que tenen com a finalitat una millor integració a Catalunya i dotar-los temporalment de recursos fins que pugin trobar una feina i ingressos per viure. El ministeri és, en principi, l'encarregat de distribuir els refugiats.
Així, els que viuen a residències com la de la Llar Sant Joan de Déu (o l'alberg de Berga) són els de la fase 1 i hi resideixen durant mig any, aproximadament, fins que coneixen una mica l'idioma i regularitzen, encara que de forma incipient, la situació al país.
Posteriorment, els refugiats passen a viure a habitatges. En aquesta segona fase han de buscar una feina i els recursos propis per subsistir per quan se'ls acabi els ajuts que reben de l'Estat. En tot cas, el fet que les places a les principals ciutats de Catalunya estiguin gairebé totes ocupades demostra que, malgrat que fa cinc anys de la crisi dels refugiats, encara hi ha moltes persones que són ateses en el programa d'acollida i encara estan a l'espera d'aconseguir l'asil polític o que se'ls concedeixi la residència per raons humanitàries, un procés que diuen que és molt lent.
