La Fàbrica Nova va tancar portes fa més de 30 anys i en fa 15 la potent promotora barcelonina Sacresa va posar en marxa uns enderrocs que només van deixar dempeus la nau central, protegida. Amb la fallida de l'empresa, La Caixa es va quedar la part del lleó de l'operació i va fer modificacions per fer-la més factible que no afectaven el contingut substancial del projecte. Ara, l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, ha sortit públicament a punxar el globus (vegeu diari de dissabte) i informar que s'estan redefinint els paràmetres de l'operació.

A hores d'ara el que és un fet innegable és que en tots aquests anys no ha aparegut una locomotora comercial que catalitzi la transformació de l'espai.

Malgrat que no s'ha fet ni el gran complex comercial ni l'aparcament ni els edificis per a habitatges i oficines ni el gran parc urbà que havia de singularitzar l'operació, La Caixa està invertint sis milions d'euros en obres de millora al sector de les Escodines corresponents a les càrregues d'urbanització de l'operació de la Fàbrica Nova. Cal recordar que el que, entre altres aspectes, hi ha en joc a la Fàbrica Nova és un gran parc de quatre hectàrees per comunicar a través de places els diferents espais i salvar els desnivells que conté l'enorme solar, de més de 60.000 m2, al nucli urbà de la ciutat.

En el projecte inicial, la previsió era ubicar a la nau central de la Fàbrica Nova una superfície de venda màxima de 13.000 m2, però es va demanar i aconseguir el vistiplau de la Generalitat perquè passés a ser de 16.205 m2. L'ampliació no ha estat suficient per convèncer els inversors de la viabilitat de l'operació.

Per fer-se una idea de les dimensions, el centre Carrefour de Manresa té una superfície de venda de 4.700 m2 i el de Sant Fruitós de 1.500 m2.

Si al final del camí hi havia d'haver una nau de la Fàbrica Nova reconvertida per als nous usos comercials i de serveis, ara això ja no es veu gens clar.

Cal recordar que al costat de la nau s'havia d'alçar un edifici annex destinat igualment a equipaments comercials que a més a més tindria la missió de salvar el desnivell del terreny que dona al carrer Lluís Argemí.

El sostre d'aquest nou equipament també havia de ser espai públic mentre que les places que es dibuixen al projecte que s'ha donat per bo fins ara connecten, per la part de dalt, amb el parc de Sant Ignasi.