«El meu poble no és Manresa sinó el Barri Antic»

Sempre afirma que el Barri Antic és el millor de Manresa.

Bàsicament és el meu i tothom tira per casa seva. Vaig néixer sobre la botiga del Tennesse, al carrer del Magraner, que van obrir els meus pares fa més de 40 anys. És clar que és un barri empobrit i hi ha els pisos més econòmics, però per a mi és el que li dona una singularitat, malgrat hi hagi gent que no li agradi. N’hi ha que diuen que es viu millor a altres barris de Manresa, però potser no tenen els comerços ni els bars d’aquí i cal agafar el cotxe per anar a comprar. Jo agafo el cotxe, potser, tres cops al mes.

És el seu barri, però per què li agrada tant?

Per a mi és com un poble. És a dir, el meu poble no és Manresa sinó el Barri Antic, d’on gairebé no surto. És clar que marxo a la platja, per exemple, però la meva vida transcorre en aquests carrers, i això és molt pràctic. Compro en els establiments del barri i saludo diàriament la gent que hi viu, malgrat s’hi apropin veïns de totes les zones de Manresa.

No només és al capdavant del Toni’s, sinó que de ben petit ha participat en algunes de les entitats que tenen més activitat al barri.

Els meus avis van fundar els trabucaires i l’àvia feia la roba dels que sortien amb el trabuc. El grup Dansa Cor de Catalunya és una altra entitat creada per la meva família. A part, jo vaig estar amb els geganters. Són entitats de la ciutat, però amb presència sobretot del Barri Antic.

Des de quan és al capdavant del Toni’s?

Estava a punt de fer 15 anys quan el meu pare i la seva parella d’aleshores van agafar el bar. Jo només posava música els caps de setmana. Hi vaig començar a treballar per una amenaça del meu pare, perquè ell em va dir que si no volia estudiar hauria de treballar-hi. De fet, el meu avi tenia un bar restaurant quan jo era petit i suposo que el meu pare tenia la il·lusió de tenir-ne un, i el negoci ha anat bé. El Toni's va obrir el 28 de novembre del 1997, i el restaurant Porta Ferro, que vaig obrir l’any passat, va aixecar la persiana el mateix dia, però del 2020.

Ha vist evolucionar l’ambient festiu de la zona. Molts joves quedaven al Barri Antic a mitjan anys 90. Com ho recorda?

El Barri Antic els anys 90 estava de moda perquè molta gent anava al bar Río, a la Baixada dels Drets, els dissabtes a la nit, i llavors es desplaçava a altres punts de la zona. Però hi va haver un problema amb els veïns perquè hi havia massa festa fins a les 5 de la matinada i, és clar, els que viuen a la zona no ho podien aguantar. Fins i tot ara, que acaba el xivarri a la 1 de la matinada, segur que hi ha residents molestos. Els veïns tenen paciència perquè és cert que hi ha joves que cap al tard van beguts i criden, i procuro que no es quedin aquí quan jo tanco, tot i que ara ja hi ha llibertat de moviment.

Després anaven al seu establiment?

Nosaltres no vam agafar l’onada del bar Río i vam obrir quan la moguda del Barri Antic d’aleshores anava de baixa. Suposo que les discoteques de Manresa, que no tenien gaires clients en aquell temps perquè tothom anava als entorns de la plaça Major, van incentivar que la gent anés als locals d’oci nocturn. Com ho van aconseguir? Seguint les lleis i tancant a l’hora que toca.

Com recorda, doncs, els inicis?

Al començament, quan jo tenia uns 16 anys, tancava el bar molt tard, potser a les 4 de la matinada, perquè tothom estava a dins passant-ho bé i no pensava en els horaris. Fins que em van posar una multa. Sempre hem anat creixent, excepte un any que vaig anar a Mèxic i durant el període més dur del coronavirus. El Toni’s pot atraure perfils molt diferents de gent, i hi cap tothom, i pots trobar-hi des de rapers fins a heavies i pijos. Només em regeixo pel respecte a qui tinguis al costat, tant si és del Barça com del Madrid. I sempre hi ha bon rotllo i respecte, i si hi ha hagut alguna cosa, jo em poso al mig i dic que som una família.

Diu que van obrir el bar quan el Barri Antic anava de baixa. Quan va tornar a l’alça?

L’abans i el després va ser quan van fer la plaça nova, ja que vam passar de ser un bar sense terrassa a tenir-ne. I se’m van multiplicar els clients, perquè fins llavors només podia atendre les poc més de 20 persones que caben a l’interior. Abans treballava pràcticament sol, només amb algú que m’ajudava a la tarda, i de mica en mica, fa uns 15 anys, alguna gent del Passeig, que en aquell moment era el lloc on n’hi havia més, va començar a venir aquí. Es veu que allà fer-hi la copa era car i hi havia gent que no volia pagar tant. I els clients del dissabte a la nit es van començar a escampar.

Però em sembla que no sempre hi ha hagut el mateix ambient.

Vaig anar a Mèxic uns quants mesos i, en tornar, ho vaig reestructurar tot. Quan vaig arribar vaig veure que hi venia gent conflictiva, i que no respectava qui tenia al costat. A més, per la plaça corrien un parell de camells, que jo ni ho sabia, i venien droga. I quan me’n vaig adonar, vaig reconvertir-ho tot, i hi vaig fer festes privades. D’això deu fer uns 20 anys. Vaig transformar el negoci i vaig fer fora molta gent que creava malestar a la zona, i només hi deixava entrar els meus amics i coneguts. S’havia embrutat molt l’ambient. He refet el negoci en tres ocasions per millorar l’ambient.

Els clients també han canviat?

Quan hi ha molta feina no pots atendre el client de barra, el que vol que t’estiguis amb ell i li facis de psicòleg i amic. I aquest client no el tenim per raons òbvies, perquè ara no podem estar amb ell, ja que hem de servir les taules. Al migdia podem dedicar certa atenció a algú, però realment ara no podem estar gaire estona amb aquests clients, tot i que ja n’hi ha menys d’aquest perfil.

Diu que ha transformat el bar en més d’una ocasió. Expliqui’n els motius.

Al principi era un bar heavy, i és que era l’època que jo tenia 14 anys i portava unes grenyes fins al cul, i escoltava grups com Iron Maiden i Halloween. Després el vaig convertir en un local una mica més pop, perquè al principi hi va haver un moment que se’n va anar de mare, i és que va ser un boom el primer mes d’haver obert. Fins i tot hi havia veïns que van fer pancartes queixant-se que no respectàvem el descans dels que vivien a la plaça. Era l’època en què a mi m’era igual tancar a les 4 de la matinada perquè no tenia percepció de les coses. Més endavant vaig posar música rock i vaig ampliar el ventall de gent que hi venia, i no només s’hi apropaven els heavies. A partir d’aquí tot va anar a més.

Creu que els establiments de la zona són els que donen vida al barri?

En part penso que sí, ja que s’ha demostrat ara, amb la pandèmia. S’ha vist molt l’afluència de gent quan el bar està obert o tancat. No vol dir que sigui gent que deixi diners a negocis del sector comercial, i potser no alimentem el barri, però sí que li donem vida. Veiem la plaça amb molta gent, i ve d’altres llocs de la ciutat perquè aquí tampoc no hi viu tanta gent. Els que s’hi apropen són més aviat joves.

Quina és la implicació de l’Ajuntament a l’hora de donar embranzida al barri?

Jo no espero res de ningú. Però hi ha molts pisos buits i molts són ocupats perquè no hi vol anar ningú, i crec que s’hauria d’obligar els propietaris a arreglar els edificis, amb ajuts de l’administració, perquè no tothom es pot permetre una façana nova. Això faria que la gent tornés al barri. Si l’arreglem i l’il·luminem, i es fa del Barri Antic un lloc més agradable, aquest és un lloc que podria ser més maco. Cal fer un pla real per a 15 anys, per exemple, i que vagi més enllà dels partits polítics.

Té una vena viatgera i va marxar uns quants mesos a Mèxic, com ha dit abans.

Cada any marxo un mes i mig de viatge. Un cop vaig anar a Mèxic molts mesos amb la parella d’aleshores, i va ser una experiència molt maca. Però deixar tants mesos el negoci em va crear cert neguit. Sí que m’agradaria apartar-me una mica del negoci, però veig que hi he de ser.