Allò que és en boca ciutadana no va aparèixer fins al final de quatre hores de ple municipal. Ens referim al clima d’inseguretat que ha produït la successió de fets criminals en els darrers mesos. Allò que per als manresans està al davant de tot, a la reunió del consistori va anar al darrera de tot. Van ser un total d’onze minuts entre l’extensa pregunta redactada pel socialista Felip González però llegida pel secretari municipal (aquest és l’absurd procediment), la resposta igualment llegida de l’alcalde, i un breu intercanvi final. I dels onze minuts, una part molt important es va dedicar a preguntar i respondre per què l’oposició no va ser convidada a la visita en què el conseller d’Interior va anunciar l’arribada de més mossos a la comarca (resposta: a mi no em miri, era un acte de la conselleria) i a qüestionar si l’increment d’efectius era inferior al d’altres comissaries (resum: els números cadascú els fa anar com vol). I sí, també es va parlar de la inseguretat, sense aclarir gran cosa (resum: us convocarem a una reunió).

«Què pensa fer el govern municipal de Manresa davant l’increment de la inseguretat i de l’incivisme que és en boca de tots els manresans? Quantes ganivetades més ens hauran d’esglaiar abans que el seu govern s’arremangui? És un clima de por la millor manera de promocionar les visites turístiques i els pelegrinatges ignasians?» Aquesta podria ser una pregunta que una oposició dura plantegés a Marc Aloy en una sessió de control com les que es fan al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats, i que són esperades amb candeletes per les emissores de ràdio, perquè (sobretot les del Congrés) proporcionen moments brillants de picabaralla. Potser Aloy esquivaria igualment la resposta, però se li notaria.

No demanarem als regidors manresans que donin més del que tenen, però introduir aquesta mena de debat a l’inici del ple municipal potser aproparia la institució de la democràcia municipal als ciutadans, en lloc d’allunyar-los-en. Ara mateix s’ha d’estar molt implicat, tenir-hi un familiar o complir un deure laboral per empassar-se les quatre hores del ple, fins i tot quan inclouen moments realment interessants, com la medalla de la ciutat a Domènec Cucurella, el suport a la visibilitat trans, o el debat sobre l’efectivitat del recàrrec de l’IBI als pisos buits per fomentar que es lloguin.

La modesta proposta seria començar els plens, quan tothom està fresc, amb una sessió de control en què l’exposició inicial de cada pregunta la fes el regidor de l’oposició, respongués l’alcalde o un membre del seu equip, i es repliquessin fins esgotar el temps respectiu. Si cadascun pogués parlar només un minut i mig, per exemple, en mitja hora hi entrarien una desena de qüestions. I esquivar-les totes es notaria més que molt: es notaria massa.

Agilitat, contundència i un capacitat de connexió amb el batec ciutadà que fes triar com a temes, i com a manera de plantejar-los, allò que preocupa els manresans en cada moment . I ara els preocupa tenir por si han de passar de nit per certs carrers, o fins i tot de dia quan detecten certs individus; en canvi, no els preocupa gaire si a l’oposició la van convidar a la visita de propaganda del conseller Elena.