El llamat o estofat és una tècnica escultòrica que consisteix a raspar el color donat sobre l’or d’un objecte. És un efecte que hi ha en molts retaules barrocs que, a la seva manera, pretén imitar la façana oest del futur Museu del Barroc de Catalunya (MBC), que s’ha d’inaugurar l’any vinent.

Mentre el volum afegit va fent passes endavant, a la mateixa banda s’ha col·locat davant de la paret mitgera que unia l’antic Col·legi de Sant Ignasi amb la desapareguda església de Sant Ignasi una trama amb estructura tubular. La superposició amb la paret i les ombres que produirà busquen l’efecte que fa el llamat.

A la paret mitgera, que és la que queda davant de la nova plaça de Sant Ignasi que es farà annexa a la plaça l’actual i per on s’entrarà a l’edifici, s’han mantingut visibles les empremtes que hi va deixar la construcció de l’església. Mitjançant un morter de calç de diferents tons s’han revestit les parts llises amb unes seqüències de línies verticals; s’han emmascarat les parts amb textura (traces d’antigues finestres o arcs que han de quedar subtilment visibles), i s’han rejuntat les parts on s’han fet ressaltar les empremtes de l’estructura de l’antiga església.

La trama formada per tubs rectangulars d’alumini s’ha col·locat separada a uns 30 centímetres del pla del mur. A banda de funcionar com a desguàs de les aigües pluvials de la teulada, la intenció és que actuï com una cortina que separi els elements contemporanis que conformaran el nou front oest de l’edifici i la part antiga de l’antic col·legi dels jesuïtes.

L’estructura tubular busca que en les vistes més frontals a la façana es vegin les traces de l’església a la paret mitgera i que, en canvi, en les més tangents, esdevingui un parament opac del mateix material que els volums dels nous accessos que s’han construït. La idea és que la superposició de les seqüències de les línies verticals del revestiment de morter, dels tubs i de les ombres suggereixin les línies que s’aconsegueixen amb la tècnica esmentada.