«Fins que no fem activitats conjuntes amb la comunitat, no a la comunitat, no arribarem mai a la inclusió i l’estigma de la salut mental no es podrà acabar». Hélène López, educadora social del Club Social Mosaic de Manresa, parla de la filosofia que han intentat consolidar els darrers cinc anys al Programa d’Inclusió Social i Comunitària, del qual n’és la coordinadora.
El Club Social Mosaic acompanya persones amb problemes de salut mental, des de trastorns mentals greus, com esquizofrènia i bipolaritat, fins a altres més lleus. Després de la pandèmia, comenta López, han augmentat les persones amb agorafòbia, depressió i ansietat. «Abans no ens hi trobàvem. Venia algú amb un trastorn greu diagnosticat feia anys, i de joves quasi no n’hi havia. Ara, cada vegada n’hi ha més». També pel tema de «les addiccions a les pantalles», apunta.
A més a més de López, integren l’equip: Glòria Tort, terapeuta ocupacional, i Alfonso Valdez, animador sociocultural. A banda, hi ha els professionals que hi van a fer els tallers, els socis experts, que són usuaris que col·laboren en tasques d’organització; els voluntaris i els alumnes en pràctiques d’escoles, instituts i universitats.
168 persones i 39 activitats
L’any passat, 168 persones van fer ús del Club Social Mosaic. La majoria, d’entre 40 i 60 anys, si bé augmenten les de 18 a 25. Es van oferir 39 activitats diferents. El club té 70 places per a persones a les quals es fa un seguiment individualitzat i, en paral·lel, s’han anat obrint les activitats a la comunitat. Del total d’usuaris, un 75% són persones amb algun problema de salut mental; un 70% reben un seguiment personalitzat i l’altre 5% no necessiten tan suport. El 25% restant són ciutadans que no estan lligats a cap dispositiu de salut mental. La principal via d’accés és el Centre de Salut Mental d’Adults de la Fundació Althaia.
Al Club Social Mosaic cada mes s’actualitza la programació. Per exemple, el març s’hi ha afegit un campionat de petanca els dimecres i, els dissabtes, una caminada suau. També hi ha ioga, guitarra, teatre, anglès, francès, català, escacs, cuina casolana... Més d’una trentena d’activitats i, el que és més important, algunes de les quals fora de l’Edifici Mosaic. Aquí, de fet, és on rau el quid de la qüestió, destaca López. «La inclusió comunitària ha estat l’objectiu des de sempre. Abans, quan una persona volia fer una activitat, intentaves buscar-la a la comunitat i que hi anés. Allò no era inclusió. Que una persona anés a les piscines municipals o que fes una cosa a fora, no era el que volíem i, a més, ens trobàvem amb gent que volia fer les activitats aquí i no anar a fora».
Tenien un objectiu i tenien clar què no havien de fer i van començar a avançar . «Primer de tot, el que vam fer va ser coordinar-nos amb entitats comunitàries per fer activitats conjuntes. Per exemple, a l’espai social de la carretera de Vic. Els vam anar a buscar i els vam dir: Us interessa que fem un taller conjunt de francès? Nosaltres el financem i, a canvi, el fem al vostre local i la idea és que el 50% de socis, aproximadament, siguin de la vostra entitat i el 50% de la nostra. Vam veure que això, a nivell comunitari, era molt atractiu i que funcionava».
‘Amb’ i no ‘a’: el canvi
Actualment, «estem col·laborant amb l’Associació de Veïns de Valldaura, amb la de Vic-Remei, amb la Balconada i també estem participant en tallers de salut amb la Font dels Capellans, amb les Escodines i amb el CAP Sagrada Família». En definitiva, «la nostra idea és deixar de fer tantes activitats aquí dintre per passar-les a fer, no a la comunitat, sinó amb la comunitat. Començar activitats conjuntament. Però hem volgut anar més enllà perquè tenim les hores que tenim i no ens podem passar a fora tota la tarda que hem d’atendre les persones d’aquí i el que hem fet és guardar un percentatge, que triem nosaltres, perquè gent de fora pugui venir aquí a fer les activitats i això està funcionant». Afegeix que «per això ens hem passat a dir Programa d’Inclusió Social i Comunitària perquè no només és la gestió d’un club social on venen persones amb problemes de salut mental» sinó «un espai cada cop més lligat a la comunitat».
El club social també té un grup de joves que «fa poc que ha començat. La idea és seguir amb aquesta línia, que sigui totalment inclusiu. L’altre dia li vaig dir a una noia que si volia podia venir amb una amiga i em va dir: De veritat? Puc venir amb una amiga? La resposta és que sí perquè el que ens interessa és el vincle amb la persona».
Suport online durant el confinament per mantenir-se actius
L’educadora social del club Mosaic explica que, «al cap de dues setmanes d’estar tancats pel confinament, vam trucar el centenar de persones una a una, vam fer un llistat d’interessos i vam organitzar una vintena d’activitats online i suport perquè la gent es baixés l’aplicació». Van fer més de 500 trucades de seguiment i «fins i tot vam anar a un domicili perquè estiguessin ocupats. Quan ningú sortia de casa, veníem aquí a agafar material per a la persona que no tenia aplicacions o mòbil».
Una iniciativa territorial amb diversos actors que va començar a caminar fa setze anys
Mosaic és una iniciativa del territori que integren la Fundació Germà Tomàs Canet (de qui depèn jurídicament), la Fundació Althaia, les germanes dominiques del Convent de Santa Clara, l’Ajuntament de Manresa i l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu per donar resposta a les necessitats sociolaborals de persones amb problemes de salut mental, addiccions i altres col·lectius en risc d’exclusió de l’àrea d’influència de la Divisió de Salut Mental de la Fundació Althaia, a la Catalunya Central.
Les dues principals línies de treball són el Programa d’Inclusió Social i Comunitària, iniciat el 2006 amb l’obertura del Club Social Mosaic, que ofereix activitats de dilluns a dissabte; i el Programa Laboral, que dona suport a persones en procés de recerca o manteniment d’un lloc de treball. La seu és a l’Edifici Mosaic, al carrer Nou de Santa Clara. El seu Facebook és La Gent de Mosaic.
