«Ara em sento molt bé; tinc més seguretat, confiança»

«Estic amb el club de joves des de fa cinc anys, aproximadament. Abans no estava amb els joves i em costava relacionar-me, però un noi d’aquí que també va al prelaboral [d’Ampans] com jo em va ajudar a anar-hi. Ara em sento molt bé i fins i tot hi ha vegades que parlo amb els més grans que jo. Tinc més seguretat, confiança. També vaig fer dansa inclusiva, que no m’hi hauria apuntat mai si no fos perquè vaig al Mosaic . A part del club social, he col·laborat amb altres activitats del territori. Una de salut inclusiva. Amb els joves anem a prendre alguna cosa, a berenar, a caminar una mica, fem jocs». A la navarclina de 27 anys Anna Vilà Carré poder comptar amb el Club Social Mosaic també li ha canviat la vida.

Explica que «vaig arribar a primer d’ESO que no parlava i em passava una cosa molt rara, com si mirés una pel·lícula. El primer dia de l’insti ja estava així, em van fer bullying dels 12 fins als 16 anys». Un dia va escriure una carta a la seva cosina i «a ella no li va agradar i el que hi deia li va dir a la seva mare, i la meva tieta va dir que hauria d’anar a un psicòleg i relacionar-me més. Jo tenia 19 anys i ho vaig fer. Vaig anar al metge i em van passar a la psicòloga i més endavant al psiquiatre i van trobar que tenia un trastorn mental». De més petita, quan tenia 12 anys, «també vaig anar un temps a una psicòloga per una carta que vaig escriure relacionada amb la mort. Vaig deixar d’anar amb aquesta psicòloga perquè deia que no hi volia anar i els meus pares em van desapuntar. Al cap dels anys, que m’han passat coses a nivell de salut mental, ens diuen que potser si hagués seguit als 12 anys...»

Al Club Social Mosaic «faig cuina i havia fet guitarra però ho vaig deixar perquè els horaris no m’anaven bé». A banda, «estic al prelaboral d’Ampans als matins, i aviat començaré un curs que fan d’administració i d’atenció al client», comenta engrescada.