Manresa ha baixat dels 78.000 habitants i, segons l’actualització de dades del padró municipal, a 1 de gener d’enguany en tenia 77.452.

Són prop de vuit-cents empadronats menys que els que hi havia comptabilitzats a 1 de gener del 2021.

Després de passar 2 anys amb un volum de població superior als 78.000 habitants, enguany s’ha registrat un descens considerable.

El ple municipal va aprovar la revisió anual del padró municipal d’habitats amb referència a 1 de gener de 2022 per tal de trametre el resultat numèric d’aquesta revisió anual a l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

L’aprovació va servir també per actualitzar la població de dret a 1 de gener del 2021, que es rebaixa en dues persones de 78.231 a 78.229. Sobre aquesta quantitat, de l’1 de gener al 31 de desembre del 2021, es comptabilitzen 4.879 altes i 5.656 baixes. El resultat són els ja esmentats 77.452.

Així, si la diferència entre el padró del 2020 i del 2021 era d’una pèrdua de 38 habitants amb la població estabilitzada dintre dels 78.000, ara es confirma aquella tendència a la baixa que s’iniciava i que ja havia estat detectada per la Unitat d’Estadística, Gestió de Població i Processos Electorals. 

La previsió se sustentava en el fet que a finals de novembre del 2021 el nombre d’empadronats era de 77.683 com a resultat del degoteig de disminucions en el nombre d’empadronats.

 Tot i el descens encara hi ha marge fins als 75.000 habitants, que suposa la ratlla poblacional divisòria perquè les poblacions entrin dintre de la categoria de ciutats grans a l’hora de rebre transferències de l’Estat.

La important reculada arriba després que es guanyessin tres mil habitants en 5 anys passant dels 75.163 de l’1 de gener del 2015 als 78.269 de la mateixa data de l’any 2020.

El 2021 es va produir una lleugera reculada, que mantenia la població dintre de la franja dels 78.000 habitants, que en la darrera actualització ha visualitzat una baixada considerable.

Amb un creixement de més de tres mil habitants en cinc anys semblava que Manresa mantindria l’embranzida i que de cara al futur pròxim s’acostaria als 80.000. 

No ha estat així i les dades dels pròxims anys seran les que mostraran si hi ha hagut una reculada puntual després de la qual es manté la tendència al creixement de la capital del Bages o s’obre un nou període de recessió poblacional com el que hi va haver a la ciutat entre el 2012 i el 2015 quan el nombre d’empadronats va baixar de 76.751 a 75.163.