Transferència de coneixement en benefici del territori i de la seva gent, canvis urbanístics, retenció de talent, formació de professionals en àrees sensibles com salut o educació i, perquè no, rendiment econòmic. Són alguns elements que ha aportat els darrers anys la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya amb campus a Vic i a Manresa. La Universitat de Vic celebra enguany el seu 25è aniversari. El 2014, l’aliança amb Manresa va suposar el naixement de l’actual UVic-UCC que aquest curs ha superat els 10.000 alumnes de titulacions oficials, més de 2.000 dels quals estudien a Manresa.
«Tenir una universitat et posiciona al mapa. I Manresa hi és. I a més a més com un dels centres més significatius en l’àmbit d’educació, la salut i l’especialització amb simulació clínica», assegura el director general de la Fundació Universitària del Bages (FUB-UManresa), Valentí Martínez. Si s’hi suma la UPC, «estem parlant d’uns nivells que poques ciutats tenen». I això genera impacte. De tot tipus: territorial, urbanístic, en matèria de recerca, social i econòmic.
Al territori
Segons Martínez, un dels impactes més importants pel territori «és el volum d’alumnes que desenvolupen la seva activitat acadèmic a Manresa. Gent que ve de fora però que té una activitat cultural, d’oci, esportiva, relacional a la ciutat». A això s’hi suma un altre element destacat: que la universitat «dona resposta a les necessitats del territori» amb graus d’alta demanda de professionals i amb repercussió social com infermeria o medicina. «En el nostre cas en els àmbits de l’educació, l’empresa i la salut».
Recerca i investigació
La recerca és un dels pilars de les universitats. I aquí també s’ha fet un salt, comenta la directora de Desenvolupament Corporatiu, Carlota Riera. L’últim exemple és la posada en marxa del centre de recerca de salut IRIS, que es va presentar públicament aquest juny. Hi ha implicats universitats i les institucions sanitàries de Manresa i Vic i del conjunt de la Catalunya central.
«La recerca no tant sols és un motor de coneixement, sinó també econòmic, d’atracció de talent. Les nostres universitats i hospitals aconseguiran retenir i captar talent només si hi ha projectes potents com aquest, on es pugui fer recerca d’alt nivell. És clau».
No és l’única aliança per promoure la investigació i la recerca de la FUB-UManresa. També treballa en reptes com l’atenció a persones dependents i amb malalties cròniques a través del programa PETC BAGESS, o el projecte MAP+ juntament amb Althaia i Avinent, i fa recerca en ciència inclusiva en educació. Riera destaca que tot això es porta a terme amb la complicitat d’entitats i organismes de la comarca pensant «absolutament amb la ciutadania» i amb «el segell d’arrelament territorial». Això vol dir que «el Bages es poden generar productes, serveis i tecnologia a l’abast de les persones i que poden ser globals, però primer pensem quin problema tenim aquí i en què poden ser útils».
A l’impacte territorial, en matèria de recerca o social, s’hi ha d’afegir l’econòmic. El curs 2017-2018 es van fer estudis a Manresa i a Vic sobre això, l’impacte econòmic. S’acostumen a fer cada quatre anys, coincidint amb el que dura un grau.
En el cas de Manresa es va arribar a la conclusió que l’activitat de la FUB-UManresa va generar, aleshores, un impacte econòmic d’entre 16,7 i 17,3 milions d’euros. Això vol dir que per cada euro que va invertir o gastar la institució, se’n van recuperar pràcticament 2.
«La FUB-UManresa ha crescut els darrers anys. Ara aquesta xifra ha de ser molt més important», explica el director d’estudis d’Empresa, Marc Bernadich. Un exemple: a part del creixement en nombre d’alumnes, des del 2018 fins ara la institució ha estrenat dos nous edificis. El de l’antic escorxador, la FUB3, i aquest mateix any la FUB4. Segons Bernadich, «una activitat que neix amb objectius socials» com és el cas de la universitat «acaba generant un impacte econòmic molt rellevant amb efectes secundaris com la retenció de talent».
Impacte econòmic a Vic
A Vic també van fer un estudi semblant el mateix curs. Entre impactes directes que genera la pròpia universitat com poden ser les nòmines; els indirectes dels estudiants, ja sigui en transport, comerç o hoteleria; o els induïts que es filtren en altres sectors, es va arribar a la conclusió que generava 110 milions d’euros, un 2,36% del PIB d’Osona. A més a més va calcular que a Vic la universitat genera un miler de llocs de treball i 950 més d’indirectes.
Segons l’autor de l’estudi, el professor del departament d’Economia i Empresa de la UVic-UCC, Enric Casulleras, sovint «es parla de la universitat com si fos una empresa qualsevol, però s’han de tenir en compte altres consideracions com la part qualitativa. Va molt més enllà de retenir talent, sinó que ha permès crear noves empreses, ha donat feina i ha atret professionals a Osona. Tot això és impossible de quantificar», opina.
L’impacte social
Però a part de l’impacte econòmic també n’hi ha un del social. Això la UVic-UCC també ho va estudiar el curs el curs 2017-2018. La professora de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la UVic, Elisenda Tarrats, explica que es realitza a través d’entrevistes amb grups d’interès com la societat, administracions públiques, estudiants i famílies, antics alumnes, personal docent i investigador, administratiu i de serveis, o proveïdors. Es van identificar blocs claus: la formació de professionals qualificats, la investigació i l’impacte urbanístic i de dinamització de l’entorn de la universitat. També es va posar una xifra a aquest valor social que genera: 64,2 milions. Això suposa, segons Tarrats, un retorn a la societat 9,5 vegades superior a l’import rebut amb finançament públic. «Tenor o no tenir universitat és estratègic, i aporta molt valor», conclou.
Una transformació urbanística evident, a Manresa
L’impacte urbanístic del campus Manresa de la UVIc-UCC també és evident. L’actual avinguda Universitària a l’entorn de les Bases de Manresa, n’és la mostra. Al seu voltant s’hi han vertebrat els equipaments de la FUB-UManresa, una mica més enllà hi ha la històrica Universitat Politècnica de Catañunya a Manresa, i a la mateixa avinguda la Biblioteca Universitària del campus Manresa, també de la UPC. L’any 2000 van començar les obres per construir l’edifici mare de la FUB . Quan es va acabar i entrar en funcionament, el 2002, al seu davant encara hi havia la gran rasa per on hi passava el tren de potassa. «Hi havia quideia que havíem fer l’edifici al revés i que l’havíem encarat a un lloc on no hi havia carrer», recorda el Valentí Martínez. Ara, al seu entorn, la FUB ja compta amb cinc edificis.
