El primer acte de la Festa Major de Manresa, el correaigua, es va haver de suspendre per la sequera. L’últim, el correfoc d’ahir al vespre, va estar a punt de ser suspès per la pluja. Va anar d’un pèl que la cercavila de foc, fum i pólvora pels carrers del Barri Antic no s’hagués d’ajornar. Es va fer. Una hora més tard del previst. Pràcticament sense canvis tret de la pirotècnia fixa, que no va petar. I amb gent, molta gent que no es va voler perdre un correfoc malgrat la pluja després de dos anys sense per la pandèmia.

 Una hora abans de l’hora prevista va començar a ploure, el que va fer témer que s’hagués de suspendre. Tot i així, a la plaça Major de Manresa, el punt d’arrancada, ja hi començava a haver-hi gent preparada amb barrets i mocadors. Mentrestant els organitzadors, Xàldiga, Protecció Civil i els cossos d’emergència i seguretat es reunien per decidir què fer. Tots estaven pendents del radar del temps. La primera consigna va ser esperar-se fins a l’últim moment, a 2/4 de 10 del vespre que era l’hora prevista per començar. I decidir llavors. 

La segona possibilitat que es va posar damunt la taula va ser començar més tard tenint en compte que la previsió del temps deia que la pluja, fina i constant, s’acabaria. I la tercera, en la qual ningú no hi volia pensar, era en suspendre el correfoc. Seria la quarta vegada en els seus 40 anys d’història. Mentrestant, la plaça s’anava omplint de gent que demanava als membres de seguretat de Xàldiga, SAC, si es feia o no s feia. Finalment va deixar de ploure i va ser que sí, que es feia. Quan es va anunciar per megafonia tot van ser aplaudiments. Hi havia ganes de correfoc, i la pluja no ho va poder esguerrar. En tancar edició la cercavila de diables, dimonis i el bestiari de Xàldiga continuava el seu recorregut pels carrers i places del Barri Antic. Això sí, sense la pirotècnia fixa com la Plana de l’Om o la de la mateixa plaça Major, i amb l’advertència de l’organització d’anar amb compte per evitar relliscades. 

Uns sorollosos petards van recordar a la gent que era l’hora de començar a posar-se el barret i ajustar-se el mocador a la cara. Quan els llums de la plaça es van apagar es van començar a sentir els tabalers. Amb el seu ritme encomanadís es van obrir pas per tota la plaça per marcar el camí als diables, dimonis i bestiari. De seguida es van veure les primeres guspires ataronjades i fum que s’escampava. Havia començat la primera moscada del correfoc després de dos anys sense. 

Les fogueres i fogaines, amb els seus fuets; els moixogants, amb els seus vestits i màscares de figures alades amb les seves carretilles de color blanc; i els capgirells, mig dona i mig monstre, amb les seves traques que fan saltar -ballar- la gent. Va ser els primers en aparèixer. Posteriorment s’hi van afegir les bèsties de la imatgeria.

En 40 anys d’història s’ha suspès tres cops

El correfoc d’ahir havia de ser el de la normalitat després de dos anys sense a causa de la pandèmia, però la pluja va ser l’amenaça de l’últim moment. No se’n va sortir, i menys el dia que complia 40 anys. Durant tot aquest temps només s’ha hagut de suspendre tres cops. La primera edició, la del 1982 s’havia de fer un divendres. Va ploure i es va traslladar a dilluns. Des de llavors se celebra els dilluns. Un segon any es va ajornar a mig fer per un temporal que va caure de cop i volta. El tercer cop ja n’hi va començar. Es va suspendre i es va celebrar una setmana després. 

Al llarg de la jornada ja s'havien pres mesures per a la celebració de l'esdeveniment. El trànsit ha quedat restringit en més d'una cinquantena de carrers i places. Així mateix, a les 18:15 hores, la policial local havia començat el muntatge del Centre de Comandament Avançat, juntament amb SEM, la Creu Roja, els Bombers de la Generalitat, els Mossos d'Esquadra i Protecció Civil, per garantir la seguretat de l'acte.