En cinc anys ha augmentat poc més d’un 52 % el nombre de persones ateses a la Unitat Ambulatòria de Demències del Bages, ubicada a l’Hospital de Sant Andreu de Manresa. Es tracta d’un servei que ofereixen conjuntament la Fundació Sant Andreu Salut i la Fundació Althaia. És una única porta d’accés als serveis i recursos necessaris concentrats per abordar les malalties de deteriorament cognitiu. La més comuna i també la més coneguda i temuda és l’Alzheimer. Tot i els avenços en medicina i el major coneixement que es té del cervell, les demències no tenen cura.
L’any 2021 el servei va atendre 2.450 persones, mentre que el 2017 van ser 1.609. El 2018 van passar per la unitat 1.515 persones; el 2019 van ser 1.642; i el 2020, l’any de la pandèmia, es van atendre 1.100 persones. El 2021, ja amb el servei normalitzat, les xifres es van disparar. La unitat és a l’Hospital de Sant Andreu, mentre que a el servei de neurologia d’Althaia també s’atenen amb sospita de deteriorament cognitiu, a més a més d’altres afeccions pròpies d’aquesta especialitat com ictus o epilèpsies.
El perquè de l’increment
L’envelliment de la població és el principal motiu que explica aquest increment de persones amb demència. Amb la premissa, però, que no és una malaltia inevitable a causa de l’edat. Sovint s’associa fer-se gran amb haver de patir irremeiablement demència. I no és així.
També explica el major nombre de pacients la conscienciació de la societat a l’hora de tractar i fer front a una malaltia que abans es considerava normal en gent gran. Ho explica la metgessa especialista en geriatria Cristina Pardo, de Sant Andreu Salut. «Jo he tingut pacients que venen a la consulta amb 90 anys, i això temps enrere no es veia. La població en general està més sensibilitzada. Abans s’associava a l’edat. Si una persona gran perdia la memòria es considerava normal». Segons Pardo, ara ja no hi ha aquest concepte de normalitat, sinó que si comença a perdre la memòria segurament és a causa d’una malaltia. Una pèrdua de memòria no és per culpa de l’edat, és per culpa d’una malaltia», insisteix.
La neuròloga de la Fundació Althaia Anna Mas comenta, al respecte, que l’envelliment es pot considerar el primer factor de risc «no modificable. Ens fem grans i no hi podem fer res. N’hi ha d’altres de no modificables» com la càrrega genètica. En canvi hi ha factors de risc sobre els quals sí que es pot actuar: tenir una vida saludable i activa físicament i mentalment.
Diversos tipus de demència
La demència s’associa a l’Alzheimer, però de demències n’hi ha de molts tipus, i no totes les 2.450 persones ateses a la Unitat Ambulatòria ho van ser per aquesta malaltia en concret. «Quan parlem de demències parlem de pèrdua d’habilitats, orientació, expressió verbal... Pot ser per moltes causes i l’Alzheimer és una de les principals. Però si ajuntem tots els altres tipus, probablement la superarien», diu Mas.
Per la seva part Pardo explica que és la més coneguda perquè és la més freqüent i això genera un major coneixement. «Però pot variar d’una a l’altra», comenta. «Algunes tenen més afectació en la memòria, però dins de les funcions cerebrals no només afecta a la memòria. Pot afectar el càlcul, a l’hora d’entendre, la comprensió, el llenguatge i hi pot haver més o menys trastorns de conducta». Però la base de totes elles és una pèrdua de memòria que acaba en una «pèrdua de funcionalitat i la impossibilitat de dur a terme tasques bàsiques de la vida».
Les primeres sospites que alguna cosa no acaba de rutllar comencen, normalment, molt abans que s’arribi a instaurar la demència en sí, comenta Pardo. El que es troben més habitualment a la Unitat de Demències, en un estadi molt inicial, consultes per problemes de memòria. Tot comença aquí.
«Jo ja fa anys que treballo amb demències», assegura Pardo, «i abans vèiem gent que arribava en estadis molt avançats. Ara ja venen quan detecten petites coses com deixar-se el foc encès, que no recordin on guarden les coses...». En estadis molt inicials, el malalt s’adona per la situació que passa. «Hi ha un patiment emocional. Quan la demència avança es perd aquesta capacitat de ser-ne conscient.
Un cervell feliç i tranquil
El risc cardiovascular, la diabetis, el colesterol, el tabac o l’alcohol són factors que poden afavorir una demència, indica Mas. Aconsella incidir en els factors que anomena «modificables» i que es resumirien a tenir uns hàbits de vida saludables, a més a més d’un cervell «curiós». Segons Mas, cal tenir un cervell «feliç i tranquil», i això vol dir mantenir-lo actiu, tenir ganes d’aprendre, no deixar de fer coses i fer exercici físic. «Tot això fa que generem moltes més connexions» i afavoreixi i es mantingui activa la «plasticitat neuronal». Ser actius intel·lectualment i físicament «ens permetrà viure millor, perquè el cervell està connectat al cos i el cos al cervell. Ens hem de cuidar per disminuir el risc de patir una demència».
Pardo, de Sant Andreu Salut insisteix: «hem de mantenir la ment activa i fer-la treballar cada dia. Això ens evitarà la demència?. No, però farà que en cas que aparegui tinguem més recursos per enfrontar-nos-hi. Les neurones pot ser es moren, però fan més connexions».
Una porta única de Sant Andreu Salut i Althaia per abordar una malaltia complexa
La Unitat Ambulatòria de Demències del Bages és una unitat de diagnòstic. És una porta única que inclou tots els recursos necessaris i concentrats per abordar la malaltia. Sant Andreu Salut i Althaia han unificat i coordinen els recursos assistencials de les dues institucions.
És un servei ambulatori. El pacient viu a casa seva i, generalment, és el metge d’atenció primària qui el deriva a la unitat davant una sospita d deteriorament cognitiu.
«Quan venen es fa una valoració integral d’aquest pacient. Es fa una història clínica complerta, una avaluació tant física com mental i fins i tot social». Quan una persona és arriba a la unitat generalment té un problema de memòria, «que pot ser demència o no. O un estadi previ. Aquí el que s’intenta és arribar al diagnòstic i, si cal, posar-hi tractament», explica la geriatra Cristina Pardo, de Sant Andreu Salut .
El servei atén pacients de totes les edats i de diferents graus. L’equip el formen vuit professionals, tant de Sant Andreu com d’Althaia. Són la neuròloga Anna Mas; els geriatres Joan Catena i Cristina Pardo; les psicòlogues Mari Cruz Crespo i Maribel Martínez; la infermera gestora de casos Elena Rovira; la psiquiatra consultora Marta Puig i la treballadora social Eva Lozano.
La major part de pacients hi arriben de primària, però també els poden derivar especialistes i fins i tot els serveis d’urgències «perquè veuen un síndrome confusional i detecten que hi ha un deteriorament cognitiu». També hi ha hagut casos de derivacions de persones controlades per Serveis Socials. Acostumen a acabar ingressats «perquè la situació es desborda als domicili i el primer que necessita aquesta persona és un ingrés per estabilitzar-la, i després, un cop solucionada la urgència social, fem la valoració».
