La plaga de les tifes de coloms a Manresa no s’atura

Al carrer de Barcelona, a l’avinguda de les Bases de Manresa, al carrer de la Maternitat d’Elna, a la Font dels Capellans... La llista podria ser inacabable. A Manresa, la presència d’excrements de coloms al carrer és un autèntic problema, i no només estètic. Sobretot, ho és de salubritat. Que hi hagi excrements per tants punts de la ciutat fa pensar que la població d’aquestes aus ha de ser, per força, especialment nombrosa.

Segons on es deixa aparcat el vehicle, gairebé és segur endur-se’n a la carrosseria una tifa de colom. N’hi ha a les voreres, als bancs, als parcs, davant de les entrades a les cases i als garatges... A l’estació d’autobusos de Manresa, sota el cobert on aparquen les motos, hi ha una autèntica catifa d’excrements de coloms. 

Una veïna del passatge de Pilar Cots, al costat de la carretera de Santpedor, vial on també n’hi ha en diversos trams, explica que a l’edifici on viu és habitual que es fiquin coloms sota la teulada i que, si no fos perquè ella es cuida de netejar els excrements, tindria sempre l’entrada del carrer a casa plena de brutícia, tal com mostra una de les fotos del costat. Es demana quin tipus de control fa l’Ajuntament per evitar que aquestes aus ho omplin tot de quisca, oimés si es té en compte els efectes nocius que poden tenir per a la salut, amb la transmissió de malalties a les persones (zoonosis) i als animals domèstics, i el seu efecte corrosiu, que causa el deteriorament d’edificis i monuments. La veïna en qüestió es va queixar a l’Ajuntament i la resposta que va obtenir va ser que, si els coloms són al seu edifici, el problema és seu. També fa notar que amb el sistema de neteja dels carrers que consisteix, mitjançant una cisterna, a projectar aigua sobre el paviment per treure la brutícia, no n’hi ha prou perquè cal rascar, que és el que li toca fer a ella per tenir l’entrada neta.

El control, dels ajuntaments

El control de les poblacions d’aus urbanes, com és el cas dels coloms, és una feina que correspon als ajuntaments, tal com estableix l’article 16 del text refòs de la Llei de Protecció dels Animals. Per tant, són els responsables de prendre les mesures més adients a l’espai públic per evitar o reduir els problemes de salut, urbanístics i les molèsties que ocasionen.

El 2019, l’Ajuntament va prescindir dels remolcs gàbia per capturar coloms per reduir-ne la població i, a canvi, va aplicar una estratègia basada a actuar a les zones on dormen i s’alimenten, i a fer pedagogia amb les persones que els proporcionen menjar. 

Seguint amb la idea que els ciutadans ho solucionin quan afecta directament l’immoble on viuen, la web municipal inclou informació de sistemes de prevenció o protecció d’edificis. Parla de les punxes anti-coloms, que eviten que es posin en cornises i replans i que tenen la punta roma per evitar causar-los ferides; cables anticoloms, un cable d’acer que s’instal·la entre dos petits postes fixats mitjançant adhesiu o un tac, amb una molla en un dels extrems per donar-hi elasticitat i evitar que els coloms es posin damunt del cable. I les xarxes, que eviten l’entrada de coloms a cels oberts, conductes de ventilació i altres espais. Generalment són de niló. 

Un estudi elaborat el 2018 per encàrrec municipal per determinar el nombre, la distribució i la densitat de coloms a la capital del Bages, va concloure que la població estimada era de 3.672-4.760 exemplars, amb densitats estimades de 663-860 coloms per km2 pel que fa al nucli urbà.

Subscriu-te per seguir llegint