Manresa tindrà restaurada a final d'any la seva torre de guaita més emblemàtica

La Torre de Santa Caterina es convertirà en un mirador de la ciutat a vuit metres d'alçada mitjançat una escala de cargol i una plataforma circular al capdamunt

Manresa restaurarà la Torre de Santa Caterina

Gemma Camps

Gemma Camps

Gemma Camps

A final d'aquest any, la Torre de Santa Caterina (s. XIX) de Manresa, la torre de guaita més emblemàtica de la ciutat, i també la més abandonada durant tots aquests anys, es convertirà en un mirador excepcional de la ciutat a 8 metres d'alçada. Una escala de cargol interior de ferro i una plataforma circular del mateix material al capdamunt substituiran les antenes que l'han coronat i denigrat tot aquest temps, la majoria de les quals ja s'han retirat. També se'n restaurarà la pedra.

La torre de defensa, que fa un deu metres de diàmetre (per fora) i uns 8 d'alçada, mantindrà un pal per a la senyera, que s'ha convertit en un element més de la construcció; el terra serà de graveta. A banda del mirador, l'actuació inclou la restauració de la pedra, que, tal com ha informat la regidora de Cultura i Festes, Anna Crespo, està molt malmesa. "De problemàtiques n'hi ha moltes. A la part inferior es veu ben bé fins a quin punt l'erosió dels elements n'han anat minvant la qualitat; hi ha temes de laceració; les antenes i altres elements que permetien tensar-les a dins s'han rovellat i això també fa malbé; tenim líquens per tot arreu, tenim grafits, tenim plantes, que en el patrimoni és un problema no menor..."

Imatge del projecte de mirador a la torre de Santa Caterina

Imatge del projecte de mirador a la Torre de Santa Caterina / AJM

Excavacions arqueològiques a l'interior

Com que caldrà foradar el terra a l'interior del baluard per instal·lar l'escala, s'aprofitarà per fer excavacions arqueològiques per si hi ha algun element històric de valor. Sobre això, Crespo ha comentat que s'havia considerat que l'antic monestir de Sant Cristòfol, que va aflorar en les excavacions que es van fer als mateixos plans de Santa Caterina, es trobés situat on hi ha la torre. "Ara sabem que no, però la proximitat fa que no sigui forassenyat que es consideri que igualment s'ha de mirar".

D'entrada, la porta per accedir a l'interior no quedarà oberta sinó que, com ha anunciat l'alcalde Marc Aloy, un cop fet el mirador, caldrà trobar el sistema més adequat per accedir-hi. "Des de visites programades o bé que estigui obert unes hores del dia el cap de setmana i després es tanqui, o quin sistema tecnològic hi haurà perquè no hagi de venir algú amb la clau".

La presentació de l'actuació l'han fet aquest dimarts al migdia Aloy, Crespo i el regidor de Turisme i Projecció de Ciutat, Joan Calmet. L'alcalde ha anunciat que "anem a licitar l'obra per tal de poder rehabilitar la Torre de Santa Caterina, però, no només això, sinó per valoritzar-la". Es podrà fer amb una inversió de 246.233 euros, 90.000 dels quals aporta Patrimoni de la Generalitat, mentre que la resta són dels fons Next Generation. Els projectes els han fet empreses externes a l'Ajuntament.

Aloy ha explicat que el punt de partida de la millora cal anar-lo a buscar el 2017, en què es va demanar a l'artista visual Marc Sellarès què donés idees per recuperar l'entorn i la torre. Aleshores, ha admès, no es va poder tirar endavant per manca de diners, però "una de les idees era la de recuperar la torre per fer un mirador, i això és el que ara executem". Ha recordat la intervenció que es farà a l'entorn de la torre a càrrec de Batlle i Roig, que ja es va avançar el juny de l'any passat, una estructura que dibuixa una Q que tindrà un recorregut circular pavimentat, en homenatge de l'arquitecte i urbanista manresà Quico Mestres Angla. En aquests moments, s’està ultimant la redacció del projecte final, que és previst que s’aprovi properament per tal que les obres es puguin fer també enguany. "Confio que a principis de 2024 estarà tot acabat", ha anunciat Aloy.

Interior de la torre de Santa Caterina amb els cables i subjeccions que encara hi ha

Interior de la Torre de Santa Caterina amb els cables i subjeccions que encara hi ha / Mireia Arso

"Aquí feia falta una intervenció"

Calmet ha posat en valor l'atractiu que té l'emplaçament. "Quan els pelegrins, caminadors o visitants o persones que fan l'Anella Verda arriben a Manresa per aquest punt una de les coses que destaquen de forma gairebé unànime és la magnificiència d'aquesta arribada". Ha apuntat que a l'estiu va anar a fer les darreres tres etapes del Camí de Sant Jaume per saber com era l'arribada i agafar idees. "Vaig passar pel Monte del Gozo, que tothom diu que ja veus al fons Santiago, res a veure; això és molt més maco; per tant, el temps ens donarà la raó i ho podreu comprovar", ha assegurat. Ha valorat que el llegat més important de la commemoració dels 500 anys de l'arribada de sant Ignasi a Manresa, el 2022, és el Camí Ignasià, "que ja existia però que segurament no s'hi havia donat la importància i l'empenta suficient que estem absolutament decidits a donar-hi en el futur".

Ha posat de relleu l'atractiu que té l'etapa 27 de Montserrat a Manresa per "aquesta arribada, quan s'és a l'Oller del Mas es comença a veure el campanar de la Seu i, sobretot, quan arribes a aquesta plana de Santa Caterina, amb aquesta magnífica vista de la ciutat". Ha admès que "aquí feia falta una intervenció. Aquest espai reclama una intervenció, per la torre i per la part patrimonial, per la història que hi ha darrere i per aquesta vista tan esplèndida que tenim". Ha celebrat, per tant, que finalment s'hagin trobat els recursos per revertir la situació de deixadesa de la torre "gràcies a aquesta injecció de diners que ens van venir d'Europa a compte de ser el final del Camí Ignasià".

Un cop fet tot plegat encara quedarà pendent arreglar el camí que porta fins a l'esplanada, millora que no està prevista però que seria d'agrair.

Calmet, Aloy i Crespo a l'interior de la Torre de Santa Caterina

Calmet, Aloy i Crespo a l'interior de la Torre de Santa Caterina / Mireia Arso

D’origen militar, la Torre de Santa Caterina, que porta el nom del turó on se situa, va ser construïda durant la primera guerra Carlina, el 1836. Gràcies a la seva situació geogràfica, és una de les principals referències visuals de la ciutat de Manresa. Forma part de la xarxa de punts d’interès de l’Anella Verda i diversos dels seus recorreguts senyalitzats hi passen.

Subscriu-te per seguir llegint