La UPC Manresa celebra 80 anys anunciant moviment d'obres a la Fàbrica Nova a partir del gener

L’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM-UPC) ha celebrat aquest dilluns el 80^è aniversari amb una sala d’actes plena de gom a gom. Ho ha fet reivindicant el seu passat, que ha construït amb discreció, sense fer soroll, però amb passes constants i segures, com «la pluja fina que, de forma gairebé imperceptible, va xopant la terra perquè doni fruit», ha descrit el seu director, Pere Palà. I també reivindicant el seu futur. Amb la presència del conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, i del rector de la UPC, Daniel Crespo, l’alcalde Marc Aloy ha anunciat que el gener entraran les màquines al complex de la Fabrica Nova per iniciar les obres que, de mica en mica, l’han de convertir en un pol de coneixement capaç de crear i de retenir talent a parts iguals. També ha avançat que Julià Arquitectes Associats, guanyadors del concurs per rehabilitar i consolidar la nau industrial, és a punt d’entregar el projecte.

«Compromís del Govern»

Mentre arribaven les autoritats (Nadal ha signat el llibre d’honor del centre i, abans, el de la ciutat i ha visitat la Fàbrica Nova ), l’acte a la Politècnica, que ha acabat amb un brindis i un pica-pica al vestíbul amb els assistents celebrant l’efemèride, ha propicitat el retrobament de molts i les converses a peu dret. Micròfon en mà, prescindint del faristol, Nadal l’ha acabat fent una reflexió sobre passat, present i futur on ha lloat la importància del consell social de la universitat per fer-la sortir de la seva zona de confort, s’ha solidaritzat amb Aloy, de qui ha dit entendre molt bé l’entusiasme amb què li va anar presentar el projecte Fàbrica Nova perquè «soc capaç de mirar-la i de somiar-la amb ulls i cor de l’alcalde que he estat», i ha felicitat el catedràtic Xavier de las Heras, a qui va repiular una piulada on el manresà explicava que havia fet la seva darrera classe. Quant al projecte de la Fàbrica Nova, ha parlat d’un «joc de caramboles» entre la universitat, la ciutat, el teixit empresarial i «el compromís del Govern, que jugarà a fons en aquest tema». «Si juguem amb tot això, el futur és nostre», ha assegurat.

Crespo, que l’ha precedit, també ha parlat del futur per dir que «és des d’aquests 80 anys de treball compartit que podem impulsar-nos cap a un futur brillant i ple de possibilitats». També ha esmentat el passat per destacar la retroalimentació entre l’escola i el seu entorn socioeconòmic, i les persones que l’han construït al llarg de la història, amb una menció especial a la difunta directora Rosa Argelaguet, representada per la seva filla, que ha recollit el ram que s’ha lliurat als exdirectors i exdirectores.

El rector ha citat el paper que va tenir la Fàbrica Nova en el passat des del tèxtil i el que vol tenir com a «hub de coneixement i innovació».

Ha reconegut que l’Ajuntament de Manresa «ha assumit ja importants compromisos» i ha anunciat que la UPC treballa per obtenir «oportunitats de finançament que facin créixer el projecte», que ha definit com «de ciutat i de país».

«Una peça per a l'equilibri territorial»

L’acte, presentat per la periodista Nia Escolà, l’ha obert Palà, que ha ressenyat amb orgull «l’evolució destacadíssima» de l’EPSEM amb «uns recursos limitats» i el seu «impacte social», magrat passar molt sovint «desapercebuda». Ha defensat el projecte Fàbrica Nova dient que «volem ser una peça per a l’equilibri territorial imprescindible en un país com el nostre».

Aloy ha recalcat la capacitat del projecte nascut fa 80 anys, fins i tot abans de la UPC, que en va fer 50 l’any passat, ha recordat, per «donar resposta al teixit empresarial del territori» i per ser «un autèntic actiu de ciutat». I, també, per bastir «una oferta diferenciada», amb graus únics, i amb iniciatives pedagògiques com el Museu de Geologia. Una «esplèndida realitat amb un futur excepcional», ha afirmat.

Abans d’anunciar l’entrada de màquines el gener vinent, ha recordat els 12 milions d’euros que ja ha destinat al projecte l’Ajuntament i els 10 rebuts del Govern espanyol.

El moment més emotiu

Després d’un vídeo que ha repassat amb imatges la història de la UPC, ha arribat el que ha estat el moment més emotiu de l’acte. Conduït per Xavier de las Heras, s’ha homenatjat als directors i directores que ha tingut al UPC, que han pujat a la tarima per rebre un ram de flors de mans de les autoritats. Abans de la democràcia, José Aramburu, Rafael Duran, Josep Comella i Manuel Portis i, després, Francesc Xavier Puig, que la va dirigir en la transició i que en el seu parlament ha explicat que, quan van haver de marxar els qui el van precedir, ho van fer amb la frase «nosotros nos vamos y que la escuela se hunda». El difunt Juan Segarra, director en l’època de la Llei de Reforma Universitària; Antoni Riba, que va gestionar el trànsit d’una escola petita a una mitjana; Pere Rubió, que va ampliar l’edifici i va investir el primer doctor honoris causa de Manresa; Imma Torra, la primera dona directora i la primera que va rebre un president de la Generalitat al centre; Joan Jorge, que va impulsar el pas a l’EPSEM; Esteve Peña, que va encapçalar la institució en anys de vaques magres; Rosa Argelaguet, que va prestigiar la marca UPC Manresa, representada per la seva filla, i José Miguel Giménez, que va dirigir l’escola nou mesos després del decés d’Argelaguet i fins que la pandèmia va permetre el relleu.

Una fotografia per al record ha donat pas a una breu taula rodona abans dels parlaments finals amb la presidenta de la Cambra de Comerç de Manresa, Silvia Gratacós; el director general del Grup Avinent i alumni de la UPC, Albert Giralt; el professor i investigador Pau Català, del Departament d’Enginyeria Mecànica a l’EPSEM, i l’estudiant de doctorat Nor Sidki. 

Subscriu-te per seguir llegint