Més de 320 persones participen en un pla pilot d’Althaia i l’ICS contra l’obesitat

Més de 320 persones han participat en un programa pilot innovador que s’ha posat en marxa a Manresa i a les comarques centrals per prevenir i tractar el sobrepès i l’obesitat. No és un problema d’estètica, sinó un problema de salut que a més a més no para d’estendre’s i que, en canvi, es pot prevenir seguint hàbits saludables.

El programa l’han tirat endavant conjuntament la Fundació Althaia i l’Institut Català de la Salut (ICS) de la Catalunya central. Cadascú té una funció concreta en el seu àmbit però hi ha coordinació per donar-hi una visió global. Així per exemple l’atenció al pacient pot començar a primària. Si cal i el cas és greu, intervé l’hospital. I si es resolt, el seguiment torna a primària. Hi intervenen tots els nivells i es garanteix la continuïtat assistencial.

Novetats i innovador

El disseny del pla ha anat a càrrec del servei d’Endocrinologia i Nutrició d’Althaia, i les novetats més destacades del programa pilot són la implicació de l’atenció primària en la prevenció de l’obesitat greu; considerar l’edat inferior a 30 anys com a factor de gravetat; i també la implementació d’un pla per als pacients amb obesitat greu sense haver d’operar. En funció del grau d’obesitat, la gravetat dels problemes de salut associats i l’edat, es determina el programa específic que ha de seguir el pacient.

Segons la cap del servei d’Endocrinologia d’Althaia, Carme Vilardell, a l’hora de tractar l’obesitat es parteix en desavantatge perquè «al nostre país no està contemplada com una malaltia» quan, en canvi, genera problemes de salut associats que poden ser molt greus. Pot causar malalties del cor, diabetis, insuficiència renal... «S’ha banalitzat perquè s’ha considerat un tema estètic i fins i tot una condició física com ser alt o baix», diu.

A nivells de pandèmia

En canvi considera que és una pandèmia. Els últims 5 anys l’obesitat s’ha triplicat, i si el 2016 un 23,8% de la població es considerava grassa, el 2030 es calcula que arribarà a un 30%. Si s’hi suma la gent amb sobrepès, arribaria al 67% de la població. «No és un problema dels endocrinòlegs, sinó que és un problema de la medicina en general» que fins i tot podria fer desestabilitzar el sistema de salut, pensa. «Per això s’ha de començar a tractar a primària».

Aquí entren en joc els metges de capçalera, infermeres i també els nous rols que s’ha incorporat a la sanitat pública com les dietistes-nutricionistes, els fisioterapeutes o els gestors emocionals. Prèviament han rebut formació de l’equip d’Endocrinologia i Nutrició d’Althaia. La prova pilot s’ha dut a terme a les Àrees Bàsiques de Salut de les Bases i plaça Catalunya de Manresa, a Moià, Nàvàs-Balsareny i Súria, i hi han participat 169 persones d’entre 30 i 70 anys amb obesitat considerada no greu, o bé amb sobrepès.

La dietista Naila Guillén ha format part del projecte. Explica a Regió7 que el seu objectiu és fomentar canvis d’hàbits per reduir o estabilitzar el pes dels pacients. Això vol dir, bàsicament, menjar bé i fer exercici. Comenta que no és fàcil canviar hàbits. «El problema és intentar que això no sigui momentani, sinó que es mantingui al llarg del temps. Per això és important anar realitzant petits canvis i anar-los consolidant i assumint. Si ho volem fer tot de cop és molt més complicat i no hi ha adherència». Guillén opina que s’està imposant un estil de vida molt sedentari, i això pot fer que moltes persones que comencen amb un sobrepès puguin acabar patint obesitat.

65 reduccions d’estómac l’any

Si a primària veuen els casos considerats no greus, l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa assumeix els greus. D’aquests n’hi ha de dos tipus. Els que acaben amb cirurgia, l’anomenada reducció d’estómac, i els que no.

Des de fa anys, Althaia compta amb un programa específic per a pacients amb obesitat greu i indicació de tractament amb cirurgia. Es fa amb coordinació amb la Vall d’Hebron. Althaia opera 40 pacients l’any, i a la Vall d’Hebron entre 20 i 25 més de les comarques centrals. Els considerats casos més complexes. «Són obesitats greus que per la seva gravetat tenen indicació de cirurgia», explica Vilardell.

La novetat és l’atenció a pacients amb obesitat greu sense cirurgia perquè no es volen operar o no és aconsellable fer-ho. «A aquests pacients també se’ls hi havia de donar una possibilitat». Durant un any participen en sessions individuals o en grup a càrrec d’especialistes endocrinòlegs i dietistes, també en la línia de canviar hàbits per reduir pes. «Es fan sobretot intervencions educatives». Són claus, assegura Vilardell, igual que la gestió de les emocions. En molts casos se senten responsables del que els hi passa, comenta l’endocrinòloga. «Hi ha moltes persones que viuen amb aquesta càrrega, tenen l’autoestima baixa i sovint hi ha trastorns depressius i ansietat. Tot això s’ha de controlar». També se’ls hi explica que pateixen una malaltia crònica i que no s’imposin expectatives altes perquè «no serveix de res que perdin 15 quilos si els han de recuperar després». L’important, assegura, és que «vagin en la bona direcció i que sàpiguen que canviar d’hàbits és positiu per la salut» i l’única solució efectiva i viable a llarg termini.

Perdre greix, no massa muscular

No es busca fer una reducció dràstica de calories com es pregona amb segons quines dietes miracle. «Perdràs molt pes, però és impossible mantenir-lo». De la mateixa manera es destaca que l’important és reduir pes, però de greix no pas de massa muscular. «Molta gent vol perdre pes però si no fa exercici acabarà perdent massa muscular, cosa que no ens interessa sobretot a partir de certa edat».

Els primers resultats

Segons Vilardell, els resultats que s’ha obtingut fins ara entre els pacients obesos greus no quirúrgics són interessants. Un 57% dels participants són dones amb una edat mitjana de 55 anys, amb una massa corporal de 40 -a partir de 30 és obesitat- i molts amb hipertensió o diabetis. Es van aconseguir reduccions de pes de 6 quilos de mitjana, «que està molt bé».

Els usuaris entre 36 i 55 anys són els qui en van treure més profit del programa específic contra l’obesitat. Un 37 % d’ells van perdre més del 10% del seu pes, percentatge «que es considera que és molt beneficiós per la salut». Un 60% van perdre més d’un 5 %. En canvi entre els pacients d’entre 15 i 30 anys la pèrdua de pes no va ser significativa. «Això ens fa pensar que cal un programa específic» per aquesta edat tenint en compte que cada cop «veiem més obesitat en adolescents». «Hem d’actuar abans».