"República lletja, franquisme bonic", la contracrònica del ple de Manresa de Xavier Domènech

La República destruïa i el franquisme reconstruïa. Aquest missatge groller, que la majoria d’historiadors considerarien tergiversador, el va llançar per sorpresa la regidora de Vox, Inmaculada Cervilla, al ple municipal de dijous.

Aprofitant una proposició sobre l’estat de les baranes al pont de Sant Francesc, Cervilla va fer una mica d’història i va deixar anar (traduïm): «A finals de la Guerra Civil Espanyola, l’any 1939, l’exèrcit republicà al seu pas per Manresa i entre les enormes destrosses ocasionades, van fer volar també pels aires la majoria dels ponts de la nostra ciutat, i entre ells també van destruir el pont al que faig referència i que posteriorment va ser reconstruït en l’època franquista».

Què hi havia de cert en les afirmacions de la única regidora manresana que s’expressa en castellà als plens municipals?

En el fulletó de les «Visites a la Manresa desconeguda» de la Festa Major del 2019, dedicat als objectius militars durant la guerra civil, s’explica: «Per dificultar l’avenç de l’enemic, soldats sapadors republicans van destruir ponts i causar destrosses a carreteres i vies fèrries (...) El 24 de gener de 1939, cap a les dues de la matinada, la gran massa de les tropes republicanes en retirada passà per Manresa. Quan els últims combatents van haver-la abandonada, membres del cos d’enginyers van fer volar la majoria dels ponts. La detonació fou eixordadora (...) Al pont de Sant Francesc la dinamita només va fer malbé una arcada».

Una arcada feta malbé. El «també van destruir el pont» sembla una mica exagerat.

Com que l’objecte de la proposició eren les baranes del pont, li tocava respondre al regidor d’Urbanisme i Mobilitat, Carles Garcia, a qui la consideració històrica va agafar totalment per sorpresa perquè no constaven en l’exposició de motius. «No entrarem avui en aquest debat», va replicar, «però estic en total desacord amb les seves afirmacions».

Si hagués volgut entrar a debatre, podria haver dit que els explosius que van matar manresans durant la guerra no van ser els de la voladura republicana dels ponts, els quals, en retardar l’avenç dels franquistes, van salvar moltes vides dels civils que fugien de la previsible repressió. Els explosius realment mortals procediren dels bombardejos de l’aviació franquista.

Tornem al fulletó abans esmentat, que signaven Josep Alert, Joaquim Aloy i Pere Gasol: «Malgrat l’opinió d’aquells que no creien en el risc de bombardeig, la ciutat va ser atacada des de l’aire dues vegades en menys d’un mes. El primer bombardeig, el 21 de desembre de 1938, va deixar caure un centenar de bombes, que van causar un mínim de 33 morts i nombrosos danys materials, amb destruccions que van afectar el sector dels Dolors i de la Font dels Capellans, el nucli antic i la zona compresa entre la carretera del Pont de Vilomara i les Escodines. Després d’aquest primer atac -que va tenir un efecte devastador sobre la moral de la població-, Manresa va tornar a ser bombardejada el 19 de gener de 1939, amb un balanç de dos morts. Cinc dies després, les tropes franquistes entraven a la ciutat».

Dinamitar ponts i carreteres quan un exèrcit es bat en retirada és la cosa més normal del món. Bombardejar població civil per causar el pànic i la desmoralització és una tàctica d’extrema crueltat que el bàndol franquista va estrenar durant la guerra espanyola i que tingué el seu exponent més conegut a Guernica. Però si badem una mica, els propagandistes de la història explicada al revés aconseguiran convèncer a les noves generacions que la república democràtica va ser essencialment destructora i la dictadura franquista, una gran reconstructora. Quan amb prou feines va reconstruir una part de tot allò que no s’hauria destruït sense el seu antidemocràtic «alzamiento nacional» de 1936.