L’alternativa a les «cues de la fam» genera més interrogants que certeses a Manresa

El govern estatal ha aprovat una subvenció de 100 milions d’euros amb què Creu Roja pilotarà entre l’abril i final d’any un nou model de targetes moneder per tal que les famílies vulnerables amb fills de l’estat espanyol puguin comprar aliments i productes de primera necessitat als supermercats. La idea és que sigui un sistema «menys estigmatitzant» i un «pas significatiu perquè les famílies no hagin d’acudir a les cues de la gana», segons el ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy. A partir de gener del 2025, seran les comunitats autònomes les que assumeixin la gestió d’aquest programa d’assistència social bàsica. La inversió prevista és de més de 600 milions d’euros durant set anys.

D’entrada, el canvi de sistema sembla molt idíl·lic, però ja han començat a sonar les veus que el posen en dubte. Una d’elles és la de la Fundació del Convent de Santa Clara, que gestiona la plataforma d’aliments. A Manresa, hi ha més de 2.500 persones derivades pels serveis socials de l’Ajuntament i per la xarxa sanitària que depenen de la plataforma. Són 900 famílies, de les quals n’hi ha 580 (amb dos o més membres) que van dues vegades al mes al local de la carretera de Vic per recollir menjar, i 320 (amb un membre) que hi van un cop al mes.  

Els interrogants que suscita, a priori, el nou sistema van fer que el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, sortís a assegurar la setmana passada, fet l’anunci per part del govern estatal, que ningú no quedarà desatès en aquest any de transició entre els programes Fead (Fons d’Ajuda Europea per a les Persones més Desafavorides), que ha funcionat fins ara, i Basico de garantia alimentària, i que la Generalitat garantirà la provisió d’aliments a totes les famílies que ho necessitin.

Entre 130 i 220 euros al mes

Les noves targetes moneder estan destinades a famílies amb menors a càrrec amb una renda un 40% menor que la mitjana i està previst que es posin en marxa a partir de l’abril amb quantitats que es mouran al mes entre els 130 euros (un adult i un nen) als 220 euros (a partir de cinc membres). 

Segons el govern estatal, l’antic model basat en el repartiment de menjar als bancs d’aliments impedia que s’incloguessin productes frescos, una afirmació que neguen a la plataforma d’aliments, on una part del lot són productes frescos que arriben del banc dels aliments i també mitjançant la recollida de les minves de supermercats i fleques, entre d’altres.

Un tema clau del canvi

Un aspecte fonamental per entendre aquest canvi és que la Unió Europea ha deixat d’aportar menjar als bancs dels aliments des dels quals es distribueix a entitats com la plataforma de Manresa. Per què? Entre altres motius, pel desacord d’alguns membres de la UE amb aquesta política d’ajuda. Després de prorrogar el programa (2014-2020) tres anys més (2021, 2022 i 2023), enguany s’ha desactivat del tot. El Fons Espanyol de Garantia Agrària (Fega) és qui comprava els aliments mitjançant el programa Fead i els feia arribar als bancs dels aliments per a la seva distribució, en la qual també col·laborava Creu Roja.

Pere Pujadó va ser el director del Banc dels Aliments de Barcelona entre els anys 2011 i 2017. Actualment, ja retirat, és el tresorer de la Fundació del Convent de Santa Clara. Si una cosa sap és fer números i extreure’n conclusions. Unes conclusions segons les quals el nou programa grinyola. 

D’entrada, fent una estimació sobre el repartiment de les targetes moneder, en números rodons, si es té en compte l’aportació anual prevista d’uns 95 milions d’euros (comptant que, de 100, cinc es destinaran a despesa tècnica), el que surt és que, si es reparteix aquesta partida per un any, toquen a 8 milions al mes que, dividits pel valor mitjà de les targetes (200 euros), són 40.000 targetes al mes que podran arribar a 160.000 persones de mitjana mensual a escala d'Espanya, mentre que, actualment, l’ajuda amb aliments arriba a 1.300.000 persones de mitjana mensual. Per tant, amb el nou sistema només rebran ajuda un 12% de les persones vulnerables. La pregunta bàsica aquí és si les 40.000 targetes seran suficients per atendre les famílies amb criatures de tot l’estat espanyol i què passarà amb el 88% restant que, lògicament, continuarà depenent de plataformes com la de Manresa. Ara, però, sense ajuda de la UE. 

Malgrat que el govern estatal ha assegurat que els bancs dels aliments seguiran funcionant i rebent ajudes públiques, no ha concretat quines. Les cues, per tant, continuaran amb la resta de programes per lliurar aliments.

El lideratge del programa

Un altre dubte que genera el canvi té a veure amb el fet que sigui Creu Roja l’encarregada de pilotar-lo. Pujadó recorda que els aliments de la UE es repartien al 50% entre les diferents seus del banc dels aliments (un per cada província d’Espanya) i Creu Roja, si bé qui tenia el contacte estret i diari amb les entitats eren els primers, mentre que Creu Roja es limitava a distribuir el seu 50% en el moment puntual en què arribava, segons una tria d’entitats feta d’acord amb els bancs d’aliments per complir amb la norma ministerial d'un repartiment al 50%. A banda, els bancs dels aliments no només gestionen els aliments de la UE, també els de les empreses i particulars que hi fan donacions, els grans recaptes, els supermercats... Creu Roja, amb un paper circumstancial, s’ha convertit, tot d’una, en l’actor principal.

En el cas de la plataforma d’aliments de la Fundació del Convent de Santa Clara, el 2022 va repartir 726.000 quilos de menjar a 2.543 persones i el 2023, 529.000 a 2.577. Del programa de la UE, el 2022 es van rebre 244.000 quilos i el 2023, 93.000. L’any passat, l’Ajuntament va augmentar l’ajuda amb 50.000 euros atès que la UE ja va rebaixar molt l’enviament de menjar. 

La disminució del menjar que reben els bancs dels aliments i, de retruc, la plataforma d’aliments, juntament amb l’increment incessant dels preus i l’aparició d’una nova targeta moneder limitada a menys usuaris i que caldrà gestionar tenint en compte que ja n’hi ha altres en circulació, conformen un panorama complex. La Fundació del Convent de Santa Clara no és l’única que ha alertat dels seus inconvenients. També ho han fet responsables de diferents seus del Banc dels Aliments, inclòs el de Barcelona.

Subscriu-te per seguir llegint