Establiments de persones nouvingudes fan augmentar la varietat del comerç a Manresa

En números rodons, en 20 anys, Manresa ha passat de tenir 5.000 immigrants empadronats a 16.000. S’han multiplicat per tres. Aquest increment també s’ha notat quant a l’oferta comercial de la ciutat. Més enllà de basars amb tota mena d'articles, petits súpers i barberies, la capital del Bages acull establiments que són un reflex de la varietat de les nacionalitats que hi conviuen, més de cent. Alguns, fa anys que funcionen; altres, són força nous. També n’hi ha que han tancat.

Meriam Abdellaoui va arribar a Manresa quan tenia 8 anys amb la seva família des del Marroc. El seu pare buscava una oportunitat per guanyar-se la vida. A la capital del Bages hi té la mare i quatre germans. Ella és la mitjana. El pare va morir en un accident de cotxe. Ara fa un any, va obrir a les galeries Manresa Centre, al primer local entrant-hi pel carrer d’Àngel Guimerà, la botiga de roba i de complements per a dona Princess Boutique. 

Abdellaoui, que parla català i castellà, explica que «la idea va sorgir perquè, jo i les meves germanes, quan buscàvem roba, havíem d’anar a Barcelona o a Granollers perquè aquí no trobàvem res». A banda de vestits llargs, té roba més moderna per a les noies joves, amb pantalons i túnica. També té vestits elegants i de núvia, colònies, bosses, accessoris per anar de festa i de casament, mocadors pel cap i un ornament que és tradició que la núvia regali a les amigues quan es casa, que inclou els colors de la bandera del Marroc. Ho importa de Turquia, un 80%, i del Marroc. 

"Les noies de Manresa es van posar molt contentes"

Tot i que l’establiment no és a peu de carrer, la seva responsable celebra que ha tingut molt bona acollida i que li està funcionant molt bé. «Les noies de Manresa es van posar molt contentes i també en venen de Terrassa, Granollers i Manlleu». Per obrir el negoci va tenir l’ajuda de la família i, burocràticament, no va tenir cap problema. L’Ajuntament, que no té cap registre de les botigues de persones arribades de fora, explica que els tràmits són els mateixos per a tothom.

Igual que la botiga de moda, també fa un any que va obrir portes Basar Manresa, a l’altura del número 74 del carrer de Barcelona, on encara no hi ha el cartell penjat. La porta Majid Meziani, que fa dotze anys que viu a Manresa, on va arribar del Marroc, després de fer estades a Granollers i Vic i, abans, a França, on va viatjar amb visat d’estudiant. Meziani tenia el Bazar Elegance a l’altra banda del carrer, d’on es va traslladar per guanyar espai a l’actual, que és un local força gran. Ven cortines, sofàs, figures de decoració, jocs per servir el te. És la primera botiga amb articles de la casa del país del nord d’Àfrica que hi ha a Manresa. Ho compra a Turquia, Itàlia i la Xina. El que agrada més del que té exposat diu que són els sofàs. A Manresa viu amb la seva família i assegura que «m’hi sento molt còmode», tot i que es queixa que hi ha molts impostos.

A la carretera de Vic, gairebé de costat, hi ha dos negocis que fa anys que van obrir. Fent cantonada amb el carrer de Lladó hi ha la Carnicería del Norte, que porta Ouali Abdelkhalek, que ja feia de carnisser al Marroc, d’on va arribar l’any 2007. Va obrir la botiga fa 14 anys, fruit d’un traspàs. Abans de Manresa, va residir a Artés i ara viu a Sallent amb la seva dona i tres fills. Diu que, fa uns anys, el negoci, on ven mortadel·la, dàtils, cuscús, te verd, espècies i carn halal que compra a Lleida, rutllava bé perquè n’hi havia pocs, però que, actualment, n’hi ha molts i ho ha notat. «No hi ha feina i hi ha moltes despeses», es queixa.

De la Xina i de molts altres llocs

Al costat de la petita botiga hi ha un estanc i, tot seguit, el Supermercat Hong Kong, que porta Chun Fun. El seu marit, Zhao, que treballa en una fàbrica, l’ajuda a estones. Són de la Xina, de la ciutat de Luoyang, «una de les més antigues», presumeix ell. Van arribar a Manresa l’any 2003 i en fa 11 que van obrir la botiga, que ha aconseguit aguantar els embats de les crisis que hi ha hagut. «Estem contents perquè, mira la carretera de Vic, hi ha moltes cases, però molts locals tancats», comenta. 

Hi ha fideus coreans, xinesos i japonesos; salses de xili, «que molta gent ve a buscar»; vinagre d’arròs, salsa d’ostra, salsa de soja, sèsam, raviolis xinesos, unes postres fetes amb arròs, unes boles amb peix que es fan amb aigua bullent; panko, que és un pa ratllat japonès per arrebossar gambes; curris, miso, arròs per fer sushi, fideus de moniato i de mongeta; yakisoba, arròs perfumat amb diferents sabors (de Cambotja, de Tailàndia...); ajinomoto, un potenciador de sabors; brots de bambú, bolets secs de Xina... La llista és inacabable. També té productes frescos: pak choi, que és bleda xinesa; col xinesa i pera xinesa, que, estèticament, és com una poma. Sake, cervesa xinesa, Mogu Mogu, un refresc de fruites de Tailàndia. 

Abans d’aterrar a Manresa, Zhao va viatjar, primer, a Las Palmas de Gran Canaria per treballar perquè hi tenia un amic. Després, va ser un temps a Santpedor. La seva esposa no parla gens el castellà. El de l’idioma és un gran hàndicap per entendre’s amb la clientela, com va poder comprovar aquest diari.

Al carrer de la Trieta hi ha la Botiga Àfrica, que va obrir Mamadou Sonoussy Diallo el 2007. Nascut a Guinea Conacry, va arribar a Manresa el 2003. Primer, va viatjar a Bèlgica amb un visat. Posteriorment, va viure a Cardona tres anys. L’objectiu, el de sempre: «Treballar per canviar una mica l’economia familiar». Entén el català i el parla una mica. Va decidir provar sort a Catalunya perquè tenia un amic que vivia a Calaf i li va dir que hi havia feina. 

Té begudes Pony Malta, América Kola; Zona, que és un xarop de gingebre, Amazonia fruit, Vitamalt, Obisco. Per cuinar, bissap vermell, banana, plàtan mascle, madur i verd; okra. Per obrir el negoci, diu que «va ser una mica complicat» perquè, per un tema de mides, no li van donar la llicència i va haver de canviar de local amb l’entrada pagada en el que tenia previst anar. És casat té quatre fills. 

Al carrer de l’Alcalde Armengol hi té una botiga força peculiar Mouhamadou Balde, nascut a la regió de Casamance, al Senegal, d’on va marxar fa 20 anys. La va obrir el 2021. Abans d’instal·lar-se a Manresa, va viure i treballar a Mataró i a Sant Vicenç. A banda de vendre productes del seu país, com caramels de gingebre, i bissap i kinkeliba, Balde, que té esposa i un fill, explica en un castellà que es fa mig entendre que ajuda joves del Senegal quan arriben a fer papers. «Ho tenen molt difícil perquè no saben l’idioma i, alguns, ni escriure». Al cartell del negoci hi posa un missatge en l'idioma fula i les inicials H.S.A. Diu que volen dir «preparació», «joves» i «Àfrica».  

Subscriu-te per seguir llegint