"Ha sigut tot un luxe i també un privilegi dirigir el projecte de la FUB"

A la taula del despatx de l’exdirector general de la Fundació Universitària del Bages (FUB-UManresa) crida l’atenció una bossa plena de retoladors de colors. És un regal, explica. Els fa servir per escriure o dibuixar a la pissarra, ara que es dedica a donar classes de lideratge i gestió d’equips, i a consultor internacional. El setembre va deixar la direcció general de la FUB després de 23 anys. Va entrar a la FUB l’any 1991 com a professor-col·laborador d’Infermeria a les Saleses, l’actual casa Flors Sirera Ha deixat el càrrec, amb la FUB ja com a el campus Manresa de la UVic-UCC.

S’ha acostumat al nou dia a dia?

Estic absolutament adaptat a la nova realitat, al nou lloc, a les noves responsabilitats. Però els primers dies en alguna ocasió vaig aparcar a la FUB1 quan ara soc a la FUB2. Però ja estic ubicat.

Va costar, però, després de 23 anys?. Ha passat un període de descompressió?

Hi ha una certa part de descompressió de la responsabilitat que assumia que ara no assumeixo. Però com era una decisió volguda, planificada, estructurada i pactada, aquest procés una mica de dol ja l’havia fet abans pensant que a partir de setembre seria diferent. És cert que una cosa és la teoria i l’altra la pràctica. Feia 23 anys que era director general i no es pot dir que vaig fer un canvi de xip de cop i volta. Però ara amb perspectiva, ja l’he fet.

La decisió de deixar la direcció general va agafar per sorpresa molta gent quan la va fer pública. Va ser molt meditada?. Qui ho sabia?

Amb el primer amb qui ho vaig compartir va ser amb el president del patronat [l’alcalde de Manresa, Marc Aloy] el desembre del 2022. Estava molt meditat. Jo penso que les persones que hem tingut un cert nivell de responsabilitat i que hem pogut planificar o definir fulls de ruta d’organitzacions, en aquest cas de la FUB, també hem de poder planificar la vida personal, i jo he tingut la possibilitat de fer-ho. És un luxe perquè no sempre es pot. Va ser un procés molt madurat.

Ningú més no ho sabia?

De la FUB, no. La família sí. Es va mantenir un hermetisme absolut perquè aquestes coses s’han de fer bé i seguir els passos pertinents. A la que comença a filtrar-se, o hi comencen a haver comentaris, malament. Jo crec que ho vam fer bé. Primer ho va saber el president del patronat, després el comitè executiu, el patronat, el personal i l’àmbit social. Tothom es va assabentar en el moment que corresponia. També crec que va ser en el moment adequat. Amb suficient temps d’antelació perquè hi pogués haver un recanvi amb garanties, que ja hi era. Però tampoc molt abans perquè possiblement hauríem entrat en una fase d’inestabilitat.

Per què va prendre la decisió de deixar la direcció general?

Per diferents motius. Primer perquè 23 anys amb una responsabilitat de màxim nivell és molt temps. En segon lloc, perquè a partir d’aquest curs 2023-24 començàvem a afrontar projectes de llarg recorregut com la implementació d’estudis d’Odontologia o Gestió de la Societat Digital, i era bo que qui iniciés el procés fos qui l’acabés. I després per un tema més vital i personal.

Digui’m...

Tinc una edat suficient per poder fer altres coses des del punt de vista professional sense la pressió i la responsabilitat del dia a dia. També per capitalitzar el que he anat aprenent aquests últims anys a nivell de gestió i docència. Quan tot això ho posés en una coctelera, dius: ara és el moment.

Hauria pogut acabar la seva vida professional com a director general de la FUB...

Si no ho hagués fet ara tampoc no tindria massa senti fer-ho d’aquí a un any o dos. Em venia de gust deixar la direcció general en un moment institucional de primeríssim nivell. No simplement perquè ho digui jo, que també, sinó per l’evidència en nombre d’alumnes, d’activitat, nombre de graus, personal, pressupost, inversions... Era un bon moment i això em permetia fer altres coses dins la universitat.

Docent, consultor internacional, expert en lideratges... La càtedra és nineta ulls...

Hi ha dues coses que em fan especial il·lusió. Un és el desplegament de la Càtedra de Lideratge en Valors amb tot l’equip. A ningú se li escapa que les dues figures de la càtedra són Pep Guardiola i Manel Estiarte. I l’altre és intentar obrir mercat a Llatinoamèrica, que és el que estem intentant fer des de fa 4 o 5 anys i ara m’hi podré dedicar més.

Fa classes de lideratge i de gestió d’equips. La Càtedra és la nineta dels seus ulls?

És un projecte de llarg recorregut que ens posicionarà molt bé en dos àmbits. El del lideratge i com ser capaços de formar i de divulgar el lideratge d’una manera determinada en les organitzacions. En segon lloc, com podem aplicar els valors en aquest àmbit. Confluir aquestes dues coses és el que estem desenvolupant ara.

Fan falta lideratges amb valors, lideratges ètics?

Absolutament. Falten lideratges ètics, amb valors, amb capacitat d’influència positiva, referents, gent que generi credibilitat. Hi ha molta bibliografia que parla de la crisi dels lideratges a nivell general: polític, social, econòmic... Falten referents i si a la càtedra podem aportar un gra de sorra per formar professionals que tinguin aquesta certa capacitat d’influència amb aquesta pàtina de valors, doncs benvinguda sigui.

Vostè creu que ha sigut un líder?

És una pregunta que s’hauria de fer a les persones que han treballat amb mi. Els lideratges s’identifiquen a partir del reconeixement de les persones amb les quals has treballat. Seria arrogant per part meva dir que he sigut un líder o un bon líder. He intentat ser responsable, definir molt bé el full de ruta que s’havia de seguir, implicar les persones de l’equip FUB i aplicar un estil de proximitat i respecte per tota la gent que treballa amb nosaltres. Si a això se li pot dir lideratge o no ho ha de dir la gent.

La FUB ha passat de centre adscrit a formar part de la UVic-UCC, i ha tingut l’oportunitat de veure la urbanització de l’avinguda Universitària i estrenar tots els edificis universitaris. Han sigut 23 anys intensos...

Molt intensos i fructífers. No hi ha hagut cap d’aquests 23 anys que hàgim estat inactius. Sigui perquè hem ampliat l’oferta de graus, sigui perquè hem considerat fer una Clínica Universitària, perquè s’ha desenvolupat un projecte com el Lab, perquè hem apostat per la simulació o perquè hem fet un edifici nou. Perquè això sigui possible s’han de donar tres coses. La primera és tenir projecte, i la FUB n’ha tingut i en té. La segona és tenir talent, i les persones que tenim tenen talent suficient, i la tercera és pensar que els projectes fossin sostenibles i que es poguessin finançar per l’activitat que generem. Sempre hem fet allò que hem pogut fer. A vegades hem dit no perquè no complíem aquests requisits, però això ens ha donat credibilitat.

Sempre ha presumit que tots els projectes de la FUB-UManresa es finançaven amb recursos propis. Ara el govern ha anunciat una primera ajuda pública a la fundació d’un milió d’euros.

Hem presumit perquè és cert. Hem sigut capaços de fer totes aquestes inversions amb els recursos que la institució ha generat. M’he sentit com un model reconegut en aquest sentit. Jo crec que ara el 2024 iniciem un procés diferent. Ha passat 10 anys de l’entitat federada i hem de mirar endavant. Obrim una altra etapa, amb finançament públic, amb una visió panoràmica de conjunt diferent, amb una relació amb les entitats federades segurament diferent... El que vam pactar fa 10 anys va ser el millor en el seu moment, i ara han de pactar altres coses amb visió a 20, 30 anys.

Parlem d’aquests 10 anys de la federació universitària que va suposar el naixement de la UVic-UCC. Va perillar en algun moment?

Va tenir un inici complex perquè veníem de realitats, volums i finançament diferents. Però un cop definit el primer full de ruta va ser relativament fàcil tirar-ho endavant. Quan apareixen projectes de gran complexitat que requereixen replantejar el paper de cadascú, com va ser la Facultat de Medicina, t’atures una mica. Però vist en perspectiva és com una anècdota.

Hi va haver recels i tensió?

Hi va haver reunions molt tenses, de caixa o faixa, però tothom tenia clar que l’objectiu final era interessant. Crec que vam seguir una bona estratègica de negociació. Deixàvem pel final allò que ens podia generar problemes. Potser havíem pactat el 70 % de coses i dèiem que era una llàstima perdre-ho tot. No oblidem que érem un centre adscrit a una universitat pública, i Vic tenia una universitat. Amb aquest gap vam equilibrar la balança. Ara, el 2024, amb directors generals diferents, rector diferent i presidents dels patronats diferents, el full de ruta ha de ser diferent.

Cap on ha d’apuntar?

El projecte és extraordinari. La federació la van crear dues fundacions i se n’han incorporat dues més d’una gran potencialitat. La Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut, amb els estudis de Medicina i Odontologia compartits amb el campus Manresa, més Audiologia, ens posiciona com una universitat de referència no tan sols a Catalunya, sinó al món. I la Fundació Elisava, que és una institució de prestigi nacional i internacional. A més a més, tenir un peu a Barcelona és molt interessant. Del futur, el conseller Mas-Collell va donar tres pistes a un dels actes de l’aniversari: la internacionalització, la formació continua i la recerca.

Va rebre crítiques de qui ara l’aplaudeix?

Sí. Va passar així. També és veritat que veníem d’una realitat de territori complexa. Caixa Manresa ja sabem com va acabar, el tancament de Pirelli... I en aquell moment va i apareix la FUB i diu que començarà a fer un procés d’entitat federada amb Vic, amb qui històricament, no teníem cap mena de relació. Hi va haver molt poca gent que apostés per aquest projecte. 10 anys més tard ha donat tants arguments positius que ja no cal que sigui l’exdirector general que digui que ha sigut fantàstic, sinó que és tan evident que no hi ha ningú que pugui dir el contrari. Un element que també crec que això fa que canviï és que la FUB, a part de ser una institució acadèmica, està molt arrelada al territori.

Pateixen pel canvi demogràfic que farà que baixin els joves en edat d’anar a la universitat?

Ha de patir el campus Manresa com la majoria d’institucions universitàries. A partir del 2027 començarà una davallada demogràfica i s’ha d’intentar complementar l’activitat que no tindràs en graus amb altres activitats. Un element que hem de tenir en compte és la formació continuada. Tenim fins al 2027 per anar-nos readaptant. No és una cosa per un dia per l’altre. Hem de pensar-hi. També anirem veient l’impacte de les noves tecnologies, la intel·ligència artificial, les noves demandes professionals, la manca de professionals per donar resposta a demandes actuals... Un cas paradigmàtic és salut.

És molt exigent?

Soc molt autoexigent amb mi mateix i això fa, d’alguna forma, ser exigent amb les persones que treballen amb mi. Però bàsicament soc autoexigent cosa que m’ha anat bé, però que a vegades també genera un afegit de pressió. Tot allò que faig intento fer-ho amb el màxim rigor possible i de la millor manera possible. En el pla professional i també en el pla personal perquè no es pot dissociar.

I es pot dissociar la FUB i Valentí Martínez?

He sigut molt feliç amb la feina que he fet a la FUB. Ha sigut tot un luxe i també un privilegi dirigir aquest projecte.