Els gossos reflecteixen el nivell d'estrès del seu amo, i no a l'inrevés, segons un estudi que ha examinat amb detall com influeixen en el caràcter dels gossos factors com l'estil de vida o les persones amb les quals conviuen.
Un grup d'investigadors de la Universitat de Linköping, Suècia, es van plantejar si, igual que es produeix una correlació entre l'estrès a llarg termini dels nens i les seves mares, un reflex similar dels nivells d'estrès durant llargs períodes de temps també pot produir-se entre les espècies, com per exemple entre el gos domesticat i els humans.
Els investigadors van mesurar els nivells d'estrès durant diversos mesos, parant atenció en la concentració de l'hormona de l'estrès, el cortisol, en uns pocs centímetres de pèl del gos i del seu amo.
«Ens hem trobat que els nivells de cortisol a llarg termini en el gos i el seu amo estaven sincronitzats, de manera que els propietaris amb nivells alts de cortisol tenen gossos amb nivells alts de cortisol, mentre que els propietaris amb nivells baixos de cortisol tenen gossos amb nivells baixos», resumeix Ann-Sofie Sundman, del Departament de Física, Química i Biologia (IFM) de Liu, i autora principal de l'estudi.
L'estudi, publicat al Scientific Reports, va examinar 25 collies i 33 gossos pastors de Shetland, tots ells propietat de dones. Les propietàries i els seus gossos van proporcionar mostres de cabell en dues ocasions separades per uns pocs mesos. Atès que l'activitat física pot augmentar els nivells de cortisol, l'investigador també volia comparar gossos de companyia amb gossos que competissin en obediència o agilitat. Per tant, els nivells d'activitat física dels gossos es van registrar durant una setmana amb un collaret d'activitat.
Anàlisi dels nivells de cortisol
Recerques anteriors han demostrat que els nivells de cortisol a curt termini en la saliva augmenten de manera sincrònica tant en el gos com en el seu amo quan competeixen junts. El nou estudi, per contra, va trobar que l'activitat física en els gossos no afecta el cortisol a llarg termini en el seu pèl.
D'altra banda, el nivell d'estrès dels gossos que competeixen sembla estar més relacionat amb el de l'amo. Els científics especulen que això pot estar associat amb un grau més elevat d'interacció activa entre l'amo i el gos quan entrenen i competeixen junts.
Als amos de gossos també se'ls va demanar que completessin dos qüestionaris validats relacionats amb la seva pròpia personalitat i la del seu gos, per saber si els nivells d'estrès estan correlacionats amb els trets de personalitat.
«Sorprenentment, no trobem cap efecte important de la personalitat del gos en l'estrès a llarg termini. La personalitat de l'amo, no obstant això, va tenir un fort efecte. Això ens ha portat a suggerir que el gos reflecteix l'estrès del seu amo», explica la professora Lina Roth, també d'IFM, i investigadora principal de l'estudi.
Noves línies d'investigació
El resultat suggereix que la coincidència entre un amo i el seu gos afecta el nivell d'estrès del gos. No obstant això, es necessiten més estudis abans de poder treure conclusions sobre la causa de la correlació. Els investigadors ara planegen estudiar altres races. Tant el border collie com el gos pastor de Shetland són gossos de pasturatge, que han estat criats per a col·laborar bé amb els humans i respondre amb precisió i rapidesa als senyals.
El grup de recerca planeja ara investigar si es produeix una sincronització similar entre gossos i humans, per exemple, en gossos de caça que han estat entrenats per a ser independents. Una altra línia de recerca analitzarà si el sexe del propietari té influència.
«Si aprenem més sobre com els humans influeixen en els diferents tipus de gossos, serà possible aparellar el gos i l'amo d'una manera que sigui millor per a tots dos, des del punt de vista del maneig de l'estrès. És possible que certes races es vegin no tan profundament afectades si el seu propietari té un alt nivell d'estrès», afirma Lina Roth, per la qual cosa obtenir una resposta immune al càncer té com a objectiu tenir respostes més duradores a la teràpia.
