Abans de res, què és un corall? Per a l’ull inexpert, podrien semblar roques de bells colors i formes, o potser plantes de capritxosa morfologia. I, no obstant això, són animals o, més ben dit, colònies de centenars i milers de minúsculs animals anomenats zooides o pòlips. Els esculls de corall poden arribar a tenir enormes dimensions i en depèn fins al 25% de les espècies marines del món, incloent-hi les tortugues.
Els coralls van sobreviure a l’extinció dels dinosaures, a l’edat de gel i a altres canvis ambientals globals, però els científics no tenen clar que puguin sobreviure a l’actual procés d’escalfament.
El pronòstic, de fet, no és gens afalagador, perquè els experts han determinat que el 2050 (d’aquí a només 28 anys) gairebé el 90% d’aquests superecosistemes podria desaparèixer de la faç de la Terra.
I és que, senzillament, «els esculls de corall s’estan bullint vius», com gràficament afirma Gabriel Grimsditch, de la divisió d’ecosistemes marins del PNUMA (Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient). L’augment de la temperatura dels oceans està matant aquests organismes.
«Són molt sensibles als canvis de temperatura al mar. Els coralls viuen en simbiosi amb unes algues microscòpiques que viuen dins d’ells i els donen energia. Quan la temperatura puja massa, aquesta simbiosi que dona vida i energia al corall, es trenca. I quan es trenca passa el mateix que amb una febre en els humans: el corall s’estressa, s’afebleix, perd el color i es blanqueja», explica Grimsditch.
L’emblanquiment d’un corall és l’avançament de la seva mort. A partir de llavors poden viure uns quants dies, unes quantes setmanes o, com a màxim, uns quants mesos, però gairebé sempre acaben morint.
El 1998 va tenir lloc el primer esdeveniment global d’emblanquiment i llavors va morir al voltant del 16% dels coralls del món. Però n’hi ha hagut més episodis, perquè «des de llavors hem vist esdeveniments d’emblanquiment més freqüents, com el més recent, del 2015-2016», afegeix l’expert de l’ONU.
El 2016 tres quartes parts de tots els coralls de Maldives es van emblanquir i al nord de la barrera de corall d’Austràlia van morir dos terços dels seus esculls.
Què passa amb els coralls del Mediterrani? En aquest mar hi ha unes 200 espècies diferents de corall (de les 500 descrites a Europa i més de 5.600 a tot el planeta), on també juguen un paper clau a l’ecosistema submarí, comparable en certa manera al que juga la posidònia, si bé aquesta és una planta marina. Al Mediterrani no hi ha grans esculls coral·lins, com en altres parts del món, sinó que es formen petites colònies o fins i tot es presenten de manera solitària.
Però el que sí que tenen en comú amb tots els seus altres parents del globus és l’amenaça climàtica. I, de fet, aquesta pertorbació és més acusada al Mare Nostrum que en qualsevol altre lloc, perquè, com alerten científics i ecologistes, les aigües del Mediterrani s’estan escalfant a una velocitat molt superior a la mitjana mundial.
Només un exemple: el mes d’agost passat les aigües alacantines van arribar ni més ni menys que els 27,4 °C, que suposa una temperatura molt semblant a les del mar Carib. Va ser el segon mesurament més càlid obtingut des que el 1982 es van començar a recopilar aquestes dades, afirma el Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM).
Experts com el climatòleg Jorge Olcina, de la Universitat d’Alacant, assenyalen que això tot just ha començat: «Encara veurem com la temperatura del mar continua pujant i arribarà als 28 graus», augura.
Des del 1982 les aigües d’aquest mar s’han escalfat, de mitjana, ni més ni menys que 1,4 °C. És una pujada molt superior a la registrada a l’atmosfera i també en altres mars del planeta. Aquest escalfament tan excepcional (la tropicalització del Mediterrani), a part de matar els coralls, també és un ingredient bàsic per a la generació de gotes fredes i altres fenòmens climàtics extrems.
Hi ha molts informes científics sobre els coralls del Mediterrani el veredicte és unànime: els queden poc temps. Un estudi fet públic fa poques setmanes per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i la Universitat de Barcelona revela que les onades de calor marines associades a la crisi climàtica «estan portant al col·lapse les poblacions de corall del Mediterrani, i en alguns casos redueixen la seva biomassa entre un 80% i un 90%», segons un comunicat de la institució que resumia un estudi publicat sobre aquest tema a Proceedings of the Royal Society B.
La recerca adverteix que les poblacions d’aquest mar podrien ser incapaces de recuperar-se de l’impacte recurrent d’aquests esdeveniments extrems, en els quals la temperatura de l’aigua arriba a nivells molt elevats durant dies i fins i tot setmanes.
Aquest era el primer estudi que se centrava en la capacitat de recuperació a llarg termini de dues espècies de coralls molt emblemàtiques del Mediterrani: la gorgònia vermella (Paramuricea clavata) i el corall vermell (Corallium rubrum). Tots dos proporcionen hàbitats essencials per a moltes espècies.
El 2003, amb motiu de la fortíssima onada de calor registrada aquell estiu, hi va haver una gran mortalitat massiva de coralls a l’àrea marina protegida de Scandola (Còrsega). Després d’estudiar l’evolució d’aquestes poblacions durant els següents 15 anys, els investigadors van comprovar que, «lluny de recuperar-se, totes les poblacions analitzades han tendit al col·lapse i poden considerar-se pràcticament extintes des del punt de vista funcional», segons l’investigador de l’ICM-CSIC Daniel Gómez.
Les conseqüències d’aquesta situació van més enllà dels coralls afectats: «La pèrdua dels coralls equival a la pèrdua d’arbres en els boscos», afirma el també investigador de l’ICM Joaquim Garrabou.
El problema és que l’escalfament de l’aigua no és l’únic enemic al qual han d’enfrontar-se aquests organismes marins, perquè també són objecte de constants agressions per part de moltes activitats humanes, com la pesca excessiva, la contaminació per nutrients (abocaments fecals i de nitrats), la modificació costanera i la recol·lecció il·legal amb finalitats comercials.
No obstant això, no tot està perdut. Els experts assenyalen que com més aviat millor es redueixin les emissions d’efecte d’hivernacle i abans pugui frenar-se l’escalfament de les mars, abans podrà aturar-se la mort d’aquests organismes-ecosistema. «Si reduïm els impactes locals de la pesca, la pol·lució i el desenvolupament costaner, i s’aconsegueix reduir el canvi climàtic, els coralls tindran capacitat per restaurar-se i tornar a ser ecosistemes sans, diversos i valuosos», assenyala Gabriel Grimsditch, del PNUMA.
