Un poble de Cantàbria demana a la gent que deixi d’abraçar les sequoies

Visites de manera controlada, posar un tiquet d’entrada i acotar els accessos són algunes de les mesures que l’Ajuntament de Cabezón de la Sal (Cantàbria) ha posat a sobre de la taula per «salvar» el bosc de sequoies, amenaçat per les abraçades dels més de 200.000 visitants anuals. La popularitat a les xarxes socials del Monument Natural de les Sequoies del Monte Cabezón, tal com es coneix aquest bosc, ha provocat la massificació d’aquest espai natural, en especial després de la pandèmia.

En aquestes mateixes xarxes, les fotografies que es comparteixen i es repeteixen són les abraçades a les sequoies, que els estan fent malbé l’escorça visiblement i posen en perill la salut d’aquests arbres. «S’estan debilitant els arbres perquè la gent que ve s’hi abraça, es degrada l’escorça, fins i tot algun s’emporta trossos d’escorça de record», lamenta en una entrevista telefònica amb EFE l’alcalde de Cabezón de la Sal, Óscar López.

«Les abraçades als arbres perjudiquen la seva salut»

A més de quedar-se «pelats», moltes de les arrels de les 840 sequoies d’aquest bosc també s’estan quedant a la vista per «l’erosió de trepitjar per ells».

Evitar la massificació

Per això, l’Ajuntament de Cabezón de la Sal, junt amb la Conselleria de Turisme i la de Desenvolupament Rural, s’han emplaçat a «fer un pas més enllà» per evitar la massificació de persones. Avui, no hi ha la prohibició expressa de tocar els arbres, tan sols es recomana no fer-ho, tot i que, segons adverteix el regidor de la localitat, «al no haver-hi vigilància, una prohibició no evitaria que en algun cas s’abracin els arbres». Per part del Consistori, es reclama acotar els arbres d’alguna manera, mitjançant passarel·les que evitin que passin per terra i facin malbé les arrels, i regular-ne els accessos.

«Potser visites guiades, amb reserva, per visitar-la de manera controlada», exposa López, que no descarta establir un tiquet i cobrar per entrar per sufragar la vigilància tant nocturna com diürna. «És una de les opcions», apunta. Amb tot, remarca que les mesures que es prenguin per explotar turísticament l’espai no aniran encaminades a «buscar un benefici econòmic». «El que volem és protegir el parc», assegura.

Aquests arbres, que no són autòctons de Cantàbria, es van plantar el 1940 amb l’objectiu d’utilitzar-ne la fusta, igual com espècies com l’eucaliptus, i arribant fins als 50 a metres d’altura, s’han tornat un reclam turístic. Ocupant un espai de 2,5 hectàrees, les sequoies del Monte Cabezón van ser declarades monument natural el 2003 per ser «una espècie raríssima» a Cantàbria i amb l’objectiu de «conservar aquest particular paratge».