BITCOIN: l’esponja’ que es beu l’aigua del planeta

El bitcoin és una moneda virtual, però el seu impacte mediambiental afecta el món tangible i real. No únicament és un impressionant emissor de gasos d’efecte d’hivernacle, sinó també un voraç consumidor d’aigua, segons acaben de posar de manifest diversos estudis científics.

La mineria de criptomonedes utilitza una quantitat ingent d’aigua i això anirà augmentant perquè es preveu una enorme pujada de la demanda d’aquesta mena de moneda, segons un informe elaborat per l’economista financer Alex de Vries i publicat a la revista Cell Reports Sustainability, que ofereix la primera estimació exhaustiva del consum d’aigua de Bitcoin.

El treball adverteix que si les criptomonedes continuen augmentant la seva escala d’ús i no s’apliquen restriccions, això pot generar problemes d’aigua, especialment en països que ja lluiten contra l’escassetat d’aquest líquid, incloent-hi els Estats Units.

«Moltes zones del món pateixen sequeres i l’aigua dolça és un recurs cada vegada més escàs», afirma De Vries, de la Universitat Lliure d’Amsterdam (Països Baixos). «Si continuem utilitzant aquest valuós recurs per fer càlculs inútils, la realitat serà realment dolorosa», alerta.

Les recerques anteriors sobre l’ús de recursos de les criptomonedes s’havien centrat sobretot en el consum d’electricitat, que equival a tota la població d’un país sencer, com el Pakistan, però s’havia desatès el seu impacte hídric.

Però per què són tan nocives aquesta i altres monedes virtuals? Quan es fa el minat de bitcoins, miners de tot el món competeixen per resoldre equacions matemàtiques a Internet, i els guanyadors en aquest procés obtenen una part del valor de Bitcoin. Els miners fan unes 350 quintilions (és a dir, 350 seguit de 18 zeros) d’operacions cada segon, una activitat que consumeix una enorme quantitat de potència de càlcul.

«La resposta correcta sorgeix cada 10 minuts, i la resta de les dades, quintilions, són càlculs que no serveixen per a res i, per tant, es descarten immediatament», afirma De Vries.

Durant aquest procés, s’utilitza una gran quantitat d’aigua per refrigerar els ordinadors dels grans centres de dades. Basant-se en dades de recerques anteriors, De Vries calcula que la mineria de Bitcoin consumeix entre 8,6 i 35,1 gigalitres (Gl o hm³) d’aigua a l’any, només als Estats Units.

Però, a més de l’aigua per refrigerar els ordinadors, resulta que les centrals elèctriques de carbó i gas que subministren electricitat per fer funcionar aquests equips també fan servir, al seu torn, aigua per fer baixar la temperatura. Aquesta aigua de refrigeració s’evapora i no es pot reutilitzar. Per tant, l’aigua evaporada de les centrals hidroelèctriques també se suma a la petjada hídrica de la demanda d’energia de Bitcoin.

En total, De Vries estima que el 2021 la mineria de Bitcoin va consumir més de 1.600 hm³ (o Gl) d’aigua a tot el món. A tall de comparació, el consum d’aigua a totes les ciutats espanyoles és d’uns 5.000 hm³. Cada transacció en la cadena de blocs de Bitcoin utilitza una mitjana de 16.000 litres d’aigua, quantitat suficient per omplir una piscina convencional. Però les previsions són encara més preocupants, perquè s’espera que el consum d’aigua de Bitcoin augmenti a 2.300 Gl el 2023.

Consum hídric esgarrifós

Només als Estats Units la mineria de Bitcoin consumeix entre 93 Gl i 120 Gl d’aigua a l’any, que equival al consum mitjà d’aigua de 300.000 llars estatunidenques o d’una ciutat com Washington DC.

Un altre informe, aquest de la Universitat de Nacions Unides, també incideix en aquest tema: en el període 2020-2021, la petjada hídrica mundial del Bitcoin va ser similar a la quantitat d’aigua necessària per omplir més de 660.000 piscines olímpiques, suficient per cobrir les necessitats actuals d’aigua domèstica de més de 300 milions de persones a l’Àfrica subsahariana rural. I l’impacte sobre el sòl causat per les activitats mineres de Bitcoin a tot el món durant aquest període va ser l’equivalent a 1,4 vegades la superfície de Los Angeles, segons la Universitat de Nacions Unides.

«El preu del Bitcoin va augmentant, malgrat el recent col·lapse de diverses plataformes de criptodivises. Això tindrà greus conseqüències, perquè, com més elevat sigui el preu, més gran serà l’impacte mediambiental (subratlla l’estudi de De Vries). El més dolorós de la mineria de criptomonedes és que utilitza molta potència de càlcul i molts recursos, però aquests recursos no es destinen a crear cap tipus de model, com la intel·ligència artificial, que després es pugui utilitzar per a una altra cosa. Només es fan càlculs inútils», denuncia.

Amb un valor de més de 37.000 dòlars per moneda, Bitcoin continua expandint-se per tot el món. Als països d’Àsia Central, on el clima sec ja pressiona el subministrament d’aigua dolça, l’augment de les activitats mineres de Bitcoin empitjorarà el problema. Al Kazakhstan, un centre mundial de mineria de criptomonedes, les transaccions de Bitcoin van consumir 997,9 Gl d’aigua el 2021. Tot un rècord mundial.

De Vries suggereix que estratègies com la modificació del programari de mineria de Bitcoin podrien reduir l’energia i l’aigua necessàries per a aquest procés. La incorporació de fonts d’energia renovables que no requereixin aigua, com l’eòlica i la solar, també podria reduir el consum d’aigua. Però això, al seu torn, podria significar treure renovables a usos més urgents. En suma, un desafiament de proporcions creixents.