Com un submarí

No ho dic jo, m’ho diu Spotify: soc com un submarí. Faig immersió, baixo a les profunditats, m’hi recreo fins que, com si em faltés l’oxigen, torno a sortir a la superfície a agafar aire. I a canviar d’aires.

Amb el desembre comença a acabar-se l’any i les aplicacions que més utilitzem comencen a fer els seus balanços per descobrir-nos vessants de la nostra personalitat de les quals no som gaire conscients. La primera que m’ha regalat un retrat a partir de l’algoritme de la música que escolto és Spotify. La màquina és considerada i m’explica que escolto música d’un autor o un gènere determinat de manera compulsiva i que l’últim rastre que he deixat és a partir de la mort de Pablo Milanés. Aquell dia vaig buscar Yolanda i la vaig escoltar en bucle durant tot el dia. I a partir de Yolanda l’algoritme va fer la seva màgia i em va regalar una llista plena de temes i autors que no em pertanyen per generació però que, tanmateix, em van arribar fins al punt d’alertar la plataforma i confirmar que soc d’idees fixes fins que me n’empatxo i canvio de tema. Ojalá de Silvio Rodríguez va succeir en bucle Yolanda, i després va venir Las cuatro y diez, d’Aute. Quina trista tendresa de dinar amb l’ex. Poemes cantats d’amors trencats, de sofà i manta, de dies de núvols a punt de descarregar que no deixen anar ni una gota. Quin gust dona, de vegades, baixar a les profunditats.

Spotify ha sigut la primera, però des d’avui fins a final de mes rebrem diversos informes anuals, des de minuts invertits mirant la pantalla del mòbil fins a aplicacions més utilitzades, passos caminats, fotos compartides a les xarxes, que retrataran la nostra personalitat digital per confirmar que, sí, en gairebé tot, soc com un submarí, i que podem dissimular en la vida real, però que en el consum digital, que acaba sent un consum solitari, quedem perfectament retratats. Una imatge fixa, un mirall impecable que no para d’enviar informació. Ells, siguin els que siguin, algoritmes, programadors, els que siguin, potser ens coneixen més que nosaltres mateixos.

Subscriu-te per seguir llegint