El xandall del bisbe

Divendres 2 de desembre a les 11 h, ple extraordinari per aprovar el pressupost del 2023. Fulls d’Excel, capítol 1, superàvit, informe d’intervenció, aplicació pressupostària, Next Generation i subvencions nominatives. Un ple dens i atapeït de xifres. No és gens fàcil agafar el micro i parlar durant una estona ben llarga defensant que són els números que necessita la ciutat. Que amb aquestes sumes i restes anirem més bé i la ciutadania hi sortirem guanyant. Que les inversions previstes són justes i necessàries. La veu del govern va ser la del regidor de Presidència i d’Hisenda, Valentí Junyent. I ho va fer molt bé. I ho remarco perquè per ell no era un ple qualsevol: era el seu últim ple de pressupostos. Perquè el maig de 2023, s’acomiada de l’ajuntament després de ser-hi 12 anys: 9 com alcalde i 3 com a regidor d’hisenda. No era un ple només de números doncs, va ser també un principi de comiat. I així es va reflectir per part tant del portaveu socialista, Anjo Valentí, com del regidor Trapé, que li van agrair les estones compartides intercanviant informació sobre les partides consignades. «Hem après bastant mútuament d’ordenances i pressupostos després de tantes reunions i ho volia deixar explícit» va dir el regidor Trapé. «Hem après junts» va corroborar i agrair Junyent. I servidora, que ve del món de les corxeres i semicorxeres, dels compassos d’amalgama i dels sostinguts i els bemolls, també els ho vull agrair. Perquè tot i la complexitat del tema, les lògiques discrepàncies entre diferents opcions polítiques i els interessos electorals, el ple es va desenvolupar amb un to cordial i respectuós. Hi va haver moments per esbossar un somriure i fins i tot una bona rialla. Parlant de multes, Junyent, ens va fer riure dient que n’hi havia una de la seva dona. Que havia estat pagada amb temps i forma, va aclarir. I vam riure per segona vegada quan a instàncies d’una rèplica del regidor Trapé, en relació a una subvenció al bisbat de Vic, va explicar que «no subvencionem res que no sigui per millorar l’accessibilitat a punts d’atracció turística com són la Seu, la Cova i el santuari de La Salut de Viladordis. Només per aclarir-ho, perquè els que ens vegin per primera vegada pensaran com és que no sortim en el xandall del bisbe, que hi posi ajuntament de Manresa.» I en aquest moment vaig pensar que trobaria a faltar el Valentí. El seu humor, la seva ironia. Vaig valorar que fer-nos riure en un ple que per ell no era senzill i amb una profunda càrrega emotiva era molt difícil. I ho va aconseguir. Potser algú que llegeixi aquestes línies pensarà «ves què has de dir tu… és clar, si és del teu color polític». Però no és d’això que parlo. Més enllà dels partits, parlo de persones que malgrat les tensions i les enganxades de la política, saben trobar el moment per distendre l’ambient i aportar-hi bon humor. I això, en un món tan hostil com el polític, no té preu. Haurem de quedar de tant en tant per riure junts, Valentí!

Subscriu-te per seguir llegint