El cel serà un mocador de farcell

Francesc Galindo

Francesc Galindo

Quan Astèrix deia que l’únic que temien els gals era que el cel caigués sobre els seus caps encara no sabia que tindríem milers de satèl·lits orbitant la Terra. Només el projecte Starlink, d’Elon Musk, preveu fer circular 12.000 satèl·lits, dels quals prop de 2.400 ja estan operatius.

Aquests dies ha estat notícia el trenet de 45 satèl·lits de Musk. Es podia observar a simple vista la corrua d’objectes lluminosos com si fossin l’estrella de Betlem despistada de data.

Estem acostumats a caminar sota l’anàrquic cel estrellat i impressiona veure’l com si part de l’univers s’hagués posat a fer el servei militar.

Aquests satèl·lits fent cua i la d’escaladors no ja fent la Transéquia sinó comprimits com en un vagó de metro a Tòquio a l’hora punta per coronar l’Everest són dues de les imatges més desoladores que ni Astèrix ni jo ens hauríem imaginat veure mai.

Però ja són aquí i no aniran a menys. La inèrcia futura és una Renfe de trenets de ferralla espacial de rodalies i, suposo, l’obertura d’un Starbucks a la cúspide de l’Everest, ja que la cadena sempre té molt ull per situar els seus establiments allà on passa molta gent necessitada d’una beguda calenta.

Pel que fa als satèl·lits ianquis, un entès m’explica que es posen en òrbita amb el permís de FCC, que no és Fomento de Construcciones y Contratas sinó la Federal Comunications Comission, però no existeix una regulació mundial al respecte. Un buit legal que s’omple ràpidament de ferralla. Es ven com l’arribada d’Internet a qualsevol part de la Terra, però no a totes les butxaques. El preu a l’Estat espanyol és de 390 euros l’antena i 75 euros al mes la connexió fixa.

I què necessitem per afrontar aquesta situació? Poció màgica? Segur que sí, però també saber que mentre el comú dels mortals estem preocupats en intentar-nos treure de l’esquena el punyal que ens han clavat al supermercat, i recordem amb enyorança el temps que anàvem a restaurants, hi ha qui s’està quedant el tros gran del pastís. Gran com el menhir que Obèlix transporta a l’esquena i que nosaltres convertirem en or per a Musk.

Un veritable pla per dominar el món propi d’un malvat que ens contempla des d’una plataforma espacial mentre acarona un gat blanc i riu. De pel·lícula, si no fos que cada dia que passa és més possible que arribem a veure el cel convertit en un mocador de farcell.

Subscriu-te per seguir llegint