Abús de les imatges virtuals a les campanyes

La cursa de cara a les eleccions municipals arriba la seva recta final. A Manresa, regidors i regidores que han estat ben valorats aquests darrers anys ja han dit que tanquen la carpeta, agafen la maleta i tornen a les seves feines anteriors o esperaran que arribin ofertes laborals que els siguin atractives. Diuen, diuen, diuen, que hi ha enquestes que donen la llista de l’actual alcalde com la més votada, però ningú ha vist cap sondeig i, en el cas d’existir, qui l’ha fet i qui l’ha pagat. Els mateixos que diuen, diuen, diuen, també saben qui, a hores d’ara, a falta de poc més de dos mesos, pujarà en regidors i qui en baixarà. També especulen amb futures aliances per formar govern i el paper que poden tenir les noves formacions que han aparegut en els darrers mesos. El joc de cadires per ocupar el govern local estarà molt obert, com poques vegades des del 1979, quan hi va haver les primeres eleccions municipals, una vegada recuperada l’etapa democràtica.

L’especulació és gratuïta i és fàcil exercir-la a la feina, a la barra del bar o a la sobretaula familiar. En aquesta precampanya electoral hi ha una cosa certa, que es constata freqüentment, a Manresa i arreu. Les imatges virtuals s’han convertit en els esquers sobre els quals se sustenten moltes de les promeses. Moltes de les idees de les candidatures són susceptibles de convertir-se en renders. Són atractius i unes bones eines per a la venda. I si no que els ho demanin els que comercialitzen habitatges sobre plànol. Els que dominen l’AutoCAD, el primer programa del rànquing dels despatxos professionals d’arquitectura i enginyeria, deuen fer hores extres per presentar-nos en 3-D el poble o la ciutat dels propers anys, la que farà créixer el sentiment de pertinença amb equipaments i una via pública més amable, endreçada i arbrada.

A Manresa, igual que a la immensa majoria de municipis, començant per Barcelona capital, la cursa electoral està desenfrenada amb novetats a diari. El descrèdit, en general, dels partits polítics fa que apareguin formacions que s’autoanomenen independents o que polítics com Xavier Trias o Marc Castells prefereixin que la marca del seu partit quedi relegada a un segon o tercer pla.

Hi ha candidats que deuen estar aconsellats per terapeutes que els han dit que passin fulla al passat. Si han tingut responsabilitats de govern, no cal llista d’allò que no s’ha executat o s’ha fet malament. Només s’han de centrar a projectar aquells somnis que hagin pogut traspassar en una imatge virtual en tres dimensions. Renders són vots. Si més no, això pensen. Les recreacions puntuals i els powerpoint són eines dispensables. En realitat, ja fa uns anys, que en manuals de comunicació d’empreses, recomanaven prioritzar l’oratòria clàssica, la mirada franca i oberta, així com l’expressió que generi empatia, humanisme. Sí, tornar enrere perquè la tecnologia 3-D no sempre concorda amb la realitat, una vegada executat el projecte.

Els dos grans problemes d’aquesta societat, l’habitatge, i el preu de la cistella de la compra són d’urgent abordatge per aconseguir frenar les desigualtats socials. No ho sembla, que aquests siguin temes prioritaris de cara a les properes municipals del mes de maig. Vivim amb 16’6% d’inflació de l’alimentació i, amb molt poc habitatge social. Davant d’aquesta problemàtica tothom hi ha de posar el seu gra de sorra: Europa, l’estat, les comunitats autònomes i els propis ajuntaments. D’aquests dos dèficits, poques propostes i, per descomptat, poques o cap imatge virtual.

Subscriu-te per seguir llegint