Us prometo un pont i, si cal, un riu

A una cosa regalada no li busquis taps, diu la dita que no havia sentit mai, però que em proposa un diccionari com a traducció d’«a caballo regalado no le mires el dentado». El soterrament i prolongació de la via dels Catalans entre Manresa Alta i la plaça d’Espanya és un cavall regalat per la Generalitat, però els regidors de Fem Manresa li han mirat les dents i no els acaba d’agradar l’obsequi. Volen que l’Ajuntament el desestimi i reclami destinar els milions a noves línies de tren comarcal. Ara mateix la gent dels pobles prefereix el cotxe particular abans que el de línia, però els de Fem pensen que un tren sí que l’agafarien. El perill de la proposta és que rebutjant una cosa ens quedem també sense l’altra, perquè els de la Generalitat van al seu aire. Mirat fredament, gastar-se una milionada per moure dos-cents metres l’estació de Manresa Baixador sembla una ximpleria. Mesos d’obres per guanyar o perdre tres minuts de caminar. Dit això, la resta del projecte té aspectes francament positius. Em refereixo a soterrar la via fins l’actual Baixador, tant si s’allarga com si no. Aquesta obra suposaria destapar el coll d’ampolla de Camps i Fabrés en la comunicació entre el Passeig i el sector universitari, i crear un nou carrer per damunt de la via, fins la carretera de Santpedor. Una sacsejada urbanística al cor de la ciutat gràcies a l’obra ferroviària. ¿És possible convèncer el conseller del ram perquè soterri la via, renunciï a allargar-la i destini els diners estalviats a fer altres millores a Manresa i rodalia? Si pogués ser, aquest servidor s’hi apuntaria. Si no pot ser, si el tracte és el d’acceptar el projecte sencer o oblidar-lo també sencer, llavors cal decidir si apliquem una altra dita catalana: preu per preu, sabates grosses. En castellà, «caballo grande, ande o no ande». En anglès, «to be or not to be». En francès, «qu’est-ce que c’est ce merder». I en polític (dialecte electoral), «si em voteu us faré un pont, i si no teniu riu, també us prometo el riu». Amén.