No tot s’hi val, senyor Bacardit!

A tocar de la campanya electoral, ens arriba que el candidat de Junts, Ramon Bacardit, considera que Manresa té en l’alcalde Marc Aloy un exemple absolut de mala governança. Hem quedat distrets perquè, de fet, el Govern de la ciutat ha estat els darrers set anys una coalició on han treballat lleialment persones d’Esquerra i, també, de Junts. Encara més: quatre dels actuals regidors de Junts són a la nova candidatura en els vuit primers llocs i un cinquè tanca la llista! Sobta, doncs, que no se sentin responsables de la seva tasca fins ara, capaços com hem estat d’engegar projectes tan importants i transformadors com la Fàbrica Nova o el Polígon del Pont Nou, entre d’altres. Però allà on Bacardit ens sembla que perd els papers és quan atribueix a ERC tres dècades completes de decadència a Manresa. Bufa!

Certament, i des de 1979, en 44 anys d’ajuntaments democràtics ERC n’ha passat 24 al Govern en diverses fórmules de col·laboració –i només els tres últims amb l’alcaldia de Marc Aloy. Però li hem de recordar a Bacardit que també l’espai de Junts-Convergència ha estat 24 anys governant la ciutat en d’altres fórmules de coalició, i d’aquests 17 amb l’alcaldia! Per no parlar dels 24 anys que el PSC ha governat a Manresa, tots ells presidint l’alcaldia. Al capdavall, doncs, qui és més corresponsable d’on som ara? Gosaríem dir que, sortosament, ho som tots força i ningú es pot atribuir gaires més mèrits que els altres atès que cada període té llums... i ombres. Però amb un denominador comú que el mateix alcalde Sanclimens subscriuria: mai podem comportar-nos com bergants! Altrament, en aquesta decadència que Bacardit denuncia, li hem de recordar la seva voluntat com a regidor d’Urbanisme d’enderrocar el teatre Conservatori fins que ho va aturar una consulta ciutadana? O la proposta d’una requalificació del Carrefour que li permetia doblar la superfície amb 20.000 metres més, en una patacada que hagués estat letal pel comerç de la ciutat que ara ens diu defensar?

Per ser francs, senyor Bacardit, ja ens coneixem els cops de colze propis dels períodes electorals. Però us demanem d’estalviar-vos aquest revisionisme de pa sucat amb oli i, sobretot, devaluar la tasca feta els darrers anys que sovint hem jutjat plegats com a enriquidora i valuosa. I així com compartim que es va sanejar Hisenda amb l’alcalde Junyent, no hauríeu d’oblidar que la reducció del dèficit ha continuat aquests darrers tres exercicis fins arribar al nivell més baix d’endeutament dels darrers vint anys. I sempre treballant amb la participació, sumant esforços i teixint consensos.

Culpabilitzar ara Esquerra en exclusiva que Manresa no sigui una gran ciutat –de debò penseu que no ho som?– només ens recorda aquests temps agres pel país, amb massa gent instal·lada a la recerca de culpables. Per la nostra part, modestament, només constatem el goig d’haver servit la ciutat en d’altres períodes, convençuts que des de 1979 és amb diverses propostes que la ciutat avança. Així, en plural: propostes. Al capdavall, pensar que un sol projecte vostre de convertir les carreteres de Vic i Cardona en avinguda central (proposta que, per cert, ja inclou el Pla de Mobilitat aprovat per ampli consens al darrer ple municipal) ara transformarà la ciutat, retindrà el talent i fins potser eliminarà el mal de queixal no passa de ser un desig pronunciat amb molta vehemència... i poc coneixement.

Fem-nos propostes, doncs, senyor Bacardit i arribem serens al 28 de maig: que no sigui l’agror allò que ens mogui, i encara menys allò que condicioni la futura governança. Perquè, d’una manera o altra, Manresa la fem i la farem entre tots i totes, sigui des del Govern... o a l’oposició. Per tota la resta, que tingueu una bona campanya, senyor Bacardit!