Vinícius ajuda a reflexionar

Va, reflexionem: uns racistes han insultat Vinícius i s’ha capgirat el món. Quant poder té la casa blanca merenga que fa parlar la Casa Blanca nord-americana per condemnar els insults contra el jugador brasiler. L’han convertit sobtadament en la icona mundial de la lluita contra les actituds racistes que es manifesten, dia sí dia també, arreu del món en recintes esportius, despatxos ministerials, comissaries de policia, fronteres territorials, aigües mediterrànies, oceans, llocs de treball, immobiliàries i propietaris d’immobles, via pública, transport públic, discoteques, comunitats de veïns, decisions governamentals i l’amplíssim ventall d’escenaris on conviuen persones de diferents races, creences religioses, hàbits cívics i comportaments socials condicionats per les lleis de cada país d’origen o d’acollida, segons sigui on es dona la convivència o el conflicte. No cal mirar enllà per constatar la realitat que ara sembla sorprendre. Per descomptat, el cas de Vinícius denuncia i pretén ajudar a resoldre un problema que ni és nou ni exclusiu d’un lloc, però no deixa de provocar vergonya aliena la magnitud mediàtica que se li dona. Per exemple, les televisions ens han plantificat fix a la pantalla el missatge «juntos contra el racismo» (us sona, això del «juntos»?), com quan ens hi feien estar contra la covid o «contra la invasión», que ara s’ha reduït a la bandera ucraïnesa al costat del resultat esportiu. Si teniu paciència, feu una recerca dels espais informatius, inacabables tertúlies radiofòniques, articles d’opinió que s’han publicat, vist i escoltat la darrera setmana sobre el tema per comprovar si exagero en l’apreciació de desmesura de tot plegat. I si sou usuaris actius en les xarxes socials, feu un mea culpa, si us plau. Qui no el faran, segur, seran els líders mundials de la política, la religió, els negocis, l’esport, la cultura i la comunicació, prou atabalats a mantenir l’ordre de la seva parcel·la particular en el sistema global. A veure si ara hauran de considerar com a fet extraordinari això del Vinícius, quan resulta que té precedents, antecedents, constatacions, exemples fefaents que la malura té una mala diagnosi i pitjor medicació. Des de sempre. Al món mundial, a València, al Brasil, als EUA i a qualsevol lloc i país on es vulgui burxar. És a dir, tornem a allò de la pèrdua de valors, a la renúncia a defensar la dignitat quan ens sentim amenaçats, a la importància de mantenir actituds de compromís enfront de l’individualisme que fomenten a la nostra societat. El color de la pell activa actituds racistes arreu, perquè qui té el poder no dubta a engegar els mecanismes (cultura, educació, religió, benestar social) que ajuden a mantenir-lo. Vist així, ja diràs tu si no és anecdòtica l’expulsió justificada o no de Vinícius...