Manresa és pobra i paga el beure

No només Manresa és pobra en relació a la mitjana catalana, com recordàvem ahir, sinó que a més a més paga per tot, que ja és el súmmum. Serveis i equipaments que en altres ciutats reben una forta contribució de les arques nacionals, a Manresa recauen bàsicament sobre les espatlles locals.

Manresa pot presumir d’haver salvat l’edifici modernista del Casino, ara biblioteca i centre de cultura amb importants exposicions i xerrades interessants, però la factura de la compra se la va menjar l’Ajuntament, i gràcies a que mai no saps a quin número caurà la bola de les sentències judicials, se n’ha pagat un preu de Passeig de Gràcia.

Manresa té un teatre fenomenal, elogiat sense excepció pels artistes i les companyies que hi actuen, i aquesta setmana s’han conegut les excel·lents xifres d’assistència de la darrera temporada, però val a recordar que la seva compra i rehabilitació ha estat un esforç bàsicament municipal. La societat civil hi va posar l’exigència i l’Ajuntament un munt de diners. Altres ciutats catalanes han rehabilitat teatres amb injeccions substancials de Generalitat o diputacions.

Cal que parlem de l’autopista? Va néixer batent rècords de tarifa per quilòmetre mentre a Vic hi arribava l’autovia gratuïta, com més tard a Igualada. Encara ara beneficiar-se dels descomptes parcials és una mena de gimcana. Hi persisteixen les cabines de peatge quan ja s’han desmuntat del tot en la majoria dels itineraris catalans que les patien.

Manresa és ciutat universitària i la FUB, que ara canviarà de director, és un cas d’èxit pel seu creixement. Però és part d’una universitat privada, la UVic-UCC, en la qual, segons el propi centre, «els preus estan a mig camí entre els públics i els privats» gràcies a una subvenció de la Generalitat. Amb un matís: els estudis de Medicina «no estan subvencionats per la Generalitat» i això repercuteix en la tarifa de matriculació.

Potser si Manresa fos rica l’ajudarien més. O viceversa.