El pacte transversal

Són molts els que creuen que Manresa està en crisi. Dades objectives ens diuen que és així, però també hi ha una subjectivitat que l’engrandeix. Si en lloc de la Manresa «terme municipal» agafem la Manresa «real», tindrem unes dades que ajustarien més la realitat. La situació no és bona. La crisi del 2008 va arrasar Caixa Manresa i Pirelli, entre d’altres, i avui en dia encara no ens hem refet del dur cop que suposà, eren uns milers d’alts sous que encara no hem pogut substituir i això, en una ciutat com la nostra, es nota.

Des de llavors, per altres qüestions, el país s’embarcà en un viatge al no-res que va malbaratar, i encara malbarata moltíssimes energies, i els dirigents de la ciutat no van saber deslliurar-se de l’ambient general i també entraren en aquesta bogeria que ens portà al desastre col·lectiu deixant pel camí molt de sofriment que ens podíem haver estalviat. Alguns encara tenen interès a fer-la durar, però la majoria vol girar full i demanen que els dirigents es dediquin a resoldre els problemes reals que els fan més difícil el seu dia a dia.

Aquest acord de govern a Manresa, que demà sembla que es farà efectiu, revalidant l’alcaldia a Marc Aloy, va pel camí de trencar la dinàmica de blocs que tant mal ha fet a Catalunya, només per això ja val la pena. Que Esquerra i els socialistes puguin tornar a governar junts la ciutat és un pas endavant molt transcendent en la normalització de la convivència real. És el canvi que la ciutat necessita per superar els seus complexos, alhora que fa realitat els nombrosos projectes ideats, però que encara falta encarrilar. També serveix per no perdre temps, allò que ja funciona no cal canviar-ho, i allò que es pot millorar cal dedicar-hi les energies perquè en un futur immediat estigui resolt.

El projecte de la Fàbrica Nova com a centre de transferència de coneixement entre universitat i empresa no pot perdre pistonada. La urbanització del polígon del Pont Nou ha de ser una realitat com més aviat millor per posar a disposició el sòl industrial que les empreses necessiten. L’Anònima com a centre d’intermediació entre l’empresa i el món del treball es converteix en una prioritat en la Manresa actual. La integració del Cardener a la ciutat ens ha de donar una nova visió de Manresa, on guanyarem un grandíssim parc urbà des de Sant Joan fins a Can Poc Oli. I així podríem anar desgranant un a un tots els projectes ideats que cal fer realitat.

Es vulgui o no, tots aquests projectes només poden esdevenir fets a partir d’un gran pacte de ciutat que ens porti a no desaprofitar energies i que cadascú aporti el millor de si mateix. Junts no va voler entendre la situació, i menys el missatge de l’electorat. Va voler qüestionar-ho tot i fer-ho repensar de nou. Aquesta visió potser massa egocèntrica del moment els va autodescartar. Seria bo pel bé de la ciutat un canvi d’actitud perquè les seves aportacions també són necessàries.