Rosa Cardó i Puig, homenatge perdurable

El dimecres dia 21 de juny, als 86 anys d’edat, ens deixà per sempre l’entranyable amiga Rosa Cardó i Puig, vídua de Miquel Prat i Barniol, de la coneguda casa Vilardaga de Sagàs.

Implacable buidor resta en el cor dels seus familiars i fins i tot de molts de nosaltres ja orfes de la seva companyonia i tendresa personal. En tot cas, una valuosa pèrdua per als veïns del poble i àdhuc per a molts de la comarca del Berguedà, conscients de la inesborrable petjada que va deixar-nos.

A la Rosa li correspongué l’honor d’haver estat la primera alcaldessa del Berguedà al municipi de Sagàs i al front de la candidatura de CiU des de l’any 1991 i al llarg de tres legislatures consecutives de molt meritòria labor.

Ningú no pot oblidar les millores viàries per ella realitzades, com les carreteres de Gironella a Sagàs i la de la Guàrdia, a banda de les instal·lacions d’enllumenat i portades d’aigua que, aprofitant la mínima oportunitat, li permeteren millorar la seva porció territorial de comarca.

I tot això sense menystenir l’àmplia transcendència berguedana de la seva obra que tan vivament recordem els qui durant anys compartírem amb ella la gestió del Consell Comarcal, quan la Rosa, incansablement i des de la seva àrea competencial, amb la sàvia recerca d’ajuts administratius, pogué restaurar masos i masies on, a banda de resoldre vitals problemes d’habitatge, contribuí a frenar el despoblament rural com a paral·lel estímul al desenvolupament de l’agroturisme, activitat en la qual la Rosa demostrà ser una entusiasta capdavantera.

Cal també reconèixer-li el mèrit de creació de la primera conselleria comarcal de la dona amb la conseqüent constitució de l’Associació Comarcal de Dones del Berguedà.

Sense menystenir la tristor que ens aclapara, no puc deixar de fer aquí referència a l’esperada brillantor dels actes de la tradicional commemoració del Dia d’Europa, que enguany tindran lloc el 15 de setembre a la seu del nostre Casal del Pavelló de Suècia, entre els quals l’atorgament del «Premi Zaida Catalan» amb el qual s’honora aquella dona berguedana que tingui acreditats uns especials mèrits socials.

Cal recordar que el títol del premi (Zaida Catalan) es correspon a la personal denominació de la famosa líder política sueca d’origen xilè, que fou amiga nostra i que fa uns anys caigué assassinada al Congo en una missió pacificadora de l’ONU.

Tot i subratllant però la gratificant i emocionant notícia dient-nos que, des de fa mesos, l’entitat proponent d’aquest premi tenia ja decidit que, amb tots els merescuts honors, la guanyadora d’enguany seria precisament la Rosa Cardó, a la qual jo ja li ho havia notificat.

La fatal circumstància del seu traspàs fa que l’atzarós i meritori guardó haurà de lliurar-se «mortis causa» a la persona d’algun dels seus fills o filles que tant la veneraren i que amb llàgrimes avui la recorden.

Cal esperar que en la concorreguda cerimònia de lliurament ens hi acompanyi la cònsol de Suècia i el missatge de la pròpia mare de Zaida Catalan, com a representants de la nació sueca que ens inspirà la creació d’aquest premi.

En definitiva, que a la sala d’actes del Pavelló de Suècia lliurarem aquest meritori premi a la memòria de Rosa Cardó i Puig, l’alcaldessa i dona que no desaprofità mai cap ocasió que li brindaren els seus càrrecs per millorar la vida del seu entorn social.

Permeti’m ara, el lector que acabi l’article, fent recular la imaginació quatre segles, tot veient arribar, el proper 15 de setembre i a la pantalla del Casal d’Europa, un màgic missatge de Kristina, la gran reina de Suècia, humanista exemplar i devota filòsofa, tot sumant-se a l’homenatge i lloant el treball de la Rosa a través d’una de les seves màximes que així resava: «Persona realment valuosa és aquella que viu sempre atenta a les ocasions que li passen per millorar la vida dels altres i no en desaprofita ni una».