El Cadí, la nova subcomarca del Pirineu

Cada poble de la Cerdanya té la seva via de sortida principal cap a la natura. Els situats a l’Obaga des d’Urús cap a Ponent així com els de l’Alt Urgell enfilen pistes i corriols cap al Moixeró i la serra del Cadí. Són vies d’escapada ràpida. L’asfalt s’allarga l’estrictament necessari i de seguida les pinedes, avetoses i prats alpins regalen el passejant amb un ambient nou. Els camins entre el bosc ofereixen ara una frescor que no té preu. En aquesta part de la Cerdanya, la ruta del Refugi del Cortal de l’Oriol a Urús, la dels Prats de Moixeró a Riu, la del Coll de Pendís o Rocaforadada a Bellver, la del Gònec a Pi, la pista de la vall de Ridolaina al límit amb Montellà, l’entorn de Bastanist i Estana o del Boscalt ja a l’Ajt Urgell són algunes d’aquestes sortides immediates dels nuclis urbans, i del turisme residencial, cap al Pirineu amb tots els ets i uts. Aquests cerdans i alt-urgellencs que busquen el contacte alliberador amb l’entorn natural s’endinsen sovint sense saber-ho en una mena de subcomarca com ho és el Baridà, la Batllia o l’Urgellet. És la nova subcomarca del Parc Natural del Cadí Moixeró. Així és com ho perceben els seus gestors. L’objectiu és fer créixer entre els pirinencs que volten la gran paret del Cadí el sentiment de pertinença a un territori comú. Som del Cadí. Com un nou segell identitari format pels habitants de disset municipis: Alàs i Cerc, Cavà, la Vansa i Fórnols, Josa i Tuixén, Bagà, Castellar de n’Hug, Gisclareny, Guardiola de Berguedà, Saldes, Vallcebre, Gósol, Alp, Das, Urús, Bellver de Cerdanya, Montellà i Martinet i Riu de Cerdanya. Disset municipis amb territori a les 61.000 hectàrees del parc a les comarques de Cerdanya, Alt Urgell i Berguedà. Aquesta setmana el Parc Natural del Cadí Moixeró celebra el quarantè aniversari. Quatre dècades de l’aprovació d’un decret que protegeix l’espai natural, les seves espècies i, alhora, l’activitat humana històrica que n’ha preservat molts racons. Aquesta és la clau de la gestió del parc. L’equilibri entre la protecció i l’ocupació forestal i ramadera que en fan un entorn protegit i alhora viu. En els últims anys el parc ha consolidat una xifra de visitants al voltant dels 350.000 anuals que hi accedeixen principalment des de Bagà, Bellver o la Seu. Cada vegada més és un espai geogràfic conegut arreu per la seva natura a tocar de les grans ciutats. Projectes de promoció dels seus productes agroalimentaris i d’identificació de la marca amb els infants de les escoles locals impulsen el Cadí com una nova pàtria petita dels pirinencs. Som del Cadí.