Expectatives literàries

Entre els urbanites que han fet l’opció de deixar la ciutat i instal·lar-se en un entorn rural a la recerca d’un vida més bucòlica i tranquil·la, allunyada dels esgarips del món, em parlen d’algú que fa un cert temps va fer cap en un lloc poc poblat, a la riba alta del Llobregat, amb la intenció d’escriure-hi una novel·la negra. O això va comentar aquest lletraferit als seus nous veïns, que, al cap d’unes setmanes, interessant-se per la motivació que l’havia dut fins allà, van demanar-li com tenia d’avançat el llibre. Ni l’havia començat. «Com voleu que escrigui res si des que he arribat aquí no he vist que hagi passat res de sonat», va excusar-se, decebut. L’aspirant a autor de thrillers comptava que la realitat li donaria allò que la imaginació potser li negava. Si efectivament la raó era aquesta, esperar que es produís un drama sonat per després recrear-lo literàriament, s’havia equivocat d’època i d’espai. L’únic drama rellevant ocorregut durant el darrer mig segle en aquell petit nucli havia tingut lloc feia quaranta anys, i encara per causes naturals: la riuada catastròfica del novembre del 1982, amb moltes destrosses, però sense cap víctima. Qui busqui inspiració per a una crònica negra ha de venir a Manresa, on trobarà tots els ingredients i estímuls necessaris per construir un relat de suspens, policíac o directament morbós. No haurà de furgar gaire. En tindrà prou amb sortir al carrer a qualsevol hora del dia, observar, escoltar i llegir el diari, on apareixen ressenyats, dia per altre, petits desastres quotidians, amb algun de més sonat de tant en tant. Dit d’una altra manera: qui vulgui començar a familiaritzar-se amb la novel·la negra i fer carrera literària, el millor que pot fer és entrar de redactor de successos en aquesta casa.