Trucada comercial? Llista negra!

Aquest és un avís a les companyies de telefonia: si volen que un dia els compri alguna cosa, abstinguin-se d’emprenyar-me. Una trucada per oferir-me un televisor si contracto no se què implica de forma automàtica entrar a la llista d’empreses que només triaré si no n’hi ha cap altra a l’univers i m’hi va la vida.

Al revés: si són tan amables de no trucar-me augmentaran les probabilitats de ser escollides el dia que necessiti meigues a la fibra o busqui tarifes més econòmiques. Tots sabem quines són les companyies del mercat i les seves ofertes estan en lloc destacat de les webs respectives. No cal que em destorbin quan estic fent el relaxing vermouth a la vora de la mar.

I si quan ho fan els comento que les trucades comercials estan prohibides per llei, no cal que demostrin arrogància i prepotència a l’hora de refregar-me la inclusió del meu número de mòbil en no se quin fitxer legal perquè un dia vaig acceptar no se què d’interès legítim per entrar en una web. Què té de legítim l’interès de vendre les meves dades als mercaders del temple?

Per cert, estic començant a passar de llarg les webs que no inclouen l’opció «refusar-ho tot» a l’avís de les galetes. No estic per perdre temps fent clics en una llista interminable.

Això amb el paper no passa. Compres el diari al quiosc, mires només els anuncis que t’interessen, i ningú no t’emprenya a l’hora de la migdiada.

La persona que ha tingut la mala sort de trucar-me s’ha posat impertinent davant el meu disgust. La culpa és meva, m’ha dit. No haver clicat no sé què no sé on. I m’ha avisat: com que estic en una llista, em trucarà tothom. M’ha recitat de memòria la llista de companyies que m’amargaran l’existència.

Van fer una llei per impedir les trucades comercials no sol·licitades però aquesta tropa s’ha empescat de seguida la manera d’esquivar-la. Són molt llestos i tenen bons advocats. I bons contactes polítics. Però els ciutadans tenim el dret de ficar-los a la nostra llista negra de «mai de la vida».