Idees per a bombers

Llevat del perillós incendi a Portbou i un ensurt a Talamanca, estem passant la temporada propicia per incidents forestals amb baixa incidència. Si no se’n produeix cap altre, el balanç del cremat serà excepcionalment baix aquest estiu a Catalunya. Entre d’altres, l’any anterior ja havíem patit el paorós foc a les arbredes entre el Pont de Vilomara i Sant Benet.

Els focs incontrolables succeeixen a Catalunya sobretot al juliol, en menor mesura a l’agost. Al llunyà 18 d’agost del 1986 vaig cobrir com a informador sobre el terreny el més gran hagut a Montserrat. Envoltats de flamarades i pors, a l’esplanada montserratina només hi havia monjos, bombers, guàrdia civils i periodistes. Els escolans i la Moreneta autèntica van ser evacuats entre temors vitals.

Del de l’Alt Empordà al de la serra montserratina es mantenen dos patrons inalterables: en el moment àlgid hi ha baralles entre els que els han d’extingir i s’adjudica al sabotatge per part d’algun humà desconegut. El 4 de juliol del 1994 es va declarar a la zona de Gargallà el pare de tots els incendis ocorreguts. Encara és ben perceptible després de 29 anys. La justícia va culpar i condemnar a Endesa per una línia elèctrica en mal estat. La foguera va devorar en hores 19.000 hectàrees. Dues bestieses.

A Portbou, amb les flames ennegrint aquells majestuosos pins empordanesos, els comandaments dels bombers van prescindir de les ADF (Associacions de Defensa Forestal). Aquests grups de veïns es constituïen justament quan es va perdre el 75% dels boscos de la serra montserratina. Dies enrere, quan van aparèixer a la zona del sinistre amb els tractors i les cisternes, els van enviar enutjats de retorn a casa. A la vegada, els bombers voluntaris, complement dels professionals, feien vaga. Han passat dies i ningú ha explicat aquest rebuig de mitjans i persones. Tot plegat traspua una manca de coordinació. Potser les ganes de protagonisme per part de tants: tothom vol ser el de la mànega davant les brases i ningú vol fer tasques d’avituallament o complementàries. O les poques ganes de rebre massa ordres de ningú.

Mentre els operatius anaven topant, el departament de comunicació del departament d’Interior s’entretenia amb una lamentable campanya: el patètic «F*C off». Partint de la similitud amb la interjecció anglesa «Fuck off» (traducció: «aneu a la merda») ens han bombardejat a ràdios i televisions durant dies. Despesa inútil. Les ADF formades per voluntaris disposen d’equips pagats amb diners públics. Els bombers voluntaris cobren per complementar als professionals. Com és costum a l’administració, fan moltes campanyes per conscienciar (o culpar) i donen poques explicacions formals. Quan ho fan, sempre parlen del factor humà, acusant a desconeguts indetectables i per extensió carregant moralment a tota la societat com a subjecte genèric.

Ho va fer Jordi Pujol al Mirador dels Apòstols als vuitanta mentre baixava de l’helicòpter i em demanava a mi a on era l’abat. Va declarar: «els culpables d’això ho pagaran». Ningú va pagar mai res però ens va tenir distrets unes quantes setmanes.